El blog d’en SiG

Si…pel nom ja pinta a que és una de les meves neures. Un despotricar de xorrades. Doncs potser ho és, però és la vostra opinió. Vull criticar 3 accions que potser semblen absurdes si ens parem a pensar amb la de problemes que hi ha al món. Disparo al cap. La primera és la colada que s’han pegat una parella heterosexual d’equatorians joves davant els meus morros i els del taquiller de l’Estació de Sants a les 8:30 del matí. I a veure, no és que estigui en contra de les colades, però la d’aquesta gent ha estat brutal. El taquiller els hi ha recriminat l’acció i el noi s’ha a posat a cridar com un animal dient amb la noia que no tenien diners i no se que i no se quantos. Si haguessiu vist al noi…estava histèric, com un animal. Total perquè el taquiller els hi havia dit que havien de pagar com tothom. Indignat per la situació m’he anat com cada matí a l’andana de la línia 5 a esperar el metro que em portés a Sant Ildefons. I vés per on, hi havien revisors del metro. I ves per on encara més que els equatorians han anat a la mateixa andana. Els han parat i quan ha vingut el metro jo he pujat. El noi, un altre cop com un animal s’ha fotut a cridar i s’han quedat allà. Ja està bé tan cridar aquell mamarratxo de mig centimetre. Només puc dir que és foti ben fotut. Segona indignació del dia. Al trambaix. Estavem anant cap a la feina i au, una dona corrent fa parar-l’ho quan ja estava en marxa, a pocs metres de la parada de l’estació de La Sardana. La dona ha entrat rient, com si res, perquè molt gentilment el conductor del tram l’ha deixat entrar. Però pel meu cap m’ha passat el com hauria estat de bé que quan hagués entrat rient la dona i bufant, tot el tram l’haguèssim escridassat i xiulat: “fora fora uuuu! Torracollons!! Egoista!” M’ha passat pel cap, però després d’imaginar-me aquesta situació tan imaginària com l’existència de l’èsser anomenat Santa Claus, he tornat en si i ningú ha reaccionat de cap manera. La tercera situació. La dels cotxes que passen sense cedir el pas al vianant…fins aquí m’és igual…però els que em rebenten són els que passen embaladíssims i després t’ensenyen la maneta en senyal de disculpes. Quins nassos, si tant ho senten que no passin. I sinó que no demanin disculpes, prou hipocresia.

Aquesta entrada fou escrita el dijous 5 octubre 2006 a les 21:52 i desada a Humor. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.