El blog d’en SiG

Marsella és una ciutat de França. Tocant la Côte d’Azur. Fins aquí tots direu: “carai quina informació més treballada”. Però de vegades sembla una ciutat d’una altra galàxia. Allà pots trobar coses que només et trobaries al país de les meravelles d’Alícia. De vegades no parlen francès, i de vegades sona constantment la marsellesa. Per ser més precisos, quan portes 30minuts a Marsella passar el primer porc volant i comença a sonar la cançó. I a partir d’aquí, un cúmul de porcs envaeixen la ciutat. Us aconsello una visita a Marsella. Però no a la Marsella de França, sinó a la de l’Alícia.

 

Com bé deia en Joan, aquest divendres 27 hi ha concert de Nitzer Ebb, i hi anem. A l’Apolo. A veure que tal ho fan, personalment pinta bé el concert. Per situar una mica, és un grup d’EBM del 1982. Jo sóc més gran que ells. Ja us apuntaré una crítica.

Banda o grup escollit: Pearl Jam
Ets home o dona? Better Man + Nothingman
Descriu-te: Alive + Smile
Què senten les persones sobre tu? Indifference
Com descriuries la teva anterior relació sentimental? Black + Life Wasted + Green Disease
Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent: Immortality + Deep
On voldries estar ara?: Garden
Com ets respecte a l’amor?: Animal + Satan’s bed
Com és la teva vida?: Nohing as it seems
Què demanaries si tinguèssis un sol desig?: Do the evolution + State of love and trust + Wishlist
Ara despedeix-te: Hail, hail

Die Berliner Mauer (13 d’agost del 1961- 9 de novembre del 1989). Va morir amb 28 anys de vida. Era jove. D’aquí 3 setmanes justes farà 17 anys que va morir. Símbol de la Guerra Freda. Construit amb la intenció de que els berlinesos del sector comunista no fugissin al sector d’occident.

  

Les seves dades:

Longitud total: 155 quilòmetres

Quilòmetres del mur dins la ciutat: 43,1

Mur de plaques de ciment de 4 metres d’alçada: 107 quilòmetres

Tanca metàl·lica de 3-4 metres d’alçada: 65,3 quilòmetres

Torres d’observació: 300

Búnkers: 22

Ferits per trets: 118 persones

Víctimes mortals: 80 persones

Continuem amb els diputats italians. Ja ho havia escoltat i ahir al programa de BTV TeleMonegal vaig tornar-ho a escoltar. Una maquilladora amb un utensili semblant a un pintaulls agafava la suor dels diputats que maquillava i després van analitzar les suors recol·lectades. De 50 diputats, 12 anaven de maria o de coca. Quan a Itàlia anaven a emetre el programa, il cavaliere Berlusconi, va impedir que s’emitís i no s’ha emés mai. Ara s’entén perquè, per exemple, Itàlia va anar a la guerra donant suport a Bush o els ministres poden fer les declaracions que fa dos posts vaig explicar.

Ja tinc els bitllets per anar a Berlin. El 15 i 17 de desembre estaré a Berlin. Un cap de setmana ver veure com els alemanys desenvolupen la seva vida durant el nadal i a falta d’un parell de setmanes pel cap d’any. Ja hi he estat a Berlin i aquesta segona estada la dedicaré per passejar tranquilament pels llocs més emblemàtics i carismàtics de la ciutat. De moment vull anar a la Potsdammer Platz que em va faltar veure-la, la presó d’Spandau on van ser tancats Hess i Speer i visitar els tunels subterranis de Berlin que van ser usats durant la Segona Guerra Mundial.

Tots sabem que Itàlia és un ‘catxondeo’ com a país. Una autèntica casa de putes. Històricament Itàlia havia estat gran, amb l’Imperi Romà, i sent bressol del Renaixement. Però va ser entrar a lo que es va catalogar com Edat Contemporània i ser un fracàs rere fracàs de país. Un exemple clar es situa durant la segona guerra mundial, a El Alamein. Quan els aliats anaven amb tancs d’última generació i els aliats seus dins de les potències de l’Eix, els nacionalsocialistes, passejaven els seus panzers trionfals per aquell desert, els italians amb que anaven? Doncs amb els tancs que van emprar durant la primera guerra mundial. Però no vull desviar-me del tema. Tot aquest rollo l’explico perquè l’altre dia vaig pensar amb les grans declaracions que els ministres italians van deixant per a la posteritat durant els seus dies de glòria sentats a la poltrona. I n’he trobat més. Deixo anar, atenció a la segona, és boníssima:

1) Massimo D’Alema - Ministre italià d’Exteriors titlla a ETA de moviment polític.

“el IRA y ETA se han convertido de grupos terroristas en movimientos políticos”

2) Mirko Tremaglia- Ministre encarregat dels italians a l’extranger

“Europa está dominada por los maricones”

La notícia també diu:
El ministro no ha admitido que haya “ofendido y discriminado a los homosexuales” con sus declaraciones, ya que, afirmó, se limitó a traducir la palabra ‘gay’ a su lengua. “Yo no hablo de ‘gay’, como hombre de Bergamo hablo de ‘culatoni’ (maricones), que en otros sitios llaman ‘froci’ (maricas)”, ha subrayado.

la masculinitat amb persona

I ja és l’ostia quan la neta de Benito Mussolini, Alessandra Mussolini i que va formar part d’Alianza Nacional, va qualificar de vergonyoses les declaracions i ha demanat la seva dimisió. La filla d’un dictador donant lliçons jaja.

3) Roberto Calderoli - Ministre de Reforma

“Tengo camisetas con las viñetas que han molestado al Islam y voy a empezar a llevarlas hoy”

“Tenemos que poner fin a esta historia. Ellos sólo quieren humillar a la gente. Punto. ¿Y en que nos estamos convirtiendo? ¿En una civilización de mantequilla?”

“Ha llegado el momento de tomar medidas. A esta gente se le vence sólo con la fuerza”

El ministro italiano anunció que su partido llevará una moción al Parlamento para crear un Consejo “contra la discriminación de los cristianos. Los países que descriminen serán castigados”

pide hoy al Papa Benedicto XVI en una entrevista publicada en el diario italiano la Repubblica que intervenga “como lo hicieron Pío V e Inocencio XI en el 500 y el 600″

4) Carlo Gionavardi - ministre titular de Relaciones amb el Parlament

“La legislación nazi y las ideas de Hitler estan resurgiendo en Europa, por ejemplo en Holanda, a traves de la eutanasia y el debate sobre cómo se puede matar a los niños afectados por patologías” Similar a la Aktion T-4, per fer eutanàssies i poc després van acabar desenvolupant camps de concentració. 

5) Silvio Berlusconi - Primer Ministre d’Itàlia.

“Un director italiano va a rodar una película sobre campos de concentración y le propondría que usted hiciera el papel de ‘capo”

El primer ministro italiano, Silvio Berlusconi, se ha disculpado ante el presidente del Parlamento Europeo, Pat Cox, por haber comparado a un eurodiputado alemán, Martin Schulz, con el ‘capo’ de un campo de concentración nazi.

6) Ministre de Treball va fer referència a la frase Arbeit macht frei, El treball allibera, per explicar una cosa.

En definitiva, lo que ens ha d’inspirar aquest post és en que sempre podríem estar pitjor de lo que estem actualment.

Dormir és descansar. Potser si, i ja està. No és res més. I si no et canses perquè ets una espècie de superhome amb una resistència de ferro, necessites dormir? La primera premisa respon clarament a la pregunta que formulo. NO ES NECESSITA DORMIR. Jo dormo poc, aprofitant les hores que té un dia. Per tant, vull induir a tothom que llegeixi aquest post a que no dormi. Que aprofiti més el seu temps. Ja dormirem d’aquí uns quants anys, no? Cridem ben fort tots junts i agafats de les mans de la gent que tenim al costat: dormir és la major estupidesa que ha existit en aquesta vida!!

 Demà dilluns 9 d’Octubre, a les 20h, rebré la primera classe d’alemany. Serà un aconteixement històric en el meu món. A veure quin és el temari, tot i que no fa falta ser molt intel·ligent per saber el que veurem aquest quadrimestre: números, colors, fruites, present i quatre coses més. Ja us ho aniré explicant.

Si…pel nom ja pinta a que és una de les meves neures. Un despotricar de xorrades. Doncs potser ho és, però és la vostra opinió. Vull criticar 3 accions que potser semblen absurdes si ens parem a pensar amb la de problemes que hi ha al món. Disparo al cap. La primera és la colada que s’han pegat una parella heterosexual d’equatorians joves davant els meus morros i els del taquiller de l’Estació de Sants a les 8:30 del matí. I a veure, no és que estigui en contra de les colades, però la d’aquesta gent ha estat brutal. El taquiller els hi ha recriminat l’acció i el noi s’ha a posat a cridar com un animal dient amb la noia que no tenien diners i no se que i no se quantos. Si haguessiu vist al noi…estava histèric, com un animal. Total perquè el taquiller els hi havia dit que havien de pagar com tothom. Indignat per la situació m’he anat com cada matí a l’andana de la línia 5 a esperar el metro que em portés a Sant Ildefons. I vés per on, hi havien revisors del metro. I ves per on encara més que els equatorians han anat a la mateixa andana. Els han parat i quan ha vingut el metro jo he pujat. El noi, un altre cop com un animal s’ha fotut a cridar i s’han quedat allà. Ja està bé tan cridar aquell mamarratxo de mig centimetre. Només puc dir que és foti ben fotut. Segona indignació del dia. Al trambaix. Estavem anant cap a la feina i au, una dona corrent fa parar-l’ho quan ja estava en marxa, a pocs metres de la parada de l’estació de La Sardana. La dona ha entrat rient, com si res, perquè molt gentilment el conductor del tram l’ha deixat entrar. Però pel meu cap m’ha passat el com hauria estat de bé que quan hagués entrat rient la dona i bufant, tot el tram l’haguèssim escridassat i xiulat: “fora fora uuuu! Torracollons!! Egoista!” M’ha passat pel cap, però després d’imaginar-me aquesta situació tan imaginària com l’existència de l’èsser anomenat Santa Claus, he tornat en si i ningú ha reaccionat de cap manera. La tercera situació. La dels cotxes que passen sense cedir el pas al vianant…fins aquí m’és igual…però els que em rebenten són els que passen embaladíssims i després t’ensenyen la maneta en senyal de disculpes. Quins nassos, si tant ho senten que no passin. I sinó que no demanin disculpes, prou hipocresia.