Com que igual hi ha la possibilitat d’anar a OP, us poso una cançó que m’agrada molt i que crec que la tocaran.
No hem oblidat
Com el vent tu vas marxar
Com el vent van esborrar
Tot el que tu ens vas deixar
Amb la nit han fet callar
Tot el que ens vas ensenyar
El preu de no renunciarOblidat
Renunciat Assumint el teu esguard
Hem escollit avançar
Decidits a no oblidar
Que allò que val és la conciència
De no ser res si no s´és poble
De no ser res si no s´és lliure
Oblidat
Renunciat
Aquesta setmana hi ha 2 concerts destacats. Lo curiós és que cau el mateix dia, com si no hi haguessin altres dies, coi. El primer a destacar a Reus en motiu dels 15 anys del Casal Despertaferro de Reus. Han organitzat un concert pel dissabte 3 de juny a 2/4 de 10 de la nit al Camp de Futbol de La Pastoreta. Per mi Obrint Pas seria el motiu de l’anada a Reus.
Data:
Dissabte, 3 de juny a les 21:30
Lloc:
Reus
Descripció:
*Ariel Dantamaria i la Banda del Dr. Juantxi
*Skalariak
*Obrint Pas
Per altra banda, els nostres amics dels Intifada toquen, com ja varen dir amb anterioritat en aquesta pàgina. També m’agradaria veure’ls i a més aquests queden més a prop.
Data:
Dissabte, 3 de juny a les 23:00
Lloc:
MARTORELL (Baix Llobregat)
Organitza:
ASSOCIACIO DE VEÏNS EL PLA
Descripció:
*SAGARROI (ex-Joxe RIpiau, ex-Kortatu…)
*ÀyVÀLÀ (patxanga)*INTIFADA (punk)
*TONI ZAFRA (espectacle de marionetes)
*DJ’s.. paradetes, exposicions, entrepans, japi àgüer… i molt més…
Lo collonut és que ja veureu com no acabo ni a un ni a un altre….amics d’Intifada, si hi vaig us intento dir algo quan acabeu el concert, per presentar-me i tal que ja va sent hora 
PD: Atenció perquè es baralla la possibilitat d’acampar per Reus….ja m’estic animant.
Xerrant amb la Maria ahir, vaig trobar un gran tema per exposar al blog: les morts ridícules. I tot perquè vam recordar la patètica mort de’n Gaudí, que jo crec que aniria d’absenta fins el barret (és que era un artista…) ja que va morir atropellat per un tramvia que, tecnologicament, no estava preparat per rebassar els 10 km/h en aquella època.
A més és un tema on abunda informació i ben fàcilment us puc posar exemples de morts ridícules. Disparo:
Aquestes són algunes de les morts ridícules que hi ha hagut al llarg de l’existència del ser humà. Podeu trobar una llista en anglès de 50 maneres de morir més estupides Esperem que no acabem ridículament, perquè segur que hi haurà algun fill de sa mare que es riurà d’això…..jeje.
Avui estic pensant en rapar-me bastant. Ja el porto curt, però es que encara el vull més curt. Fins i tot he pensat en deixar-me una cresteta a veure que tal em queda… Però suposo que al final acabaré amb la tradicional tallada bola de billar. Lo bo és que necessitaré l’ajuda d’uns amics meus per que executin l’operació. I lo més bo és que encara no ho he dit….suposo que abans de sopar els hi diré que em rapin. Però no crec que tinguin cap inconvenient, ja que serà bufar i fer ampolles. Ja tenen la mà trencada i al no portar grenyes serà molt ràpid. Bé com a mínim espero tallar-me’l però ja veurem que d’aqui a les 20 encara hi ha moltes hores per desdir-me.
Us vull expressar en forma de cançó el meu amor vers a l’Amigo Doner Kebab. Per qui no ho sàpiga l’Amigo Doner Kebab és un bar del C/ Joaquim ‘Quimet’ Costa que serveix durums i kebabs i els seus cambrers pakistanesos o indús fan l’intent d’integrar-se a la societat catalana xerrant amb els clients en català. Xapó “Amics de l’amigo”!
Ohhh Amigo, Ohhh Amigo….sempre estàs obert
sempre compto amb tu quan tinc fam pel Raval
i de vegades estic a Sant Gervasi i vinc ….. EXPRESSAMENT!!!!
Ohhh Amigo, Ohhh Amigo….sempre estàs obert
quin caliu que dona el bar, amb els cambrers i els clients
si et demano amb castellà tu contestes …… EN CATALÀ!!!!.
Ohhh Amigo, Ohhh Amigo….sempre estàs obert
no obstant hi ha coses que no m’agraden
killacos que us visiten, bandera espanyola a ….LA MENUCARTA!!!!
Ohhh Amigo, Ohhh Amigo….sempre estàs obert
com tothom, tu tampoc ets perfecte,
però vas pel bon camí no defalleixis
i lo més important és que ets …..AMIGO meu!!!!
……. AMIGO MEU!!! SI!!!!
Sóc un artista no? La cantaré cada cop que estigui endrapant allà!
He vist que fan una exposició sobre les obres d’artistes que treballen a Berlin, per mostrar la diversitat cultural en què es viu. A les obres s’hi pot trobar un toc de política, un toc social. Aspectes relacionats amb l’època de la Guerra Freda. És una oportunitat per conèixer un poc més Berlin….a vere si m’animo i hi vaig.
Dades:
Més info: BarceLoca
Qui li faci gràcia anar ja m’ho dirà. Gora Berlin!
Aquest diumenge ja he visitat la platja per primer cop al 2006….a Sitges. No em vaig cremar, la qual cosa em sorprent si miro les estadístiques personals de primeres estades a platja. El fet es que ho he pensat i vull aprofitar els dies en fer activitats que no siguin tan de festa i jarana. A veure si aquest cap de setmana podem repetir platja, o fer una barbacoa, una excursió o algo així…i no em digueu pureta! Clar que una cosa és lo que penso ara i una altra lo que acabaré fent. Que li sembla a la gent?
Ja tenim la segona Champions a can Barça. Per fi podem parlar en plural quan xerrem de Copes d’Europa. Aquesta setmana ha estat una festa a Barcelona. Dimecres vam esclatar tots d’alegria quan es va acabar la remontada d’Eto’o i Belletti. Es van destapar ampolles de cava, es van obrir cerveses abans, durant i després del partit. Vam cantar, enrecordant-nos de Paris, de les cançons tradicionals del Barça, del MadriT, jo també dels pericos. Una gentada a Canaletes, i com no molts fibers. I es que els fibers en petita mesura sóm com els catalans: estan repartits per tot arreu. La festa va quedar tacada pels típics animals que van rebentar el Decathlon, l’Springfield i no se que més es van emportar per davant …..els animals. Per a ells, la victòria era una excusa ideal per escombrar Barcelona. Els “Gossos” d’Esquadra (també anomenats, gràcies a la nostra concellera, “Gossos de Tura”) van disparar boles de goma per diversos carrers i vam poder sortir il·lesos. Ara bé, no il·lesos de la gola, ja que ens vam deixar les cordes vocals que semblaven xoriços vermells de la millor granja del Pallars Jussà. I el dijous, bastant adormits i cansats del dia anterior, vam anar a veure la rua des de l’Hospital Clinic fins al Camp Nou. Molta gent, música a dojo, tothom saludant, el Motta tajat, un executiu descamisat a dalt l’autobús, …. Al Camp nou molts concerts, Lax n busto, la Dharma, i Gossos….molta cridòria, molt trash metal, i molts bojos. Lo que va fallar va ser que van xerrar pocs jugadors, i personalment crec que la gent tenia moltes ganes d’escoltar als veritables protagonistes. En fi, que ja tenim la segona Champions! I que sumem més l’any que ve!
Per fi hem arribat al 17 de maig. Avui pot ser un d’aquells dies que no me’ls perdria en la vida. Que em trasbalsaria no poder viure’l. Ahir ja vaig fer boca anant a veure el Sevilla - Madrid (que per cert, semblo un fanàtic del Sevilla perquè porto seguint-los a un bar des de la final de la UEFA) i vaig vibrar, tot i que els merengues es van classificar en segona posició en detriment del València. Quina primera part tant elèctrica del Sevilla, i anava pensant: aquesta setmana serà rodona. Avui pot ser dia de joia i alegria, de cava, d’afonia, de bogeria, d’amistats, …d’un llarg etcètera de situacions i emocions. Però hi ha la possibilitat de que sigui una puta merda de dia també. En fi, esperem unes horetes i a veure que passa. Força Barça!
Bé jo també tinc el domini .cat. Gràcies Carles per poder oferir-me aquesta opció. Així marquem diferència i ens donem a conèixer arreu del món, que encara hi ha molta ignorància. Si, molt millor que .com. Més identitat. La gent que em tingui enllaçat com a http://sigfrid.company.cat que la CANVII a http://sigfrid.company.cat . Combatrem des d’aquí la Ñ i l’abolició de la ç i l’l·l!