El blog d’en SiG

Com alguns ja sabeu, aquest setembre l’Adela i jo hem estat a Irlanda, o dit en gaèlic, a Eire. Lo poc que hem vist d’aquest país ha estat molt maco, paisatges amb unes vistes genials, amb molta història i hem pogut tastar la vida nocturna dels pub irlandesos. Puc dir que l’ambient és genial, tothom amb la seva pinta i a les 21:30 actuació musical al pub. Música tradicional. Però anem poc a poc. El primer dia vam arribar a l’aeroport de Shannon, concretament al condat de Clare. Per a que us feu una idea, està a la part oest d’Eire. I ens vam anar de pet a veure els Cliffs of Moher. Van dinar a Liscanor, un poblet proper als Moher, i la curiositat és que ens vam trobar una senyal de tràfic que hi deia Cul de Sac, que significa que el carrer és un carreró sense sortida. Un cop vam dinar, ja vam arribar als Moher. Increibles, la seva llargària de 8 km i la seva alçada fa que surtis bocabadat d’allà. Aquí, l’aigua que topa amb els penyassegats és emportada pel vent i tu que estàs a dalt dels penyassegats et cau tota aquesta aigua a la cara. És un efecte curiós, sembla que plogui però de fet l’aigua ve d’aball. Hi ha avisos i una patètica tanca que barra el pas per a que ningun il·luminat es foti aball.

Després de contemplar aquesta meravella geogràfica, vam anar a Doolin, un poble amb molta tradició musical del país. Allà ens vam allotjar a una farmhouse. Abans de sopar vam anar a veure la famosa zona del Burren, o els paisatges de pedra rocosa, molt característic d’aquella zona. també és molt curiós aquesta zona per la forma de les roques.

Després d’això si que vàrem anar a menjar en un pub de Doolin, on a les 21.30 feien una actuació. La teca era salmó fumat i unes costelles de xai. Ens vam fotre les botes i tot això acompanyat per unes pintes de guiness i carlsberg. Gran final de nit amb el grup, que tenien a tot el pub animat i fins i tot unes noies d’allà es sabien la lletra de diverses cançons. Destacar que vam conèixer uns anglesos i fent un cigarro al carrer, a un irlandès que entre que em costa entendre l’anglès i que l’home anava una mica ‘tocat’ només vaig entendre ‘a nice moon’ i per moments vaig pensar que volia lligar amb mi.

 L’endemà ens vam llevar matinet, amb un bon irish breakfast, que basicament consisteix en embutir-te com si es tractés del dia de la matanza del porc i tu interpretes el paper de porc. La primera parada del dia va ser el Bunratty Castle i Bunratty Folk Park, un poblet que mostra exemples de com era la vida dels avantpassats celtes. La veritat és que ens va decepcionar, perquè tampoc matava cap de les dues coses i ens havíem creat bones espectatives. Però algunes coses curioses si que vam veure. Un cop acabada la visita ens vam dirigir a Adare un poble del condat de Limerick, molt maco tot ell, unes casetes amb el sostre de palla. Vam dinar a un parc i com no, ens vam trobar uns catalans menjant també al parc.

Després de passejar per Adare, ja arribava el destí que ens havíem marcat: la ciutat de Killarney, capital del condat de Kerry. Aquí vam fer dues nits ja que des d’aquí estàvem a prop de dos punts d’interés: el King of Kerry, la Dingle Peninsula i el Killarney National Park. Killarney és una ciutat maca, té uns carrers molt animats, i el centre està plagat de vida i de pubs, com no, amb les seves actuacions musicals. Després de comprar ‘merda’ per dinar vam anar a reposar fent pintes de Guiness i de Heineken. Vam menjar i a la nit vam tornar a un altre pub. Allà vaig descobrir la cervesa Bulmers, una birra que em recordava a sidra. Haig de mirar quines característiques té. En el pub hi havia uns alemanys i un especialment em feia gràcia pq tenia una manera peculiar de seguir el ritme.

Seguiré explicant el tercer dia en un altre post, ara feia dies que no escrivia res. A veure si torno a agafar el ritme d’abans.

Aquesta entrada fou escrita el divendres 15 setembre 2006 a les 22:23 i desada a Viatges. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.