El blog d’en SiG

Avui afegiré un tros d’una poesia de na Margalida Pagès, totalment influenciada per Víctor Català.

Hi ha tanta gent que només et fa cas
per treure benefici propi….
Quan no l’han tret, van enganxats a tu
com la molsa a una roca.
I quan el treuen, enganxats com dos pols
d’un iman del mateix signe.
I tu, que ets de bona pasta,
no ho veuràs fins que succeixi el pas final;
el pas dels pols.

És curiós quan pares a pensar
el que has fet tu i el que han fet ells.
Tu els hi has obert les portes
cada cop que hi havia la oportunitat,
has pensat amb ells.
Però ells, un cop t’han utilitzat,
ja no pensen en tu.
Per a que pensar en quelcom inútil?

Bé, em sap molt greu que la poetessa Margalida Pagès es senti aixì. A vosaltres no? Espero que qui llegeixi aquest bocinet de poesia no encaixi amb les persones que na Margalida descriu.

Aquesta entrada fou escrita el dijous 22 juny 2006 a les 11:38 i desada a Cultural. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.