El blog d’en SiG

Doncs si, ja hem eliminat als portuguesos. Partit gris gris, on Ronaldinho va començar fallant un penalty i els més pessimistes ja creiem que era una senyal de deu per dir-nos que havíem de fotre el camp del camp perquè el Barça perdria. Però la veritat és que deu no existeix, i per tant, no era cap senyal. Vam guanyar còmodament, encara que algun moment ens vam cagar amb en Belletti. Al final un gol de Ronaldinho i un altre de Samuel Eto’o van classificar al Barça a les semifinals on es trobarà al temible AC Milan. Crec que seran més difícils les semifinals que la final. Ja ho veurem, pero arribar a Paris és qüestió de dos partits ja només.

I també vull recordar a tothom que va fer l’aposta d’aquest partit, que he guanyat :D. (Veure el post Setmana guay i la frase: “Les guanyaré contra el Benfica aquest dimecres, que des d’aquí ja baticino un claríssim 2-0.” )No es pot jugar a apostar a futbol amb un tio que en sap tant. Bé espero que tothom se’n recordi de que jugava a l’aposta. M’he guanyat 3 birres fijo, i hi ha una quarta que anirà de que no…pero serà que si. Hi ha gent que suma birres al casillero de les deutes, que jugaven per disminuir la quantitat i enlloc d’això l’ha engordat i hi ha gent que enceta el casillero…total que com em paguin de cop flipo!! El Barça m’enviarà a l’hospital?

Els milanistes ja ens esperen a les semifinals. Avui s’han classificat amb dos dianes de Pippo Inzaghi i una altra de Sheva contra el Lió. La veritat és que tant un com l’altre són dos rivals difícils. Però personalment, a mi em fa més por el Milan. El Barça ha de guanyar demà . No sabem si en algun moment entrarà Leo Messi; surt d’una lesió i en Frank no el vol forçar. Demà hem de guanyar a un equip on les estrelles són rebotats del Barça: Geovanni i Simao. No van demostrar absolutament res quan van ser-hi aquí, però si tenim la pòlvora mullada no anirem enlloc.

Però se que passarem amb seguretat, ja que la vida es guia per casualitats, i sabeu que? Aquest any 2006 he estat a Milà (semifinalista que ens enfrontarem a ell si passem) i a París, on es disputa la final. Vaja, casualitats. Si ens plantem a la final, ja he dit amb un parell de colegues d’anar a la final de Paris. Estic disposat a pagar un pastón per viure aquest event històric. Creuem els dits i esperem que guanyem amb relativa comoditat.