Arxiu per a juny 2006

Revival

dimecres 14 juny 2006

Avui Alemanya juga el seu segon partit de la fase prèvia per a la classificació a vuitens de final. I juga ni més ni menys que contra Polònia. Un freak com jo ràpidament ho associa a la lluita entre pobles que es va viure fa 67 anys quan els alemanys van invair Polònia (1939). Tots els que veiem el partit ens enrecordarem d’aquell moment de la història en algun moment. Igual Frings serà Himmler, Lahm serà Heydrich, Klose emularà a Von Ribbentropp, …. I el camp, podria ser Warszawa, Krakow, Poznan, Katowice o Treblinka. Per veure aquest esdeveniment que es celebra a les 21 del vespre, anem al Princesa Sofia, amb el consul alemany, afeccionats alemanys i polonesos. I per l’ocasió m’he posat una samarreta comunista, per reivindicar que tan Polònia, com una petita part d’alemanya va ser comunista després de la Segona Guerra Mundial. Igual la gent no m’entendrà, però jo ho he fet per això. Ja veurem qui guanya el partit….podríem parlar d’oportunitat de revenja o és massa exagerat?

poland.bmp 1985108189.jpg

Nou diccionari

dimarts 13 juny 2006

Avui m’he assabentat que el 2 de maig va sortir a la llum un nou diccionari: el primer i únic diccionari català-serbi (no serbi-català). Un gran pas per apropar els dos pobles i per al constant manteniment de la llengua, la sèrbia i la catalana. Podeu llegir la notícia aquí.

Diccionari Català - Serbi

 

D’altra banda, he descobert un portal que informa sobre les notícies, events a Barcelona, tot relacionat sobre la cultura Sèrbia, en castellà. Un bon portal, que se’ns dubte el visitaré perquè el trobo molt interessant.

Fem força

divendres 9 juny 2006

He descobert una pàgina que posa els punts sobre les is. Es diu: Dels Borbons, n’estem fins els collons. Com bé indica aquest títol tan explícit, es tracta d’una pàgina d’uns nois que n’estan fins els collons dels borbons. I si sou decents us preguntareu: i qui no?. Aquests nois es limiten a fer el que les televisions i ents públiques tenen por i prohibit fer: criticar al Rei. La veritat és que els entenc i per aquest motiu jo també m’hi afegeixo a la crítica. Un dels innumerables exemples d’estupidesa i imbecilitat que envolta a l’actual monarquia espanyola és la frase que va deixar anar el 23 d’abril de 2001:

Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sinó de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano.

Es sabut per tothom que al rei li fan els discursos. Amb coses com aquestes, queda patent que quan llegeix els discursos davant la televisió, no sap ni el que hi posa. Si vol ser rei, com a mínim que exerceixi com a tal. Només viu per anar als actes d’innauguració. En poques paraules, que es pega la “vida padre”. Jo vull ser Rei de gran.

Saludant al poble

PD: Gràcies a aquesta frase antològica, Obrint Pas comença la cançó “Avui com ahir” amb ella, donant un toc molt graciós el començament d’aquesta.

Manquen 34h (tic-tac tic-tac)

dijous 8 juny 2006

Ja falta poc més d’un dia per a que comenci el mundial Deutschland 2006. La veritat és que tinc ganes de veure partidets decisius ja. Jo vaig amb Alemanya i, en detriment d’aquesta, amb Sèrbia. Demà debuta l’equip representant del poble alemany contra la feble Costa Rica. Costa Rica va ser escombrada no fa gaire per Catalunya, per tant, i amb tot el respecte vers la nostra selecció, no haurien de tenir masses problemes per superar el primer match. De moment, jo i l’albert tenim un pla per seguir tots els partits de l’equip alemany rodejats d’alemanys. Demà anirem a l’institut Goethe, han instal·lat unes pantalles i hi estem convidats. Dimecres, que es disputa el segon partit, podrem veure l’apasionant partit entre Alemanya i Polonia, que històricament, han estat rivals i promet ser apassionant. Aquest partit el seguirem a l’hotel Princesa Sofia, rodejats també, del poble alemany i polonés. La idea és veure’l al Biergarten d’allà i provar tota mena de productes alemanys i de cerveses alemanyes. La primera cerveseta ens han promés que serà gratuïta. Per estar al Princesa Sofia hem hagut de reservar via e-mail la nostra assistència. Digueu-me freak o algo així, però estic emocionat de seguir així el mundial. Crec que puc viure emocions i experiències que d’una altra manera no les viuria. Ja us explicaré com va.

08_wm_1990_dpa_400.jpg

  

SigTour 2006

dimarts 6 juny 2006

En honor a mi, he creat jo mateix (vist que tothom és tímit i no prenien la iniciativa….) una girà aquest estiu, que l’aniré programant sobre la marxa. La idea és visitar moltes festes estiuenques dels pobles dels Països Catalans i al setembre o a finals de setembre, fer una samarreta amb les dates i els llocs on he estat i repartir-la a la gent que d’alguna manera ha col·laborat en què la SigTour pugui dir que té innumerables dates a les seves esquenes. La SigTour acaba de començar però entre tots podem crear una tradició per als nostres successors. Per ara ja hi ha Reus 3 juny, Berga 15,16 o 17 juny s’està estudiant i Lleida pot ser que aquest estiu es visiti tal com un dia vam comentar en Jordi i en Gilbert de fer-ho. En fi, ja veurem si trionfa aquest Tour…de moment la intenció és que si.

Chernobyl

dilluns 5 juny 2006

L’altre dia vaig visitar al CCCB l’exposició que tracta sobre la catàstrofe nuclear més gran de la història mundial. Aquesta exposició s’està realitzant degut a que aquest any fa 20 anys d’aquest succés. És una gran exposició que no et deixa indiferent, tant per les explicacions de còm va esdevenir tot plegat aquell caos nuclear com per la qualitat de les fotos que hi ha exposades, que ajuden a teletransportar-te en aquella època i a poder entendre, en petita mesura, el que es va poder viure a les terres d’Ucrània, de la URSS en aquell moment.

El 26 de febrer de 1986, va explotar el quart reactor de la central de Chernobyl, i de retop la sala de controls d’aquest. A partir d’aquí es va movilitzar el govern soviètic per tapar la catàstrofe a la societat soviètica i mundial, i a intentar controlar la fuga radioactiva que hi havia. A combatre però sense cap precedent perquè una desgràcia nuclear d’aquestes dimensions mai havia ocorregut. Per tant, amb un cert desconeixement de saber còm actuar. Es va haver d’evacuar una gran quantitat de poblacions d’Ucrània i Bielorússia. La ciutat de Pripiat, a 3km de la central, va quedar abandonada el dia següent. La gent abandonava la ciutat pensant que al cap de 3 dies tornarien a les seves respectivs cases. Però no va ser així. No hi van tornar mai més. Actualment està vetada l’entrada a la “zona perillosa”.

I de fet, trobo increible que en aquelles terres, el temps sembla que no hagi passat. Tot s’ha quedat com en el 1986. Amb estàtues de l’àntic règim soviètic, amb aquella arquitectura comunista tan típica. Són terres abandonades, on la presència del ser humà és nul·la. Allà res ha evolucionat. Allà res ha canviat, tan sols hi ha una tranquil·litat abrumadora. Això i que aquesta tranquil·litat conviu amb una contaminació radioactiva enorme.

Us deixo algunes de les fotos que vaig veure a l’exposició per què veieu què es pot veure. Trobo molt interessant aquesta exposició i hi tornaré a anar. Les fotos són del fotògraf ucranià Igor Kostin. Representen la central nuclear, la gent que hi treballava, les ciutats abandonades, mutacions genètiques, …. Si podeu aneu a veure-la, ja que t’obre la porta d’aquell món i sens dubte et produeix sensacions que fan que estiguis atent durant tota la visita.

42-15779345.jpg 42-16624337.jpg 42-15785122.jpg 
42-15785003.jpg42-15784993.jpg 42-15784481.jpg 
42-15779188.jpg 42-15784743.jpg

Diumenge solidari

dilluns 5 juny 2006

El diumenge 18 de juny, tornem a tenir els Obrint Pas tocant per Catalunya. Concretament a Barcelona. Si vàrem anar a Reus a veure’ls estaria bé veure’ls aquí. I a sobre, no tenim la murga d’haver de tornar a les tantíssimes amb cotxe. Els detalls del concert són els següents: 

Data: 18/06/06 (diumenge)
Lloc: Camp de futbol de la Montanyesa (L4, Via Júlia, 9Barris, BCN)
Preu: 10€ Anticipada, 12€ Guixeta
Detalls: Concert Solidari amb Chiapas i els presos d’Atenco. “De la Chiapas rebelde a la Barcelona rebel”
Grups: OBRINT PAS, MANU CHAO i AMPARANOIA!
Organitza: Col·lectiu de Solidaritat amb la rebel·lió Zapatista i Coordinadora Cultural de 9Barris.
Obertura portes: 19h - Clausura: 23.30h (>> metro)
+ info: rabiamuffin-bcn.blogspot.com chiapas.pangea.org

Barcelona.jpg

  

Aventura al Baix Camp

diumenge 4 juny 2006

Ahir vam anar al concert que es feia a Reus per celebrar els 15 anys del Casal Despertaferro. Era el primer concert de la gira d’enguany d’Obrint Pas als PPCC. I no em van defraudar, la gent molt volcada amb cada cançó, i van tocar mítiques. Sort d’això perquè només tinc dos discos, i no pas l’últim. Però anem per ordre a explicar el dia.

Jo sóc un tio que viu una vida surrealista, on no descarto que em pugui passar de tot. Durant el viatge, vam estar en dos carrefours, una area de servei. Fins i tot vam dinar asseguts al terra davant d’un carrefour. Ahir era el dia del carrefour. Vam donar una volta per Tarragona hores abans de que el Nàstic puges a primera. Es veia ambient per part dels tarragonins. I vam tenir la idea d’anar a veure les ruïnes romanes. Bé, doncs quan ens disposàvem a pujar la finestreta perquè sortíem del cotxe, es va esconyar. Ara porto la finestreta baixada…haurem de portar-la a reparar…o potser ja desisteixo del cotxe.

I el concert molt bé. Uns freaks els de la banda del Juantxi, el cantant era graciós i les lletres de les cançons eren catxondes. Eren de Reus i va explicar que la paraula “Juantxi” és argot de reus. No se que deu significar. SkalariaK va despedir el seu bateria, últim concert que feia amb la banda. Van tocar cançons que estaven bé, però jo no coneixia massa, bé concretament només en coneixia una. I Obrint Pas  va tocar totes les que volia que toquessin: Telefeixisme, No hem oblidat, Més lluny, Avui com ahir, No tingues por,… molta ballaruca i bon rotllo. Un cap de setmana atípic, com a mínim vam sortir de la monotonia, i això, jo, ho valoro molt.

Afortunat

dissabte 3 juny 2006

Avui m’he aixecat per veure si tenia mails i en tenia tres. Però n’hi havia un especial. El del sorteig de les entrades del concert de Reus. I vet aquí que m’ha tocat! No estic acostumats a que em toqui res i m’ha fet gràcia. Al final anirem a Salou a la platjeta i després ja a mitja tarda suposo que ens dirigirem cap a Reus per situar-nos en l’ambient.

logo_casal_despetaferro.gif

” (…) El concurs per les entrades ha comptat amb la participació de 20 persones.

Les persones guanyadores de les 5 entrades que es sortejàvem són les següents:

                                                                - Sigfrid Couto
                                                                - Paloma Vicente
                                                                - Abel Guàrdia
                                                                - Laia Casanovas
                                                                - Helena Lafuente

Els guanyadors podran passar a recollir la seva invitació a la guixeta situada fora del camp de futbol acreditant-se amb el seu DNI. (…)”