Avui ja he començat a fer vida habitual per Berlin. He fet menys de lo que volia fer, molt tÃpic en mi. Resulta que tenim un problema amb les finestres i hi ha una mica de corrent d’aire. I he anat a buscar una cinta aïllant, per solucionar provisionalment el problema. La setmana que ve, algú de l’administració de la casa vindrà a arreglar-nos el problema. M’han dit que igual ens fan finestres noves. Ja veurem. Sona bastant contundent la solució. Però el tema és que anant cap a Prenzlauer Allee per la Danziger str. m’he creuat per tercera vegada amb en Daniel Brühl. Ens hem mirat als ulls, ell potser pensant quina pinta d’europeu del sud que fotia i jo amb un gran respecte. Un cop ens hem creuat, jo m’he girat. Ell potser no…almenys no ho ha fet quan jo ho he fet. El tio anava igual que jo. Sense gorret. I la majòria si que en duen, lo que m’ha fet pensar que potser fa poc a estat per terres catalanes, com jo. No seria massa descabellat, partint de la base de que els alemanys, a la mÃnima que poden, foten el camp del seu paÃs quan fa molt de fred i que a més a més, ell té famÃlia a Catalunya. Algun dia li haig de dir algo, excepte el número de cops que he vist Good Bye Lenin. Si ho fes, possiblement s’espantaria i potser em veuria com un Mark David Chapman del 2010.
El meu veÃ
30 desembre 2010De tornada a Berlin
30 desembre 2010Doncs ja he arribat a Berlin. Com tot, les vacances s’acaben i s’aproxima la tornada al curro. Això si, amb uns quilets de més, i sinó és que la bà scula no funciona. Impossible no haver engreixat.
La estada a St. Leu d’Esserent, situat a una hora de Paris, va ser positiva. Vam estar amb la famÃlia de la Claire nit i dia, i partint de la base que parlo una miqueta més de francès que xinès, doncs va ser un èxit.
Vaig arribar el diumenge de Sant Esteve, i allà m’esperaven per recollir-me. Amb la Claire xerro amb alemany, llavors no hi ha cap problema. Amb la mare, o parlo francès o res. I amb dos pebrots li volia dir quatre xorrades. Perquè sembla molt bon dona però clar, no hi ha manera de dir res. Del camà de Charles de Gaulle a St. Leu destacar Chantilly, on es troba un castell impresionant, on més d’una pel·lÃcula de Hollywood ha rodat alguna imatge per aquells voltants.
Quan vaig arribar a la casa, hi havia molta gent. Em van donar la rebuda, i vaig parlar el meu millor idioma: vaig treure tota l’artilleria de fuets, xorissos i la mitja bola de formatge que me’n duia cap a Berlin. I de postres els dos turrons, una ampolla de vi Raimat i de cava Anna Codorniu. Em van entendre els punyeteros aixÃ.
Van ser tres dies davant de menjar i de beure. O sigui que no destacaré massa més, però si que destacaré una majestuosa raclette i tartiflette que em va fer llepar els dits.
El temps, res a envejar a Berlin. Neu i més neu. Però si que és cert que va ser més lleuger que a Berlin. La famÃlia viu en una casa gran, on tenen un llac al davant. Aquest cop el llac estava completament glaçat. I l’à necdota va ser que un dels germans em diu que volia tirar una granada. Jo m’ho vaig pendre en conya, però llavors va aparéixer amb una granada. No era de veritat, era de les que usen els militars en entrenaments de l’any 1989. I la vam fer volar en mig del llac. Vaig quedar una mica impresionat i tot va acabar en uns riures.
També vaig rebre alguns regals, entre ells un viatge al sud de França, amb dates a escollir, per visitar a un germà de la Claire que hi viu allà .
I des d’ahir que ja sóc aquà a Berlin. No he fet gaire cosa, però ja he passejat pels carrers plens de neu. Demà potser faig algunes fotos i us les mostraré.
PD: Acabo de llegir que Jim Morrisson va estar a St. Leu d’Esserent, en una festa del poble. Va visitar el castell de Chantilly i un dels acompanyants va proposar apropar-se al poble per la festa. Collons…ara li dona encara més valor aquesta estada de tres dies…
2010, Odisea als aeroports
25 desembre 2010Tot i que vull parlar una mica del que ha estat la meva visita a Barcelona, he triat aquest tÃtol per aquest post. Potser perquè el tema de moda d’aquests dies ha estat, fins ahir, la situació caòtica que s’ha viscut als aeroports de centre-europa. Tot sembla apuntar que demà podré volar cap a Paris. S’han rebut els suficients litres d’anticongelant i l’aeroport Charles de Gaulle torna a funcionar amb normalitat, he llegit…ja ho veurem demà si puc usar el bitllet. Un bitllet que feia temps que ja tenia, però que fins a l’últim dia hi haurà la incertesa de poder-lo usar. A l’anada, vaig tenir un retard de 2 hores. Ens vam podrir dins l’avió un parell d’hores. Sort d’alguns passatgers que amb els seus comentaris amb un toc d’humor van amenitzar la llarga espera per despegar.
Per Barcelona doncs bé, he vist més sol en aquesta setmana que en els dos últims mesos a Berlin, i això que en dos ocasions ha plogut aquÃ. He fet diverses compres i he donat voltes per la ciutat. He vist a gent que feia temps que no la veia. I els amics em van fer una festa d’aniversari sorpresa que no me l’esperava. Des d’aquà els hi torno a dir grà cies, perquè va ser molt divertida.
Demà ja desfilo cap a Paris, a casa els pares de la Claire i dimecres tornem a estar a Berlin.
Des d’aquà desitjo un Bon nadal a tots els lectors i mica en mica prometo posar les piles al blog. O més aviat, a comentar de nou l’actualitat vista per mi.
El retorn, quasi al 2011
25 desembre 2010Bé, ja fa dies que em ronda pel cap, que haig de tornar a escriure al blog. Escriure les experiències que visc a Berlin. Com feia abans, però que per culpa de la mandra, vaig acabar per no escriure res fins avui. Dit i fet, avui escriuré el primer post després d’una tira de temps sense fer-ho.
Spreepark
18 octubre 2009Avui he anat al Spreepark, el parc d’atraccions de la DDR. Situat a Pläterwald, hem fet una escapada en Cedric, l’Adrien, el Andreas i jo.
Aquest parc va funcionar també després de la caiguda del mur. Exactament fins al 2001. Fa dies que vull veure el film-documental Achterbahn. Parlen sobre el parc d’atraccions i els problemes del seu propietari Norbert Witte. Va tenir problemes amb les drogues i es va endur algunes atraccions al Perú….no m’he informat massa al respecte, per això m’agradaria veure la peli.
3 dies despert
13 octubre 2009No m’agradava, pero ara roça a que m’encanta…jaja lo que són les coses i la música.
http://www.youtube.com/watch?v=giz9tCXw9z4
Berlin, gravat a Friedrichshain. Alguns diuen que és la Kopernickusstr…..jo diria que he vist el Spätkauf de Revalerstr. cantonada amb Libauer str. Lloc on s’han comprat molts Jägermeisters… Al video es pot observar els carrers de F’hain, Warschauerstr i la tipica espera del puto tranvia quan no ve, t’està s pelant de fred i a més tens ganes d’arribar al destÃ. Sigui una festa o a casa a clapar ja. també les tipiques entrades de les cases de Berlin Est, i els menjadors immensos on tantes juergues es poden realitzar…wg partys a les acaballes i una mica desfasades, ultims glops de les restes d’alcohol que ha sobreviscut.
Flasche leer, Feuerwehr!!!!!
Hipocresia
14 agost 2009Es pot parlar molt, però després intenta predicar amb l’exemple
pd: a la foto…no a les drogues, Maradona i Julio Alberto….dos que es van acabar drogant. Grandiós
Pennergame
21 juliol 2009Atenció a lo que he descobert, pq té molt bona pinta. es veu que dos xavals de 19 anys d’Hamburg van desenvolupar un joc anomenat Pennergame. No estic encara massa posat, però és un joc online. Amb un blog, han montat això.
Us explico. Penner en alemany, significa captaire. O sigui, mellado. El joc consisteix, segons he llegit al bloc dels amics de Ich Komme - La Coctelera, en que tu ets un mellado amb 10 euros a la butxaca, un escarabat com a mascota i pels barris marginals de Berlin. I pots acabar pujant fins a ser canciller d’Alemanya. Genial, oi? Un mellado que acaba dominant alemanya. Com fa uns anys va passar amb Adolfillo…
També acabo de veure que pots escollir la ciutat. O sigui, pots ser un captaire de Berlin o d’Hamburg…les millors ciutats d’Alemanya…com a mÃnim les més Cool… 
Pots observar lemes com: esdevé el millor Mellado de l’Spree. I quan et registres, et diu enhorabona, has creat el mellado satisfactoriament….I pots anar recolectant ampolles per acumular els calers del Pfand…. jaja que gran.
D’aquà poc intentaré jugar, sempre vaig pensar que un pot apendre alemany amb alemanys, siguin mellados o no, i virtuals o no.
Mudança feta
21 juliol 2009Bueno la història de la mudança ja ha finalitzat. Deu ni do, quin conyà s…tot el puto cap de setmana liat per anar carregat com un burro. Però per fi, puc començar a gaudir del nou pis. Una mudança que si té algun protagonista se’ns dubte hi ha un de destacat: el meu mal cap.
Dissabte es presenta el dia esperat. Divendres quedo amb el Cedric i entre altres coses, parlem de la mudança. Jo haig de recollir la furgoneta a les 18 de la tarda, i ell em diu que podem començar a les 16, per portar la rentadora de la Juli a casa meva amb el seu cotxe. Perfecte aixà ens treiem un mort molt gran de sobre.
I aixà fem, el dissabte anem a per la rentadora primer de tot. Com pesava deu meu, estava al soterrani, al Keller, i aconseguim pujar-la al cotxe. Tenim sort i trobem un aparcament just al davant del nou pis. Acabem suant, caient gotes gordes, però la colem al nou pis.
Anem a buscar la furgoneta, el joan està de camà a Friedrichshain. Allà ens trobarem i començarem per fi amb el show. Arribo a les 18, i quan baixo del tranvia, llegeixo que havia de recollir la furgo a les 17. No li donc massa importà ncia fins que veig a la porta que diuen que ja han tancat. Parlo amb un home que està a dins i em diu que vingui demà , pq ara ja han tancat i no em donaran cap furgo. Tocat els ous…no havia llegit el paper pq pensava que ho havia entés tot i vaig confiar amb la memòria.
Total, que hem d’esperar fins demà . Truco al Joan per dir-li que no cal que vagi a casa meva, i torna cap a casa. A mi se’m va quedar una cara de tonto que me la veien des de tots els Landes d’Alemanya. De totes maneres, estava matxacat per haver portar la rentadora. Per desestressar una mica, m’apunto a un mini grill que fan al balcó de la casa de l’Itai, i després anem a casa la Meri, una bulgara a fer uns beures. Arribo tard a casa i clapo poc per a les 8 estar de peu i fer la tant esperada mudança.
Cagant-me en tot quan em llevo, me’n vai a Robben und Wientjes i em donen una furgo. Bueno com a mÃnim farem la mudança. Primer ve en Cedric, i bona part dels mobles els baixem. Després ens trobem amb en Joan al pis nou i amb 3 persones, posem els trastos al pis nou, super rapid. Recordem que vivia en un quanrt pis sense ascensor i ara visc en un primer.
Acabem fent dos viatges en total. Jo acabo amb algun morat i algun tajo per alguna banda (planta del peu, dit gros del peu, 2 morats a l’avantbraç) Tornem la furgo i ens anem tant panxos joan i jo a fer una birra per descansar. Quan ens la ventilem decidim anar a montar algun moble i veig que m’he deixat (desitjo, i ho esperava..) les claus del pis dins la furgo. Ara no podia entrar a casa i tenia tots els trastos a dins el pis…em volia ja fotre des d’un tercer pis aball, a vere que passava, per culpa del meu cap, que estava a la parra. Truquem i ens diuen que ho miraran. Naltros anem directament cap allà i si, les van trobar, grà cies a deu.
La veritat és que va haver emoció fins al final. Ara per fi ja estic instal.lat i ja he ordenat un poc les coses. Em falten un parell de coses que poc a poc espero anant materialitzant la compra.
Croacia
17 juliol 2009Ja hem tornat de Croacia. Encara no he mirat bé les fotos, però quan agafi un moment de relax, m’asseuré i les miraré. El viatge molt bé, Croacia molt maca, i assequible econòmicament parlant. No descarto tornar algun altre dia no molt llunyà . Vam estar, per ordre de visita: Dubrovnik (Croacia), Illa de Lokrum (Croacia), Cascades Kravice (Bòsnia), Mostar (Bòsnia), Sarajevo (Bòsnia), Split (Croacia), Illa de Brac (Croacia).
Ja en parlaré més endevant, espero…pq amb la feina i poc temps que tinc, costa la veritat asseure’s per escriure algo.