Crònica d’un comiat
El passat divendres vam celebrar el comiat de’n Carles i na M. Antònia, que ja estan a Mallorca, i l’aniversari de la Maria. Els assistents a l’acte eren: ells 3, Vio, Joan, Albert i jo.
21:20-00:10 (jeje alguns 21.40 i 22:00….sorry per arribar tard) Vam anar a sopar al Rincón Maya, un mexicà on la teca era molt bona. Coronitas i tequil·les a tutiplen. Però com tot mexicà, era caret. Però un dia és un dia i l’ocasió també feia ens dongués igual el preu. Al restaurant vam riure i abans de marxar li vam donar el regalet a la Maria: un coixí de cuir per a que pugui sobar més hores de les que ja soba habitualment i un llibre de Palestina, per a que pugui pensar bé això d’anar allà.
00:10 - 00:30 Tot seguit el Joan i jo voliem trobar llimonada per poder fer pomada. El xoriguer ja el teníem ja que en Joan portava l’ampolleta de gin de l’últim botellon fet amb els de cape a ca seva. Però el trobar una llimonada es va convertir en una mini-odissea. Ningú tenia vasets de plàstic. Per a qui no ho sàpiga, la pomada per al nostre grup és com la pipa de la pau. Finalment vam trobar llimonada i vasets de plàstic i la vàrem fer.
00:30 - 01:10 No trobàvem el moment de donar el regalet als mallorquinets. Però ho volíem fer ràpid. Per tant, vam decidir fer uns txupitos de whisky a un bar on la Vio coneixia un cambrer heavy. Hi havia apostes de si ens convidaria i de ser així, si ens tornaria el bitllet de 20€ que li vaig donar en monedes de 2€. Al final, no ens va convidar. I entre txupitos vam donar el regals: un dossier amb moltes fotos on apareixien els diferents moments que havíem compartit i una guia de barna per que no perdin el bon record que guarden d’aquesta ciutat. Seria una autèntica pena que s’oblidessin de BCN.
01:30 - 03:20 Per rematar la nit vam anar al Xistu i al Manchester, una ruta típica. Sempre he dit que quan escrigui el llibre de Rutes pels bars d’arreu de Catalunya per optimitzar una borratxera, afegiré aquest camí. Els mallorquinets no van passar del Xistu. Al cap d’unes hores els tornaríem a veure, per ajudar-los a carregar les maletes a l’autobús.
03:30 - 05:00 Abans, però, vam acabar a la Rambla del Raval. Vam fer unes cervesetes de paki i allí més d’un va clapar.
05:00 - 06:00 I finalment, cap a les 5 i poc, la Maria i jo vam anar a guanyar-nos un lloc a la llotja presidencial del cel ajudant-los a carregar no se quantes maletes que portaven a l’autobús de l’aeroport. L’anècdota va ser que l’autobusero ens va preguntar quants bitllets serien i jo li vaig dir que “en teoria 2″ però vam entrar els 4. Jo em disposava a preguntar a la Maria si els acompanyavem fins l’aeroport i o que, però el conductor va arrencar, fent-nos creure que tenia un alzehimer de caball i que ja no se’n recordava que no havíem pagat. Però no, a la següent parada salta i ens diu: “faltan 2 billetes!” I naltros li vàrem dir que baixàvem. I tot seguit ens va donar lliçons amb la frase: “esto AQUÍ no se hace”. La meva pregunta és directa: ens va tractar com nens petits o com guiris? Si és la segona, a quin racó del món on es pot fer això? …….
Un bon comiat jo crec. Espero que els hi agradés i la pròxima parada és ARTÀ. Que aprofito per fer propaganda i als amants de la SigTour (….), els hi diré que aquesta destinació s’inclourà.
