El blog d’en SiG

Bones, avui he tornat de la freda Igualada. De fet vaig pujar dissabte i vaig pujar amb els ferrocarrils del llobregat. Bé el paissatge fant� stic. Realment quan mirava per la finestra creia que estava a milers de kilòmetres de catalunya. D’acord que tinc molta (o massa) imaginació jo. Bé que voleu que us digui. Dissabte a l’arribar nevava. Molt maco fins que vaig veure que realment necessitava unes xirukes. Les bambes noves que em vaig comprar fa una setmana les he estrenat com deu mana.�

He pogut treure diverses fotos, però hi ha una que s’emporta la palma. He estat apunt d’enviar-la a TV3 perquè la treguessin per la tele. Però al final em vaig rajar i res.

Punki sense vida

Matitzar dues coses:

1) que jo tb estava ressakos com en Joan quan vaig pujar amb els ferrocarrils. Ell va anar a Cape, a pocs kilometres d’Igualada. Hauriem pogut pujar junts, però mira…no hi vam caure, estavem mega empanants. Almenys jo.

2) Avui estava a la vanguardia per comprar uns diaris amb l’Ade i un paio a l’ascensor li diu a una altra dona: vinc d’Igualada i allò semblava Salzburg. M’ha fet gr� cia i aquesta frase ha esdevingut el titol d’aquest nou post. Au segur que avui ja far� més caloreta!!!

Falta una setmana pequè s’acabi aquesta espera inaguantable d’anar a paris i acabar el projecte. Ara tindria tot el temps del món i m’agradaria patejar-me tota França…però només ser� París, que deu ni do ja! Avui haig d’anar a xerrar amb la tutora a vere si ja acabem d’una vegada per totes les transparències i I després entrevista de feina. A veure com va tot plegat.

… o Himne de la Federació Russa. Composada per Alexander Alexandrov i escrita per Sergey Mikhalkov, va substituir a l’any 2000 La Cançò Patriòtica (Patriotiskaya Pesn), himne� que no tenia lletra. Aquest himne va apareixer amb la dissolució de la Unió Soviètica. Abans d’aquest himne hi havia l’imposat per Iósif Stalin,� el qual tenia lletra sociètica. Actualment hi ha l’himne de la federació� russa. Amb una lletra nova. L’he afegit aquí no perquè sigui un “friki”, que se que ho pensareu, sinó perquè crec que és molt maco. Us demano que PUJEU els altaveus, ESCOLTEU la cançó� i em DIGUEU quelcom amb un comentari.

Lletra:�

Rossija — svjaščennaja naša deržava,
Rossija — ljubimaja naša strana.
Mogučaja volja, velikaja slava —
Tvoë dostojan’e na vse vremena!
Pripev:
Slav’sja, Otečestvo naše svobodnoe,
Bratskih narodov sojuz vekovoj,
Predkami dannaja mudrosť narodnaja!
Slav’sja, strana! My gordimsja toboj!
Ot južnyh morej do poljarnogo kraja
Raskinulis’ naši lesa i polja.
Odna ty na svete! Odna ty takaja —
Hranimaja Bogom rodnaja zemlja!
Pripev
� irokij prostor dlja mečty i dlja žizni
Grjaduščie nam otkryvajut goda.
Nam silu daët naša vernost’ Otčizne.
Tak bylo, tak est’ i tak budet vsegda!
Pripev

Avui he fet dues entrevistes de feina. Què com m’han anat? Bé, jo crec que bé. Les dues m’interessen força. Una és pèr treballar a la empresa Vincle, situada� c/ Largo caballero a les corts. Vaja que amb 10 minutets estic allí, paguen bé i treballaria implementant software per a Palms. Es programaria amb Java, encara que tambè més endevant es farien coses amb C#. L’altra és a la consultoria Zurich, molt atractiva també. He estat 3 hores d’entrevistes, n’he fet dues, i he sortit rebentat d’all� . Si hi ha una tercera, que tinc esperances de que si, la faré amb el jefazo però amb anglès…all� es cagar� de riure perquè flipar� , pero bueno amb dos collons intentarem salvar el vaixell. Per cert, avui ja he entregat les memòries als membres del tribunal de la lectura del meu projecte. En definitiva, avui ha estat divertit el dia. Ara bé, estic fet una braga! Esperem que serveixi d’alguna cosa!

�

Bé ja tinc les memòries dels c#####s!He pagat els 100 euros i au…esperem que serveixi per acabar! Ara bé, em falten unes cosetes per retocar. La setmana que ve és el gran dia. I el divendres que ve me’n vaig a celebrar-ho per tot lo gran a Paris… Ja deixaré un missatget quan hagi presentat.

Us� mostro un dibuix que representa el destí de la Wehrmacht a Stalingrado. Est� ben trobat! Crec que al llibre d’historia de COU apareixia. Genial!

22 juny 1941: Alemanya invaeix la Unió Soviètica
2 de febrer 1943: capitulació de les tropes alemanyes a Stalingrado

Potser el führer no va rentar el cap amb els seus discursos al poble alemany (començant a la taverna de München, i continuant a la cancilleria� o a la presó de Landsberg). Potser és que els hi va cantar una de les seves cançonetes i van caure meravellats. Que no? Mireu això:

� cançó

PD: Gr� cies Jordi pel descobriment de youtube

Ara veient una foto que m’ha passat l’Alb, m’he dit: Sig!� immortalitza amb quatre pincellades la mercé d’aquest any!(no ha estat tan expressiu, no). Ho faré breument. Vam començar el dijous, i amb una noticia que feia trontollar els plans musicals. Delorean no tocaven. Jo els havia vist un cop ja, més que tota la resta de grups. El dijous vam estar fent l’indio amb la pomada, la birra, els bombons nestle que repartien aquelles hostesses tan mones, fent fotos amb la camar� de’n Carles,� que semblava un periodista de l’agència EFE. La tornada a casa va ser nefasta: el metro anava pleníssim i no es podia respirar i a sobre es va espatllar a Jaume I. Solució: Adela i jo� vam anar a buscar el N7 al carrer mallorca. Quina escursió!

El dissabte va estar guay també. Vam sopar a casa de’n Carles i després al Forum altre cop. Vam descobrir Vive la Fete! Va estar guay, sobretot perquè no m’esperava que hi hagués un concert d’aquelles característiques. En definitiva, va estar molt bé. El diumenge em vaig plantar, però sens dubte, la millor alternativa tornava a ser el Forum. Merci Clos!

Esbojarrats a la Mercé

Estic escoltant un disc dels Strokes. Un gran disc. És el Room on fire. Porto dos cops escoltant-lo aquesta tarda consecutivament i vaig a per la tercera vegada. Porto una empanada en aquests moments que agraeixo bona música. Penso que l’inici del disc és molt bó. Em dona molt bon rotllo. What Ever Happened?, 12:51 i Reptilia són molt bones. Aquesta última et transmet una gran força. Precisament acaben de treure un nou disc el 3 de gener em sembla. Haurem d’escoltar-lo aviat.

Espanyol 1- Barça 2. Lliga. El dissabte passat ens vam endur el derbi que es va disputar a l’estadi Lluís Companys. Un partit on es va veure la superioritat ‘culer’. Els ‘periquitos’ ja s’han queixat per variar de l’arbitre. Com és una constant, millor no fer-los massa cas. Els gols blaugrana els van fer Deco i, com no, Samuel Eto’o. El camerunés porta una mitjana d’1 gol per partit. Cada setmana mulla.� El fet trist del partit és que les ‘Brigades de Sarri� ‘. van apalejar un grup de japonesos i la gent no va moure un dit. Ara, suposo que per dissimular, i presionats per l’opinió pública, des del club blanc-i-blau asseguren que expulsaran als degenerats que van realitzar els atacs. Ja ho veurem.