Falta una setmana pequè s’acabi aquesta espera inaguantable d’anar a paris i acabar el projecte. Ara tindria tot el temps del món i m’agradaria patejar-me tota França…però només serà ParÃs, que deu ni do ja! Avui haig d’anar a xerrar amb la tutora a vere si ja acabem d’una vegada per totes les transparències i I després entrevista de feina. A veure com va tot plegat.
Iep!!!
Com et vaig prometre, t’escric en el teu blogkket…encara que em feia mandra ehh, perquè penso que diantres escric jo aquÃ!…però be, només dir-te que la setmaneta ja ha passat, projecte aprovat i ja a ParÃs nano!!!Quina enveja…però ara que hi penso, jo també estaré desapareguda durant uns quants dies…aixà que ja xerrem.
Ja ens explicarà s.
Nanit (14 hores?…qui sap)
Jaja hombre, bé bé.. jo sempre vull que la gent afegeixi comentaris… i a fe de deu que no hi ha manera! De moment en Carles és l’unic que m’ha deixat comentaris (2 o 3) i ara tu. Ja he tornat de ParÃs, molt maco i molt fred. Ara estic a la cruda realitat de barna, on no tinc res a fer, només anar a les entrevistes de feina a escoltar la seva “suculenta” oferta i a veure com et desvaloritzen…demà igual anem a Ripoll a passar lo dia. Oi Albert? Com a mÃnim ens cuidarem com marquen els canons de la bona vida.
Bé, que vagi bé per MataDePé! i no sobis tant!