Arxiu per a març 2006

Cianur: eficà cia assegurada

dimecres 29 març 2006

explicit.jpg Primer de tot, vull avisar que el post que llegireu a continuació conté continguts durs. Gent que pensi que la vida és un món de roses i que lo més xungo que et pot passar a la vida és quedar-te sense un tall de formatge curat o semi-curat, no aconsello que el llegeixi, perquè em jutjarà com no és degut i em titllarà de ves a saber quina bestiesa.

Un cop avisat, començo. L’altre dia, vaig pensar amb la innumerable gent que s’ha suicidat amb cianur. I dins d’aquesta gent que ha acabat amb la seva vida, hi ha un gran número de nazis. Home, aquest tipus de mort és plà cida i rà pida. Que més volien, era la mort dels seus somnis. Si, artificial, però i que?. A continuació us poso víctimes del cianur:

  • Hermann Wilhelm Göring es suicidà ingerint una cà psula de cianur el 15 de octubre de 1946.
  • Heinrich Himmler es suicidà mossegant una ampolla de cianur potà sic en la seva cel·la quan fóu empresonat en 1945.
  • Joseph Goebbels i la seva muller va enviar als seus fills a dormir a una habitació del bunker que hi havia a sota del Reichstag. Es van posar els seus pijames blancs i els seus adorables pares els van tapar amb unes mantetes. Finalment, Joseph va ordenar a un metge que els enverinés amb xocolata coberta de cianur. Després, Joseph i Magda Goebbels, també s’eliminen mitjançant el cianur.
  • Adolf Hitler es va suicidar amb un tret de revólver i, al mateix temps, ingerint una cà psula de cianur en el seu búnker.
  • La seva esposa, Eva Braün, “només” va pendre cianur al mateix temps que el führer s’estava treient la vida.
  • El Zyklon-B és un poderós insecticida que s’utiliza com portador d’un gas, l’à cid cianhídric o cianur d’hidrogen. Amb ell, es van gassejar a milions de persones.
  • Alan Turing (l’únic que no té res a veure amb el nazisme) es va suicidar mossegant una poma banyada en cianur.

Hermann.jpg HHimmler.jpg Goebbels.jpg magda.pngÂ
Hitler.jpg Braun.jpg 51large.jpg 1954-turing.jpg

Com podeu veure, aquests són algunes de les victimés d’aquesta substà ncia química. És letal. I fent recerca sobre el cianur, he trobat aquest enllaç realment bèstia. Si t’odies com a persona, ja no saps que fer amb tu mateix i tens més de divuit anys (important), pegali una ullada a això: QuePucFerAvui?

La veritat és que la penya està volada. I lo que us puc assegurar és que sempre hi haurà gent desesperada que intentarà trobar sortida als seus problemes a través de, per exemple, el cianur.

Garrulisme

dimarts 28 març 2006

Seré breu. Vull denunciar l’analfabetisme del comentarista de la TVE que avui dimarts ha retransmés el partit entre l’Arsenal i la Juventus. Aquest home no ha parat de batejar al jugador Cesc Fà bregas com a Sex Fà bregas. Mentida, quan Cesc ha fet el gol, ha dit Sex Frà begas…però és clar, s’ha notat que era perquè eren moments d’excitació perquè després ha millorat i ha estat dient en tot moment Sex Fà bregas, fallant només en el nom. Trobo patètic que un comentarista no sà piga parlar bé, o si més no, no sà piga dir la paraula Cesc. I és que sempre passa amb noms catalans: Geida, Yirona, Pé (…Guardiola), Savi (Xavi), Àrtur (quan és Artur amb la tònica a la u), … digueu-me tiquis miquis, però collons que s’ho mirin abans de xerrar. Crec que no costa molt i quedarien més professionals. Aupa la ignorà ncia! Això si, amb lo que m’he descollonat amb en Sex no té preu.

Sex Fàbregas
Sex FÃ bregas

L’últim dictador europeu

dissabte 25 març 2006

Aquests dies, a Bielorússia s’està vivint moments de desesperació degut al seu president, Alexander Lukashenko. Fa pocs dies, va ‘guanyar’ els darrers comicis electorals, fent molta pudor a frau electoral. La qüestió és que l’oposició i demés gent contrà ria a les idees de Lukashenko va sortir a protestar al carrer, i alguns van ser arrestats i engarjolats per les forces de seguretat bielorusses. Les famílies dels detinguts estan desesperats perquè des del passat dijous 23 de març no en saben res i estan recorrent les presons de Minsk per trobar-los. I per més inri, des del govern bielorús, ja s’ha anunciat que als detinguts se’ls hi aplicarà la llei contra el terrorisme. Se’ls tractarà com terroristes….

De moment, la UE ja ha dit que imposarà sancions contra Lukashenko per frau electoral, i no se si farà alguna cosa més. Però també vaig escoltar la versió de que no farien res perquè les relacions de Bielorússia amb Rússia són excepcionals, i un cà stig a Bielorússia podria implicar molestar a una nació tan important com és Rússia.

Lukashenko.jpg luka.jpg

Ja veurem com acabarà la història, però jo alucino com una persona que s’ha proclamat admirador d’Adolf Hitler porti 12 anys en el poder i pugui campar lliurement.

  • Ha perseguit a l’oposició des del primer moment que ha estat en el poder
  • Ha clausurat moltíssims mitjans de comunicació, fent així que la oposició no pugui donar la seva opinió enlloc.Â
  • Si parles malament del president, et poden caure fins a cinc anys de presó.

Tot això estant al segle XXI. I sense que la UE hagi fet res fins el moment. I és que per alguns, a Bielorússia s’està vivint la última dictadura d’Europa i per a uns altres, a Barcelona fa sol.

Daniel Brühl

dijous 23 març 2006

Per mi aquest nom és el d’un gran actor. Va nèixer al 1978 a Barcelona, i és fill de pare alemany i mare catalana. Jo el vaig conèixer a Good Bye, Lenin! Em va encantar aquesta pel·lícula. I en especial en Daniel, protagonitzant el paper d’Alexander Kerner, un jove atrapat a la monòtona República Democrà tica Alemanya (DDR) on tots els seus moviments que fa a la vida funcionen per la inèrcia de viure. Però per culpa d’un petit accident, la seva vida fa un gir de 180º i ens acaba demostrant moltes coses, entre elles que és un fill meravellós. Bé, aquesta drama-comèdia em va agradar molt i aquest fet em va despertar un gran interés per veure les pel·lícules que protagonitzes en Daniel a partir d’aquell moment. Així que vaig decidir anar a veure (amb moltes ganes) Los Edukadores, i la pel·lícula tampoc em va deixar indiferent. Em va agradar molt també, una bona història. Aquestes dos películes les recomano a tothom. I després també vaig veure La última primavera, més fluixa que les altres potser, però les seves pel·lícules sempre tenen un toc especial.

bruhl.jpg
Escena de Los Edukadores

Abans de protagonitzar aquestes pel·lícules, havia treballat en películes per televisions alemanyes.

Ara per ara, és un del actors de moda i un dels veritables talents europeus. En aquests moments, les pel·lícules que hi ha a les cartelleres són Feliz Navidad i Cargo, películes que tinc ganes de veure-les, però que encara no he pogut anar. Hauré de posar-hi remei rà pid, això si ja no han tret la primera, perquè no ho tinc gaire clar… En definitiva, en gran actor.

Celebracions al Camp Nou

dimecres 22 març 2006

Barça 3 - Getafe 1. Lliga. Ahir el Camp Nou va celebrar diverses coses. Als 26 anys de Ronaldinho i els 200 partits de Puyol amb la samarreta del Barça, se li va sumar els 100 gols d’Eto’o a la lliga espanyola. El partit d’ahir va començar amb l’ensopegada del primer gol del Getafe, realitzat per l’ex-blaugrana Nano (aquell que noi que va debutar amb 17 anys amb Van Gaal a la Supercopa d’Espanya contra el València i es va pixar en repetides ocasions al veterà francés Jocelyn Angloma). Però abans de que acabés la primera part, Ludovic Giuly va igualar el marcador. A la segona part el Barça va sortir amb una mica d’empanada i no va ser fins el primer gol d’Eto’o que no es va respirar amb certa tranquilitat. El camerunés també va anotar el tercer gol del Barça d’ahir i així va sumar els 100 gols a la lliga espanyola. Cada cop podem dir més alt que aquest Barça fa olor a campió. I a Madrid ja fa dies que pensen en la temporada següent: de moment Carlo Ancelotti, ha donat carbasses als merengues, i ha prorrogat el contracte que té amb el Milan fins al 2008. Avui s’enfroten contra el Saragossa dels germans Milito, amb l’ombra del 6-1 de la copa que els hi van endossar a la Romareda.

Per acabar aquest post, vull despedir-me amb una gran frase que va dir dilluns un dels presumibles candidats a la presidència del club blanc. Sí, la va fer Juanito Navarro. Agafeu-vos: “Lo que no me gusta del Real Madrid es que en el palco vayan mujeres; el palco es para el presidente y algunos hombres”. Fort eh!

Patètic
Aquest home desprén glamour, maduresa i, sobretot sobretot, modernitat

Trucada misteriosa

dijous 16 març 2006

Avui al migdia he rebut una trucada d’una sudamericana. La primera qüestió que us podeu plantejar és: i què? Bé com algú ja sap aquest divendres, incomprensiblement, vaig perdre la cartera.  Doncs aquesta dona em deia que ha trobat en unes escombreries la meva cartera desaparescuda…i sorpresa, a Castelldefels!. Sabia que la mà fia russa de Castefa em seguia els passos i em van robar la documentació. La trucada ha estat surrealista:

- Sudamericana: Sinfri Couto?
- Sinfri: Si, jo mateix.
- Sudamericana: Hemos encontrado una cartera con documentación suya.
- Sinfri: Ah ostia! Si, si que la perdí. Donde la ha encontrado?
- Sudamericana: Dentro de una papelera…en Castelldefels. Si quiere le podemos dar el domingo en plaza catalunya que estamos ahi ese dia.
- Sinfri: Es que el domingo no estoy en Barcelona. Donde trabaja?
- Sudamericana: Pues el sabado también va bien, también estamos ahi.
- Sinfri: Hombre si quiere vengo hoy a Castelldefels a buscar la cartera.
- Sudamericana: No no, que trabajamos dentro todo el dia.
- Sinfri: Pero donde trabaja? En un banco?
- Sudamericana: No en una casa.

… i s’ha tallat. Preguntes que m’han vingut al cap:

  1. És una minyona? De que curra per estar dins una casa?
  2. Com ha conseguit el meu mòbil? La meva resposta és que potser tenia rebuts de carregar saldo al mòbil a la caixa i allí surt el meu número de móbil.
  3. Com que s’ha tallat he trucat al número des d’on m’ha trucat però no deixa rebre trucades. Diu que no hi ha connexió, com si el teléfon no existís.
  4. A Castelldefels? jeje

I ja no m’ha trucat més aquesta adorable dona. Espero que ho faci. Però no em direu que no es extrany tot plegat. Amb qui he xerrat?

Ciutat Fantasma
Recuperarè la meva cartera a Castefa?

Missatge per a la dona: “Señora sudamericana, déjeme un Post si es tan amable. Quedemos donde usted quiera, esta cartera tiene un valor sentimental muy grande. Era de la caixa de catalunya.”

Plans de futur

dimarts 14 març 2006

Avui he definit les destinacions que, ara per ara, m’agradarien visitar abans de morir. He senyalat els llocs que he estat amb un punt blau (més o manco, no he fotut toooooots els de catalunya jeje) i els que tinc ganes de estar amb un punt roig. Si algú s’ho mira i vol anar a algun lloc ja sap: post que te crio i si té algun mínim recurs econòmic ho planifiquem. Les destinacions són només europees. Ara per ara és lo que més m’interessa.

No moriré sense haver vist......
Algun dia seré el führer

Jaja com podeu veure, encara em queden anys de vida o sinó no assoliré el meu objectiu!

Intifada ataca!

dissabte 11 març 2006

El grup Intifada m’ha deixat un post al blog (al de la fanstamada, el que parlava del carnaval de Martorell). M’he baixat ja la seva discografia. Encara no els he escoltat així ben bé però ja sóc fan. A veure si ens deixen més post i la direcció d’alguna pà gina seva i els hi faig un enllaç.

Ànims i escriviu-me. Puc entendre al cantant. Expliqueu-me novetats del grup.

PD: “Miseria i compañia nen, que estás más sordo que el copón”

Frases antològiques

dijous 9 març 2006

Hola, us deixo unes frases mítiques que el gran Sergi Pà mies ha comentat en diferents programes del Tu dirà s de RAC1. M’he descollonat molt amb algunes. Escoltar el monòleg de’n Pà mies guanya molt. Jo ho deixaré escrit, que segur que desperta alguna rialla.

  1. “Tracto als meus fills amb duresa pq no vull que m’estimin massa; d’aquesta manera patiran menys quan em mati” per Alberto Askari, pilot de fòrmula 1 que no se si va morir conduint un fòrmula 1.
  2. “El Ciudad de Murcia ganó la semana pasada en Lérida contra el Lleida” feta per Marcos López, presentador del Tercer Tiempo de Canal+. I Pà mies diu: “com si Lleida fós un artefacte que està dintre de Lérida”
  3. Luís Aragonés, seleccionador espanyol, va anar a visitar una presó madrilenya i els hi diu als presos: “Es injusto que ustedes estén aquí, en la calle se cometen más delitos que en la cárcel”.
  4. “Cuando no se puede ganar no hay que perder” feta per Riquelme.
  5. “Me gustaria jugar en un equipo italiano, ….. como el Barcelona” feta per un jugador anglès anomenat Mark Drapper
  6. “Contento por mi debut, lo hice bien i por suerte pude lesionar a Francescoli” feta pel jugador argentí Luís Chavarria.
  7. “El tren de les 17, sempre surt a les 17″ per Sánchez Llibre.
  8. Thierry Henry va dir: “De vegades en futbol s’ha de marcar gols”
  9. Abel Antón va dir: “Me sangraban las tetillas”

Ja us dic que perd si no escolteu a en Sergi Pà mies. tal com ho explica té molta grà cia. Però hi ha alguna que no té desperdici.

foto5.jpg
Sergi PÃ mies fa recerca de la ‘gilipollez’ mundial

Ou yeah!

dimecres 8 març 2006

Barça 1 - Chelsea 1. Champions League. Sisisisisisiiiiiiiisiiiiiiii! A la puta calle! Ja estem a quarts amb un golà s de Roni. La veritat és que el partit ha estat molt apagat. El barça amb la lesió de Messi ho ha notat molt. No es desequilibrava per la banda dreta, Eto’o apagat durant tot el partit, excepte alguna jugada a la segona part. Si aquest partit té un nom aquest és el de Ronaldinho. En tot moment ha estat desequilibrant, intentant la jugada i ha meravellat al públic amb jugades amb el tacó.

Un cabronmourinho.jpgÂ

En definitiva, ha estat genial. L’estadi ha brindat bellíssimes paraules a l’entranyable Mourinho com: “Mourinho traductor”, “Mourinho vete al teatro”, “Ese portugués, hijo puta es” (aquesta última m’ha recordat partits quan jugava Lluïset Fig amb els maNdrilenyos), etc… Ara a esperar qui li toca a quarts al Barça. La meva aposta és clara: li tocarà el Benfica. Per què? Doncs bé, la meva teoria és que a la Champions sempre hi ha retrovaments, partits amb morbo. I ens hem de trobar a l’equip de Ronald Koeman. I si no, ja ho veureu.Â