Arxiu per a març 2006

L’hora de la veritat (manquen 1h:15′)

dimarts 7 març 2006

Bé, ja queda poc per a que es disputi el partit de tornada entre el Barça i el Chelsea. D’aquí una hora i quinze minutets començarà l’eliminació del club londinenc. Estic totalment confiat en que passarem. Torna Messi a la convocatòria, cau Santi Ezquerro i Maxi serà tribunero. Tot amb normalitat. Mourinho estic segur que la liarà . Les seves ganes de protagonisme són immenses. Creuem els dits perquè no hi hagi cap injustícia i disfrutem de la victòria culé. Després del partit ens retrovem al blog amb el resultat final. Només dir dos coses:

  • Messi líala!
  • Mourinho traductor!!!

Me’n vaig al camp!!

PD: No té res a veure amb el post, però vull comentar que avui han trobat el meu blog buscant ‘ Intifada Punk ‘ (possiblement al google). Són el grup que va tocar a Martorell a sobre una carrossa. Qui visiti un altre cop el meu blog per Intifada espero que deixi un post i que posi alguna xorradeta! Animeu-vos Inti!

Siamo già arribati!

dimarts 7 març 2006

Bones! Doncs si, ahir a les 12 vam arribar al Prat de Milano. L’avió de tornada el vam agafar quasi tots els que vam agafar el d’anada: la parella que ens va deixar un mapa molt currat de Milà , les dos fashions que anaven més maquillades a l’anada però a la tornada ja no tant (però que van canviar el maquillatge per bosses de compra…crec que varen arrassar), la noia que, segons naltros, anava a veure el novio, un paio que em volia fer amic seu, perquè vaya pinta…vaya crack: per mi era italià i tenia uns treinta i pico i semblava un vividor (cabell arriçat, arrecada d’or…per mi napolità ), etc… La crònica la faig amb quatre pinzellades:
Vam començar amb mal peu el viatge ja que havíem de sortir a les 8:30 de Barcelona i a la cua del check in ja ens diuen que com a mínim sortirem a les 10 per problemes operatius: es veu que l’avió que ens havia de recollir i portar a Milà primer havia de passar per París i allí va ser quan hi va haver ja el fallo. En compensació, ens van donar dos tiquets valorats en 6€ perquè esmorzessim. I així ho varem fer. Després d’una gran espera surt l’avió i a Malpensa agafem un autobús que ens porta a Milà . Amb gane sde retallar i no arribar fins l’estació central, que estava a la quinta forca de l’hotel, vaig pensar que havíem de baixar a la parada Fiere (fira) ja que estavem aprop de la fira. I així ho vam fer. Però oh sorpresa: hi ha la fira nova i la fira vella! Vam baixar a la nova i naltros estavem situats a la vella. I resulta que el puto autobus passava per les dues i jo només pensava que passava per la vella (de fet no sabia ni que hi havien dos fires). Au pos ja ens veieu creuant la puta fira pq la parada de metro estava a l’altra punta.

famos.jpgduomo.jpgsan_siro.jpgvittorio.jpg

Bueno a partir d’aquí de puta mare tot. L’hotelà s on ens allotjà vem genial. Bé la zona per flipar. Pocs metres de l’hotel, un captaire pixant amb el cul a l’aire fent pompa (jo crec que intentava cagar) i la “polizia” pitant amb el clà cson. I després a la plaça del Duomo es celebrava el carnaval i alli tota la gent la liava amb els sprays d’escuma i també amb el confetti. Al sopar vam anar a una pizzeria que feien unes pizzes grans i bones i el vi de la casa era peleon i vaig sortir contentillo d’allà .

El diumenge més light: vam veure San Siro, li vaig fer més de 10 fotos quasi i després vam agafar un tranvia que portava al Duomo, on havíem quedat per dinar amb una amiga de l’Adela que està estudiant moda a Milà .

En definitiva va estar molt bé. L’anècdota del viatge és que ens vam trobar al “Franciscu” del cor de la ciutat que està interpretant una obra amb la fura dels baus a Milà i ens vam fer una foto amb ell. La foto ens la va tirar en Raimon Obiols, que estava amb ell. I avui ja he tornat a la feina i realment m’ha passat volant. M’estaré acostumant?

Tín Tín Tín Tín … pròxima estació: Milano!

dijous 2 març 2006

Il duomo

 Ja estem a dijous i aquest dissabte me’n vaig a Milà una nit. Els meus excompanys de feina em van regalar a mi i a l’Adela un viatget quan vaig deixar el curro. Un gran regal. He estat pensant qué visitar, tot i que ja hi he estat. Suposo que passejarem per la ciutat els dos dies, intentant descobrir indrets que no varen ser visitats l’anterior estada. Una de les millors alternatives si ets a Milà és anar a Como, ja que crec que és una ciutat realment maca. Però com que ja hi hem estat, no crec que hi tornem. Una altra opció és Bergamo: la seva Città Alta és també molt maca, però també hi hem estat i llavors doncs tampoc crec que hi anem. Suposo que faré pressió per anar a veure San Siro (o Giuseppe Meazza), una de les poques coses que no vaig veure el primer cop que vaig estar. Veure un partit de l’AC Milan O de l’Inter (per continuar xiulant a en Lluiset Fig) no crec que hi arribi ja, encara que no ho descarto jeje. Necessitaria un poder de convicció i pressió molt grans. El tema és que arribarem super matí (a les 10, piú o meno) a l’aeroport de Malpensa, i partirem de Milà diumenge a les 22 de la nit o una cosa així. Supertard si. O sigui que tenim dos dies sencerets per veure la capital de la Llombardia.
       Â

San Siro (AC Milan) o Giuseppe Meazza (Internazionale) Ja afegiré alguna foto a la tornada del viatge. Obligada alguna de San Siro (o Giuseppe Meazza). Tot s’acaba….i ara ja pocs viatges tinc a la vista. Bé, tinc una nit pagada en un hotel per a dues persones en un dels numerosos hotels que aparèixen en un catà leg d’Halcon Viajes a la data que vulgui. La gent només em regala viatges. Que no es trenqui aquesta poca originalitat. Que duri!

Continua la desbalcanització

dimecres 1 març 2006

Avui foten un cigarret i un café abans d’entrar a currar he llegit a La Vanguardia que a Montenegro es realitzarà un referèndum per determinar si es separa de Sèrbia o no. En el proces de referèndum s’han de cumplir els mínims de participants, que és un 50% de la població amb dret a vot de Montenegro i que guanyi el SI amb un 55% dels vots. Quan es va fer la constitució de Serbia, per evitar una major desbalcanització van proposar a Montenegro que continués formant part de Serbia i que si al 2006 hi havia encara les ganes i/o necessitat de independitzar-se, es deixaria en mans del poble montenegrí el decidir el seu futur. Quan he llegit aquesta noticia he pensat en aquella Iugoslavia tan gran i ara encara s’està esmicolant. El senyor Aznar m’imagino que quan parli de l’estatut de Catalunya farà referència a la “desbalcanización del estado español” basant-se en aquest nou cas. Lo que aquí no ens donaran mai el dret de fer el referèndum. Com dirien ells: “NO HAY HUEVOS (o GÜEVOS)!”.

Comento aquesta notícia perquè crec que si tornés a nà ixer i em diguessin de quina nacionalitat vull ser perquè la catalana ja està ocupada, igual tiraria cap a alguna dels balcans…si, com una regadera estic, però coi és lo que penso!