El blog d’en SiG

No, sóc ciclista. Només volia fer aquest comentari per la notícia de que l’actual guanyador del tour, l’americà Landis, també anava dopat. Al final, aniré a after hours per a que els ciclistes de kelme, telecom, etc… em firmin algun autògraf.

 Yonki

Ciclista

Bé aquest cap de setmana he estat a la Vall d’Aran. Un lloc preciós, on hi ha uns paisatges preciosos i unes vistes fabuloses. Jo he decidit que si algun dia tinc els suficients calers com per comprar una segona vivenda, serà a la Vall d’Aran. I especularé a l’hivern per guanyar-me unes pessetones. Deixaré el pis a alguns ximplets que estiguin bojos per esquiar. Bé, us faré cinc cèntims del cap de setmana. Vam arribar a Vielha a les 20 de la tarda aproximadament. Vam venir per l’A2 parant a Igualada i després abans d’arribar a Lleida, ens vàrem desviar cap a Vielha. Destacar la visita a la mítica localitat (per mi) de Pont de Suert. Allà vaig fer un café amb llet i un cigarret. Després vam encara el llarg tunel de Vielha i ja vam arribar al poble. El dissabte vàrem fer una excursioneta a Uelhs deth Joèu, a l’Artiga de Lin. Allà ens esperava una gran vall i el neixament d’un riu. La vall, segons uns pamploniques que vam conèixer, és la més maca de les 8 que te la Vall d’Aran. Per la tarda per relaxar-nos àrem anar a la piscineta de l’hotel i després a veure l’Era hèsta des Pirinèus. Tocaven Diversos grups i hi havia un mercadet. Estava bé. El diumenge la excursió va estar molt bé. Vam estar als llacs de Colomers i vam estar unes 4 hores de trote. Paisatges genials i estar per allà feia qu eno tingués ganes de tornar a la realitat. En fi molt bé. A la tornada, vam passar per la mítica Pobla de Segur, Tremp i Artesa de Segre. Va quedar pendent Ponts, però amb l’Adela ja hem dit d’anar un dia no molt llunyà. Un cap de setmana molt complet. Per acabar, dir que em va encantar l’aranès. I fixeu-vos a ´la última foto amb el tipus de mascle que sóc a l’expulsar la suor corporal.

  
  

 

Avui s’ha fet el sorteig del calendari de la lliga de futbol del 2006-2007. Destacar que el Barça comença la lliga amb el Celta i l’acaba contra el Nàstic. I el dia del meu aniversari, el 22 d’octubre, juguem contra el Real MadriT al Bernabeu. Bé, no vull res pel meu aniversari, em conformo amb un 0-5. Demano poc, Sóc un tio senzill, eh. Avui és el dia en que sembla més a prop que mai la contractació dels defenses juventins Liliam Thuram i Zambrotta.

 

 

Continuem amb la recerca de grups…bé aquest grup ja el coneixia i la cançó també. Gràcies ja fa temps a unes alemanyes que estaven a l’Ovella Negra que ens van comentar l’existència d’aquesta cançó. El grup es diu Sportfreunde Stiller i la cançó Ich, Roque. Fa referència al jugador paraguayà del Bayern München Roque Santa Cruz. Es veu que quan va arribar a alemanya només deia Ich, Roque. O sigui: Jo, Roque. Un crack! Podeu veureu-ho aquí.

Si una cosa tinc clara és que el punk, per desfogar-te, és lo millor que hi ha. Et quedes a gust. He descobert un grup punk alemany del 1980: Abwärts. I la canço que toquen es Computerstaat. Senzillament genial! Veie-ho i disfruteu-ho. Mireu-ho aquí.

La lletra no té desperdici: parlen d’Stalingrad, de l’Arafat i de Mallorca!

Montag klopft es an die Tür, Arafat der steht vor dir
Dienstag gibt es Probealarm, Paranoia in der Straßenbahn
Mittwoch ist der Krieg sehr kalt, Breshnew lauert in der Badeanstalt
Donnerstag, du weißt es schon 1000 Agenten in der Kanalisation
Freitag gehört der Mafia, das Radio legt los aus Florida
Samstag Abend Irrenanstalt, der KGB im deutschen Wald
Sonntag da ist alles tot, weil vor Mallorca der Weltkrieg tobt 

Stalingrd, Stalingrad
Deutschland Katastrophenstaat
Wir leben im Computerstaat

Wir leben im Computerstaat
Wir leben im Computerstaat
Wir leben im Computerstaat

Bé, ja tinc reservat l’hotel de Vielha-Betren. Aniré amb l’Adela aquest cap de setmana. Tinc moltes ganes d’estar perdut per aquelles terres, aquelles muntanyes. Aquells paisatges que et relaxen i que sembla que estiguis a un indret molt llunyà del que vens. Com he dit abans, vull fer alguna excursioneta per aquelles muntanyes, i vull visitar Vielha i Pont de Suert. Sortirem divendres des de barcelona i tornarem diumenge, quedant-nos a Igualada. Ja explicaré com ha anat a la tornada.

 

 

Javier Clemente s’ha convertit en el nou seleccionador de Sèrbia per als dos pròxims anys. Tindrà la tasca de classificar a Sèrbia per a l’Eurocopa del 2008 que es disputa a Àustria i Suïssa i de ser així, maquillar la desastrosa imatge que han donat els serbis al mundial de Deutsche 2006. Li desitgem una bona trajectòria amb Sèrbia i que pugui tornar la il·lusió, futbolísticament parlant, a un país que de moment l’ha perdut completament, un país que al llarg de la seva història ha donat a una bona fornada de grans talents i que actualment està vivint moments de crisis.

Aquest dissabte vaig viure l’últim dia de l’Anòlia, un esdeveniment que es realitza a Igualada que consiteix en dues setmanes de concerts a la ciutat. Aquest dissabte actuaven Cesc Freixes i els Lax’n'Busto. Home, no sóc un fan del grup però va estar bé. El grup complia 20 anys de la seva trajectòria professional. Van tallar l’antiga Nacional II i al mig de la carretera van fer el concert que gairebé va durar dues hores. Abans es celebrava el dezè aniversari del Festival Internacional de Globus aerostàtics d’Igualada. Igualada és una de les ciutats més importants a nivell europeu de globus aerostàtics. El festival va consistir en 10 globus aerostàtics que s’iluminaven i ens ensenyaven com s’encenia la caldera que tenen. I després una actuació de la companyia de teatre Els Comediants. Aquesta actuació em va agradar força. S’ho van currar bastant. Ja era hora que es fes alguna cosa a Igualada, que duien molt de temps sense fer res. 

Aquest dimarts passat, milers de persones van acudir a Srebrenica, l’est de Bosnia, per recordar els 8000 musulmans que van ser assassinats per les forces serbo-bòsnies durant la guerra de Bòsnia. L’acte es celebra al cementiri de Potocari. Després de la Segona Guerra Mundial, aquesta és la matança amb més persones assassinades a Europa. El tribunal penal internacional va qualificar de genocidi aquesta matança i va inculpar d’aquest genocidi als ex-dirigents militars i politícs dels serbo-bosnis Ratko Mladic i Radovan Karadzic. Actualment estan amagats de la justícia.

 

Podem observar a Karadzic a l’esquerra i a Mladic a la dreta a la primera fotografia. A la segona, uns cartells que recompensen a la persona que els trobi.

Ja sabeu nois, si voleu ser milionaris una de dos: o feu el pardillo i us aixequeu cada dia a les 7 del matí per fer lo de cada dia o us aneu a Bòsnia i cerqueu assassins que estiguin buscats per la llei. Igual és més ràpid així per fer calerons.

Una bona notícia: ja és estiu sisisisisi! El ser humà està ansiós per a que arribin les vacances d’estiu, la caloreta i la platjeta. Les claretes de mig litre i les tapetes a la plaça del poble. Per fi anirem a les festes “del pueblo”. Si si, el ser humà frisa per a que arribi l’estiu. No obstant, segur que els toros no pensen així, que és en aquest periode de l’any on reben tortures, són ridiculitzats, humil·liats i en el pitjor dels casos, eliminats. Però és clar en un país on la festa nacional és torejar i que ningú mou un dit (només que per aplaudir al torero) per impedir que es celebri aquesta bèstiesa d’acte no és d’extranyar que a l’estiu, per a que el poble s’entretingui, s’agafi animals i es torturin de tant en quant. Ara que ha acabat el mundial, que es pot fer? Doncs torturar toros. A pobles d’Extremadura i de Salamanca, quan són les festes majors d’allà, tiren cabres des d’un campanar. La cabra suposo que maleeix immediatament el dia que va ser parida en aquella regió.

Bé, només volia cagar-me amb la festa nacional espanyola i en els actes de celebració d’arreu del món que consisteix en torturar animals i en el pitjor dels casos, aniquilar-los. Però dec ser un tiquis miquis. Si només són animals, oi? No parlen!

   
 

    PD:Si un dia arribo a ser dictador, els toreros que es preparin. Faré un holocaust que ningú s’oblidarà.