Arxiu per a febrer 2006

6 raons per votar-me!

dilluns 27 febrer 2006

Madridistes, des de Barcelona us demano la vostra confiança per que tornem a fer gran al Madrid. Amb Florentino Peréz s’ha perdut identitat. El meu programa electoral és el següent:

  • No tenim jugadors estimats per l’afició. L’afició necessita sentir-se identificada. Només Woodgate és el jugador que més ha complert amb les espectatives. Tenim molts jugadors amb nom, però ens falta penya que faci golassos com per exemple el kaiser dels 90, Pedrag Spasic. De fet, serà el nostre secretari tècnic.
  • Tornarem a pegar-nos uns tiberis, la meva directiva i jo, que ningú ha vist amb els diners del club. Obviament, no pujarem els abonaments, el soci pot estar content. No volem que el soci es senti estafat.
  • Lopez Caro serà condecorat per la seva trajectoria madridista ja que ha demostrat que té una gran personalitat i ha sabut imposar-se a gent com Roberto Carlos i Ronaldo, que no paren de xerrar.
  • El nostre soci més respetable, Ochaita el farem soci d’honor. Persones com ella han de ser recordats tota la vida. I per donar una bona imatge del club a tot el món. un tros de pa com Ochaita no pot quedar fora de l’entitat. En contraposició, despedirem a Di Stefano, perquè crec que viu de rendes i no ha fet absolutament res per al nostre equip.
  • Abolirem el Madrid de basket, perquè no m’agrada el basket i és una pallissa anar cada dia a veure a Maljkovic i la seva trepa.
  • Eliminarem a tots els periodistes que se’ls hi nota d’un hora lluny que són del nostre club, perquè no tenen art, i donen una mala matge. Tirarem a matar. Manu Sánchez tens els dies contats!

13964484_bd489547bc_m.jpg
Manu Sanchez amb una corbata del Barça, wow!

En fi voteu-me a mi, jo se com solucionar la patètica i llastimosa imatge que estem donant. Ara que ha dimitit en Flo, necessitem un cop de mà d’una persona amb les idees clares i aquest sóc jo. Hala MadriT!

….jeje! Un que jo em se tindria classificat aquest post en la categoria de Dois i Oi.

Una fantasmada

diumenge 26 febrer 2006

Bueno bueno bueno … ja sóm a diumenge. Paint l’intens cap de setmana. Cap de setmana de carnival. Al final vam anar a Martoquill o Martorruecos, com preferiu dir-li a la ciutat del Baix Llobregat. I de fantasmes un pèl curiosos. Ja mostraré alguna foto…portà vem una mà scara, un capell i un xubasquero o més ben dit una bossa de brossa, la veritat. Vam quedar per comprar la disfressa en Carles, la Maria Antonia, la Maria i la Vio. I després amb l’Albert per pirar cap allà . Us faré un pim pam: la festa guay, vam arribar a Martoquill sense saber cap on era la festa, i vam preguntar a la diversa gent que ens trobavem d’on era el centre, ja que suposà vem que la gresca estaria allà . Vam trobar la rua de casualitat. De fet se’ns va creuar davant els morros. De camí al centre ens vam trobar els components del grup mallorquí Horris Kamoi i els hi varem preguntar a on diantre tocaven perquè anavem un pel despistats. Va ser trobar la rua i la vam anar seguint. D’aquí destacar el grup punk intifada, on el seu cantant anava “com ses cabres”. També els soldadets de plom, que vam aconseguir una foto amb un d’ells. Semblaven que tornessin de la batalla d’Stalingrado, molt desmoralitzats, algun per la manera de caminar semblava apà tic. I els totpoderosos membres de l’antic Imperi Romà també hi eren presents. Algun se’l veia molt animat. Julius brindava amb kalimotxo amb vi cartaginés!

carnaval.jpg

Bé i quan vam arribar al final de la rua vam entrar al polisportiu on tocaven el grup. Vam sopar un entrepà per dos euros i au. A esperar el grupet. I al concert m’ho vai passar de puta mare. Molta jarana i cançons conegudes i la gent fent el capullo. No teniem ni puta idea de com tornar a Barna i vam demanar consell a la gent de Martoquill. Al final fantastic, perquè vam tornar amb l’autobús i vam arribar al Maremagnum en una horeta. Dins l’autobús vam riure molt, cantant cançons mitiques, himnes nostres com Der Mussolini o vivir para morir. El carnaval el vam acabar com era degut, com marquen els cà nons de la bona vida: birra al manchester i llavors si que ja “paca” casa!Â

Final de la primera setmana

divendres 24 febrer 2006

Ja estic al final de la meva primera setmana laboral a Nextret. Bueno ha anat bé. Hi ha hagut moments de tot, pero bueno, ja em faig a la idea. Ara tinc una reunió amb la meva cap de projectes i el meu responsable aquí. Xerrarem de les noves funcionalitats que haig d’ampliar i quan de temps preveuen en que ha d’estar fet implementat. Aquesta setmana he tingut com un contacte amb l’aplicació web i he arreglat algunes incidències que s’havien detectat. En general, ha estat fà cil. Avui mateix he matinat a les 7 del mati (divendres 7 del mati fa molt de temps que no feia això) . Ups vaia fer la reunió….

Buff ja he fet la reunió, pel dia 7 de març haig de tenir un tou de coses fetes joder! Em sembla que currare més de 8h algun dia….A lo que anava, m’he fet unes anà lisis i he pixat en un pot que he hagut de parar perquè casi el rebento del pipi que tenia. Al final el potet a quedat ben calentó i m’han vingut ganes de veure’m café calentó. En fi, vaig a posar-me a currar. Bé crec que vai a esmorzar abans. Aquest finde espero que moli, joder!

Trincats!

dijous 23 febrer 2006

champions-league-logo.gif Buon giorno! Avui ens hem aixecat amb una alegria al cos. I es que ahir el Barça va fer un pas molt important per assolir l’objectiu de la Champinyons! Al principi del partit el Barça no és que jugues massa bé, poques ocasions de gol. Amb l’expulsió de De L’Horno creiem que perdrien tirada el Chelsea però no va canviar res. I per rematar s’abanssa en Chelsea amb un gol de Motta en p.p. Sort que va aparèixer el valent Terry, amb cara de pocs amics (no m’agradaria trobar-me’l en un bar en aquest paio) i es va marcar un gol de cop de cap en p.p. tb. Per acabar una centrada dins l’area rematada per Eto’o va posar el resultat final d’1-2 a favor del Barça. I després? Pos lo típic, ens vam acabar els vasos de cervesa i vam destapar el cava català per celebrar que ja tenim un peu i mig als quarts de final de la Champinyons!

etoo_chelsea.jpg
Deu és negre i es diu Samuel

Karnival (Corpse, jeje…)

dimecres 22 febrer 2006

Bones, aquest cap de setmana es celebra el carnestoltes. De fet hi ha una proposta sobre la taula. Destinació Martorell i seria el dissabte. Exactament en Carles em va comentar que coneixen a no se qui i em sembla que la idea és participar en una rua. Com veieu, massa assabentat no estic. De que ens disfressaríem? Home lo més econòmic i fà cil que hem pensat és de monstres o algo així (la careta de scream promet). Però va sortir des de disfrassar-nos de Pipi Lanstrum fins a fer-ho de Rambo. Aquesta rua comença a les 20 i a les 12 (de la nit…, concreto pels flipats, no nirem d’afters) ja estariem a Barna. No se, ja’m direu les vostres propostes i qui conegui més la història de Martorell que m’ho aclari si estic totalment enganyat. Deixo el tema sobre la taula i fem discusió. Vinga que només tenim per discutir-ho fins dissabte matí…A discutir-ho!! Au, em poso a currar un poquet.

Demà comencem

diumenge 19 febrer 2006

Demà és dilluns. El dilluns que començo a currar. Començaré a realitzar un projecte ASP per l’empresa General Lab, que estan a dins el Sagrat Cor. A vere si tot va bé. Ho agafo amb ganes. Com reaccionaré a les 8 hores diaries de feina? Tinc por però mira s’ha de fer. Ja aniré comentant la jugada.

Manies

dijous 16 febrer 2006

Bé en Carles m’envia aquest meme. Un meme en definitiva és dir 5 manies que un té. M’ha estat dificil trobar-ne. Bé, disparo (al cap!):

  • Quan badallo haig de fer soroll cridant, com si fos en Chewbacca. Sembla que si no badallo cridant com que el badall no em senta massa bé. Em quedo de puta mare quan després de badallar acabo amb un Uooooooh!
  • Tota la meva vida he sopat entrepans. Algun dia comptat he canviat la meva dieta equilibrada per pizza o una amanida quan tenia regirat l’estòmag. Però continuo menjant entrepans als meus 25 anys. Petarà el meu estomag? Potser no és una mania però es un vici que tinc.
  • Quan em foto un tallat sense fumar un piti és com cascar-se un tallat sense sucre. No se, em falta algo i ho noto molt. I no és el monaco de fumar, sinó que un café sense fumar és inútil, en el meu món, és clar.
  • M’agrada anar a tots els llocs caminant (tornar ja no tant) sempre que porti musiqueta o vagi amb algú xerrant. Si vaig sol i porto música pot arribar a ser la glòria, perquè vas passejant pel carrer mirant la ciutat, els cotxes la gent….
  • Una mania gran que tinc és que sóc de les persones que quan em creuo amb gent haig de mirar-les a la cara. Per això a porta ferrissa i al portal de l’à ngel passo ja d’anar. Perquè acabava marejat mirant les cares de tota la gent que em creuo. No se, sembla que vagi amb l’antena de estar a punt de saludar a la penya. Al transbord d’un metro també acabo esgotat i com no, vaig amb música també. I depén de quina song escolti, semblo un paranoic caminant per sota els tunels de barna!

Bé no se que en penseu, alguna és cutre, una altra patètica i alguna altra normal, potser. Però he seleccionat les primeres que m’han vingut al cap. Ja modificaré aquest post si veig que m’he deixat alguna mania mooooolt important.

Setmana genial

divendres 10 febrer 2006

Bé, fa una setmana que vaig aprobar el pfc. La nota va ser d’un 9.5. Molt content, m’he tret un gran pes de sobre. O sigui que ja sóc Enginyer Informà tic. I després me’n vaig anar a Paris 5 dies. Allà vaig veure moltes coses: arc del trionf, camps elisis, torre eiffel, montmartre, sagrat cor, pigalle, moulin rouge, pl. concordia, tulleries, louvre (per fora), palau de la musica, galeries lafayette, galeries printemps, palau de versalles, cementiri Pere Lachaise (per fora, estava tancat), l’Hotel du Ville, passejades pel Marais i pel barri llatí…vaja que vam aprofitar el temps. Això si feia moltissim fred. Anava abrigat fins les dents.

versalles.jpgpont.jpg

La tornada de Paris va ser un conyà s perquè em van fer una entrevista de feina i no em va anar massa be. El mateix dia em truquen uns altres per dir-me de cancel·lar la entrevista que tenia concertada amb ells. Quina arribada! I ahir va estar prou bé. Vaig anar a Ripoll amb l’Albert, i vam estar divinament a Ripoll. Vam riure molt i va ser un dia complet perquè vam veure moltes coses, i a la tornada vam sortir a l’Enfants amb en Joan, David i Vio.

Com anecdota comentar que vam coneixer el penjat de torn, al tren: un ciclista que deia que anava a parlar amb els alcaldes i es colava als trens perquè ningu li paga els seus bitllets. La va agafar amb mi i em va clavar un rollo increible, sort que anava xerrupant de la cervesa i es feia el trajecte més placenter. Clar, igual era una bellíssima persona però em jugaria un parell de coses a que li faltava un bull! En fi, un dia molt divertit i que ja es repetirà un altre dia.