Bueno aquest cap de setmana ha estat Sant Jordi, la festa de la rosa i dels llibres. I ha estat mogut aquest cap de setmana. Divendres, vaig estar a uns concerts a Les Basses, on tocaven grups que feien versions de cançons dels 80. Però els grups deixaven molt que desitjar. Cantaven fatal, la veritat sigui dita, i fins i tot alguna de les cançons va sortir destrossada. Un cop es va acabar el concert, vam acabar la nit a una festa privada a una discoteca del Putxet.
Dissabte, el vam celebrar anant al CAS ‘06, que es celebrava al Palau Sant Jordi. Va estar guay el CAS, on per mi, els millors van ser Cris Juanico, Elèctrica Dharma i Dr. Calypso. Es van viure moments d’èxtasis quan va sonar Ses al·lotetes i sa jove de Sant LluÃs. I jo també em vaig emocionar bastant amb Plan 10 de Tòxic de Dr. Calypso. La llà stima és que només vam estar de peu amb Lax’N'Busto, la resta del concert vam estar a les grades perquè la Vio i jo teniem la pota xunguissima. Però bueno, sort d’això perquè si haguèssim ballat l’ska de Dr. Calypso i de La Gossa Sorda ara estariem parlant de que tenim munyons al peu dret. La vam liar igual i vam riure molt. D’aquella nit, destacar la odissea per pillar un taxi, que de fer no vam olorar ni un en tota la nit i ens va tocar baixar a pota. La pinta que feiem, semblant un grup de mutilats. Per baixar d’allà vam estar com 2 hores. Un altre rècord. I també destacar una parella d’uns quaranta i pico - cinquanta, molt curiosa. Estaven a les 4 de la matinada sentats en un banc perdut pel bosquet de Montjuic i no xerraven quasi, només miraven el jovent que tornava del concert i després l’home o la dona, fotien GARROTADA (jeje). La dona se la veia enfadada. Vam deduir que volien salvar una relació perduda, i estaven xerrant a aquelles hores en aquells llocs. Però també hi havia la hipòtesi de que estiguessin allà per gust i que la dona xerrés borde de per si. Rollo que per dir-li comentaris quotidians ho fes de manera borde, per defecte. I la bomba ja va se que quan estaven callats, sense saber que dir, l’home va baixar el peu, fotent un toc al terra que quasi ensorra Montjuic amb el seu castell. I tot només per treure un tema, perquè com deia abans, la relacio amb la seva parella es ja insostenible i no hi ha temes de que xerrar: “Alfredo, 15 años casado y 14 aguantando. Basta ya, como dirian las vÃctimas del terrorismo.” digué l’Amparo.
I el diumenge pujava a Igualada a celebrar el dia, però vaig haver de passar per l’hospital a que em miressin el mal del peu. Després de 3 hores d’espera on quasi vaig gastar una pila sencera, vaig fotre el camp. Hi havia ambient a Igualada. A la plaça Cal Font hi havien totes les paradetes de llibres i de flors, i allà en vaig comprar dues per l’Adela i una altra per sa mare. Anava coixejant però vaig poder aguantar, ja que tenia moltes ganes de poder veure els tenderetes per Sant Jordi. Jo vaig rebre un llibre molt gran, que parlava de les ciutats més maques del món, amb unes fotos fabuloses. Merci! En definitiva, un altre cap de setmana de Sant Jordi pletòric.
) en vaig trobar una i barata. No se si aniré a molts llocs amb ella posada, però estaria bé provar-ho un dia; sortir amb ella com si fós natural; com si formés part del teu cos. Us afegeixo unes fotos d’alguns amics de la barretina!
