El blog d’en SiG

He vist que el molt honorable José Montilla rebrà classes de català. Suposo que no és perquè li vingui de gust o per iniciativa pròpia ja que si fós així, les hauria fet abans. Les fa per netejar la imatge, ara que li convé. Ara que és president, fins i tot ell reconeix que n’ha de saber, i jo crec que encara està a casa amb sa dona i els seus dos fills destapant ampolles de cava perquè encara no es creu que sense tenir els fonaments bàsics pugui governar a Catalunya. Doncs amb una actitut tant egoista, per mi encara la duu bruta.

Gran cançó de DAF. Significa Amor a primera vista en alemany. Gabi Delgado segur que va aprimar 20 kg a l’acabar de grabar el videoclip. En canvi, Robert Gorl no se com no fot el camp, perquè fa cara d’aborrit. Clar que, pel títol de la cançó, suposo que acaba enamora’t de com es mou en Gabi. Primera cançó del seu disc Gold und Liebe, sens dubte una bona cançó per obrir l’àlbum. Us deixo l’enllaç del videoclip que està penjat al youtube. Au, disfruteu-la i balleu força.

Yosef Stalin no podria tenir un millor substitut. Vladimir Putin, a la seva manera, s’està pentinant a tothom qui li fa nosa. I amb tota llibertat. Ja fa temps que aquest home manipula Rússia com ell vol. A les seves esquenes hi ha, que jo recordi, les següents atrocitats:

1. La tragèdia del submarí atòmic rus K-159 que es va enfonsar al mar Barents amb 9 tripulants.
2. El teatre on a més de gasejar als terroristes txetxens es va pentinar a 115 persones del total d’hostatges.
   
   

3. La matança a una escola de Beslan plena de nens. 333 persones van morir, de les quals 176 eren nens. Obscur modus operandi dels militars russos.
   
   

4. Volar edificis pels aires dient que havien estat txetxens per incrementar l’odi vers a ells i justificar així l’holocaust que duu a terme sobre el poble txetxé
5. La mort de la periodista Anna Politkovskaya que era molt crítica amb l’extorsió que rep el poble txetxé. Sent tant crítica s’havia convertit en un veritable maldecap per Putin, però sorprenenment va tenir la sort què algú se la pentinés.
   
   

6. I ara el també periodista Alexander Litvinenko, que estava investigant la mort de Politkovskaya i està a punt de morir a causa de l’enverinament amb matarrates que tenia dins el sushi. té un 50% de possibilitats de salvar-se, però necessita un trasplantament de mèdula òssea. Putin, un home afortunat en la vida, el joc i en les dones segur que també, es troba què desapareix un altre gra al cul que li havia sortit. 
   
    

De moment Putin campa lliurement, envoltat de caviar de la Península de Krimea i forrat de rubles. Però tampoc anyorem ni a Yeltsin ni a Mijail Gorbachov. Amb aquest últim es van viure la catàstrofe de Txernòbil i el Vietnam soviètic a Afganistan. Espero que el pròxim president rus que hi hagi, ho faci millor: quan es faci el traspàs de poder, que es sacrifiqui davant del seu poble. Ho agrairan milions de persones.

Gran obra si senyor. Vaig anar amb l’Adela aquest dissabte al teatre Borràs (Pl. Urquinaona) i ens va agradar molt. Vam riure força. A més, un aspecte important de l’obra és que el públic participa molt en l’obra, i ajuda a esbrinar als policies de dalt l’escenari qui ha estat l’assassí. Trobo divertit que puguis participar. Hi havia moments que fins i tot els actors es partien sols de riure i havien de parar i tot el teatre descollonant-se. Els actors, tots coneguts: Àlex Casanovas, Pep Planas, Eduard Farel·lo, Mercè Comas, Enric Majó i Beth. Resumint, la recomano al 100%.

Si, significa la model. A veure, hi haurà qui pensarà que tractaré sobre temes de volímia i anorèxia. Altres que pensaran que tractaré sobre la prostitució per aconseguir alguna fita. Els que entenguin més de música electro-pop amb cultura musical, pensaran que parlaré de la cançó de Kraftwerk, que també es diu així. I els que em coneguin de veritat sabran que me la bufa tot lo anterior. Vull parlar del monument de l’eixample esquerre que tard o d’hora demoliran. Efectivament, estic parlant de la presó la Modelo. Avui pensava que hi haurà un dia proper que demoliran aquesta meravella arquitectònica que reuneix a un elevat número de xusma. Tota la vida vivint al darrere d’ella, el dia que la tirin estaré content i trist al mateix temps. Són molts anys passant per allà. Allà han matat a un pres des dels edificis de davant la presó, han cantat els gols del Real Madrid amb una eufòria descontrolada, escoltant-los jo mentres em lamentava, m’han tirat una colilla encesa i m’han fet senyal quan era més jovenet, he vist llargues cues de penya desquiciada de la vida, he escoltat com, abans de que fotessin les reixes i les làmines que tapen ara la visibilitat del carrer als presos, piropejaven a tota dona que passava pel costat, pintades contra els engarjoladors i funcionaris de presons, i un llarg etc. No recordo ara quan volen tirar-la. Quan ho esbrini, igual faig alguna malifeta per a què em tanquin i poder dormir els últims dies en un gloriós edifici de Barcelona.

  

No vull crear polèmica. Parlaré Jose Ignacio de Juana Chaos. Sé que si parlo d’un etarra, per quedar bé amb la societat espanyola l’hauria de portar a l’escorxador i degollar-lo públicament amb un escrit dels meus. Només així seria acceptat com a persona normal i seria vist com algú que no pixa fora de test. Doncs no ho faré. Tampoc li tiraré floretes, no sóc un criminal. Us faré una pregunta: trobeu normal que li hagin caigut 12 anys i 6 mesos per haver comés amenaces terroristes a un jutge i a cinc responsables de presons?

Scott Jennings, de veintidós años, que ha sido condenado a dos años y tres meses de cárcel en un tribunal tras declararse culpable de tres delitos de violación y uno de abuso sexual, conoció a la niña en un autobús en noviembre del año pasado.

Farruquito finalmente condenado a 3 años de cárcel

Condenado a dos años de cárcel un cura de Madrid que abusó sexualmente de un niño de 12 años  

el tribunal de Berlín sólo se ha atrevido a condenar -y sólo a 9 años de prisión juvenil- al hermano menor, al que apretó el gatillo y mató a la chcica, “porque quería vivir a la occidental”

Un hombre de 21 años de edad de Los Ángeles fue sentenciado hoy a 11 años en una cárcel estatal por usar un bate de béisbol para atacar a dos hombres sin techo, uno de los cuales estuvo en un coma durante tres semanas.

Motasadeq, miembro del grupo que perpetró los atentados del 11-S en EEUU, ha sido condenado a 15 años de cárcel por complicidad en más de 3000 casos de asesinato.

Diez años de cárcel para Vicente Vilar por agredir sexualmente a su exmujer: VICENTE VILAR CUMPLIRÁ CONDENA POR DELITOS DE AGRESIÓN SEXUAL, ROBO CON INTIMIDACIÓN Y DETENCIÓN ILEGAL SOBRE SU EXMUJER

Condenado en Italia a 10 años de cárcel por terrorismo ‘El Egipcio’, cerebro del 11-M

Un procesado de nacionalidad rumana con episodios de esquizofrenia aceptó ayer ocho años de cárcel como pena por matar a su esposa en octubre de 2005 con una navaja, con la que residía en Simat de Valldigna, cuando trabajaban en un campo en Tarragona.

Un hombre de baja estatura acusado de abusar sexualmente de una menor de 12 años se va a librar de cumplir una condena de 10 años de cárcel. La jueza a cargo del caso, Kristina Cevaca, se lo ha cambiado por 10 años en libertad condicional con la justificación de que al ser muy bajito seguramente los otros internos lo maltratarían.

Piden 12 años de cárcel por matar a golpes a un hombre en una casa abandonada en Errenteria.

14 años de cárcel para un hombre que violó cinco veces a una mujer en dos horas.

Condenan a Jonathan Vázquez a 3 años de cárcel por matar a su esposa accidentalmente.

Sólo cinco años de prisión para los choferes ebrios que causan muertes.

i bla bla bla ……

Podem veure que en tots aquests casos, se’ls condemna els mateixos anys o inclús menys anys, per haver fet alguna cosa més que xerrar. Una mica lamentable, no?

Avui fa 17 anys de la caiguda del Mauer. Però per mi encara està virtualment allà present. Separant dos conceptes diferents d’entendre la vida i d’exercir-la. I per a molta gent de Berlin, també. Sabem que era una vergonya aquell mur en el sentit qué va separar a moltes famílies i el van construir fent-lo passar tallant carrers. Potser famílies que vivien al mateix carrer van quedar separades pel mur. I van acabar fent una vida molt diferents els uns dels altres. També van morir moltes persones intentant creuar el mur, degut a que els guàrdies disparaven a matar. En definitiva, que la caiguda del mur, va significar, a priori, la llibertat. Però tot i així, per una part del poble alemany, del poble de l’est, del de la DDR, encara hi ha una certa nostàlgia pel mur. Una enquesta recent feta entre ciutadans de l’extingida DDR afirmava que el 75% d’ells pensava que el socialisme era “una bona idea mal aplicada“ i fins un 20% desitjava expressament la reconstrucció del Mur de Berlín. Alguns de la part occidental tampoc m’extranyaria que també vulguessin reconstruir el mur: com a conseqüència de la caiguda, i per tant, de la reunificació d’Alemanya, es va haver d’ajudar econòmicament a les parts més febles d’aquest Alemanya que no són més que les que estaven a l’est. Tot seguit deixo tres fotos que representen l’inici de la construcció del mur, el dia de la seva caiguda i de les conseqüències que ha tingut al llarg de la seva vida.

  

La veritat és que és tot un símbol i per això, des del meu blog felicito a tot aquest senyor símbol de la guerra freda. Bis Dezember, Mauer!

Ara que estic immers en els temes electorals, afegeixo un nou post de política. Des d’aquí vull condemnar a un dels dirigents (i poc a poc en condemnaré a més) de Ciudadanos. Ivan Tubau, escriptor i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB). Una joia d’home. Ha fet obres negacionistes, conjuntament amb altres escriptors, negant la persecució del català a Catalunya en l’època franquista. Aquesta recopilació de sermons serviran per a que el gran professional i demòcrata Jiménez Losantos, es basi en ells i tregui verí per la cadena espanyola de l’esglèsia. Aquest escriptor també ha mencionat en un miting de Ciudadanos que Catalunya ‘li sua la polla’. Va dir el mateix que l’humorista Pepe Rubianes va dir amb Espanya. Amb una petita diferència: Rubianes va anar al jutjat i ell no. I lo que ve ara és de traca i mocador. Segons, he llegit als amics del Blog Busot, se li acusen actes d’assetjament sexual a alumnes de la universitat. Segons els amics de Busot, un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta ‘no puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien…’. Es veu que d’aquella promoció van sortir periodistes actualment coneguts que ho van viure. Comentaris com dir a una altra alumna que tenia ‘l’estructura òssia adequada per fer un 69‘. I també s’explica el rumor que una noia va aixecar la mà i va donar la resposta correcta que, pel que sembla, era el nom d’una persona en francès. Doncs bé, expliquen que l’individu va contestar ‘tus labios seguro que hacen un francés tan bien como lo pronuncian’. I altres comentaris més lleugers però vexatoris com ‘Noia, tu que estàs grasseta, no deus lligar massa‘ o ‘Noia treu-te la jaqueta que així et puc escoltar millor‘. Això són Ciudadanos.

Bé, espero haver deixat en pilotes al ’senyor’ Iván Tubau. El pròxim igual serà en Boadella o l’Arcadi Espada. Tot i així, encara he escoltat alguna persona dient que són d’esquerres aquest partit. Que té una política d’esquerres…. Espero que explicant una mica d’on surt cada element que forma aquesta gran xusma (com diria el meu amic Nicolas Sarkozy) es vegi que massa d’esquerres no són. Ho dic perquè com que està tant de moda votar a esquerres, procuraré evitar que algun despistat amb ganes d’innovar els voti. Per últim, dir que totes les declaracions que fan els seus dirigents són majoritàriament del còmic El Mundo. Perquè serà….

Quina ràbia, quina impotència. Lo pitjor que podia passar, dintre de lo raonable, és que tornessin a formar part del govern els mateixos galtes que han estat dirigint últimament el país de la pitjor manera possible. Deixant de banda que governaran 3 partits perdedors, destacar que també governarà un president que ha tret menys vots que Maragall al seu dia. En la meva opinió, és el president més mediocre que tindrem en tota la història de la política catalana. I em direu que com puc dir això si encara no ha governat. Bé, és una primera impresió. Per pebrots, li haurem de donar temps. Però quan faig aquesta afirmació, em baso en principis i en la imatge que em dona aquest president. Un home amb poc caràcter i d’un partit polític que no el comparteixo. Al meu entendre, un president de la Generalitat de Catalunya ha de parlar bé el català. I remarco, bé. Té l’obligació de saber-lo parlar bé. Que quan parli no s’encalli. Que pugui defensar amb una imatge sèria i creible les propostes que afavoriran a Catalunya. També és l’únic candidat que no té estudis. Home, no em malinterpreteu. No tinc res en contra de la gent que no tingui estudis. Escolta, hi ha gent que estudia o que treballa des de ben jove, cap problema. Jo he tingut la sort d’estar en una època en que ara tothom estudia perquè els pares et poden pagar la carrera. Hi ha més recursos econòmics i la idea de treballar i d’estudiar han canviat. Abans era més difícil estudiar, d’acord. Però hi ha candidats més preparats que en Montilla. Fins i tot, dins del PSC. I ja que escollim president, que ha de representar a un país, no us sembla més adient i lògic que sigui el més preparat? Per anar bé si, no? És un altre dels principis dels que parlava.

Una cosa que també em fa gràcia és la lectura que alguna gent fa dient que els catalans han volgut un govern d’esquerres. Algú d’aquests a parat a pensar que igual la gent de Catalunya volia un govern nacionalista? Si sumem els escons nacionalistes, ens dóna que 48 per la banda de CIU i 21 per la d’ERC, fan un total de 69 escons. Perquè hem de fotre al sac que els vots d’ERC van a les esquerres? Prova d’això és que molts votants d’ERC hores d’ara, es senten enganyats i traicionats, i auguro que els hi passarà factura en les pròximes eleccions. Us ho asseguro. I crec que s’ha de ser bastant beneit per a que et fotin fora del govern i hi tornis a pactar. Tant lema de catalanistes i d’esquerres com tu i pacten amb dos partits polítics que tenen dependències grandioses amb el PSOE i amb IU.

En fi, que ens han donat pel cul els pactes i haurem de veure com ensorren més barris aquestos passarells. Encara va sent hora que Joaquim Nadal deixi la poltrona i foti el camp d’una vegada per haver ensorrat el Carmel. Ahhh i com a mínim espero que en Pepe porti a terme la promesa que deia: “si sóc president, el metro no tancarà a les nits els caps de setmana”. I una última cosa: s’ha de votar, encara que després els polítics no gestionin el vot com tu vols que sigui gestionat. Aquesta confusió ja no passarà a les pròximes eleccions amb mi, ho asseguro.

Si, he posat cambra de bany per homes. Avui vull xerrar d’un fenomen habitual i quotidià del nostre dia a dia.  L’altre dia vaig anar a fer un riu i vaig viure la típica escena que sempre visc en un lavabo d’homes: els pixats de l’últim client que l’ha usat. Sempre estan presents. Jo dec tenir l’actitut femenina d’estirar la cadena sempre que foto la pixada i espero que no surti d’aquí aquest secret. Encara rebré mofes i burles per part dels sectors més masculins de Catalunya. Mecànics, taxistes, professors d’autoescola, paletes i camioners poden deixar-me pel terra. Només volia denunciar aquest fet, que no és que m’hagi tornat un finolis de cop i volta, però és que no hi ha manera d’entrar en un lavabo i no veure els pixats de color groc espés que sempre veig. Ja n’estic fins la coroneta. Crec que no costa massa estirar de la cadena.