El blog d’en SiG

Bé, ja fa alguns dies que he tornat de les festes d’Artà de Mallorca. Va anar collonut, 4 dies però que vam aprofitar-los bastant. En Joan ja explica bastant com van anar tots els 4 dies. Afegiré coses que s’ha deixat. A l’anar cap a l’aeroport, vàrem agafar un taxi i el vam compartir amb dos més: un paio que s’anava a Eïvissa amb “Volant” i un japonès que era de Londres. Allà, amb ells i amb la gran col·laboració del taxista, vam posar a parir la societat mundial i la política de gestionament de la ciutat als estius del nostre alcalde, que la posa potes enlaire. M’agrada molt parlar amb els taxistes perquè són èssers que mai estan contents amb res i que per defecte, és queixen de tot. No tenen una visió “comercial” de la vida.

Per fi, vam arribar a l’aeroport i jo amb el monillo de fer un cigarret. Tant que tenia pensat anar a fora a les pistes, entre Boeings i Airbusos, a fer-ne un. Però la mandra i el sentit comú es van apoderar de mi i vaig esperar fer-l’ho a Palma. A l’avió, l’hostessa ja ens va fer la conyeta de que li donguèssim el número de telèfon. Deuria tenir un cap de setmana molt dur a les altures, i voldria venir a alguna verbena mallorquina. Al final, la dona es va quedar sobre l’avió dient adeu a tothom.

La nit de Palma nefasta. Vam intentar anar a algún baret, però tots tancats. Total, que vàrem acabar a un bar de camioners, fotent-nos un Don Pepito. El bar de camioners el Coyunda. En Carles em va explicar que és el típic bar d’aturada per fer un mos quan hi ha gana després d’una nit de gresca. Naltros vam fer un mos i una pomadeta per regar el nostre interior. L’endemà a Artà. Ens esperava un exèrcit de macarrons per ser menjats de 5 en 5. Mític el moment de fer heinecken amb síndria. El pitjor contrast de l’any perquè la síndria tornava la cervesa més calenta de lo que ja estava. En Joan i jo ens vam preguntar: què estem fent?

Els sopars ens van sortir econòmics. Vam menjar coses diferents, i hi havia de tots moments: catxondeo i apalanque. A vegades l’apalanque a mi em torna sàdic. De vegades teníem la sensació de no quedar massa bé perquè tenien motius per confondrens amb assessins a sou de birres de litre.

  

Durant el dia anàvem a la platgeta, i allà ens sucarrrimàvem per a la nit ser confosos per anglesos de Lloret o alemanys de Salou. L’últim dia de festa major vam anar i després per la plaça major d’artà donant voltes i escoltant la musiqueta. Ja quan serien les 8, res millor com rematar el dia amb una canya, un entrepà i dir bona nit.