Avui fa 17 anys de la caiguda del Mauer. Però per mi encara està virtualment allà present. Separant dos conceptes diferents d’entendre la vida i d’exercir-la. I per a molta gent de Berlin, també. Sabem que era una vergonya aquell mur en el sentit qué va separar a moltes famílies i el van construir fent-lo passar tallant carrers. Potser famílies que vivien al mateix carrer van quedar separades pel mur. I van acabar fent una vida molt diferents els uns dels altres. També van morir moltes persones intentant creuar el mur, degut a que els guàrdies disparaven a matar. En definitiva, que la caiguda del mur, va significar, a priori, la llibertat. Però tot i així, per una part del poble alemany, del poble de l’est, del de la DDR, encara hi ha una certa nostàlgia pel mur. Una enquesta recent feta entre ciutadans de l’extingida DDR afirmava que el 75% d’ells pensava que el socialisme era “una bona idea mal aplicada“ i fins un 20% desitjava expressament la reconstrucció del Mur de Berlín. Alguns de la part occidental tampoc m’extranyaria que també vulguessin reconstruir el mur: com a conseqüència de la caiguda, i per tant, de la reunificació d’Alemanya, es va haver d’ajudar econòmicament a les parts més febles d’aquest Alemanya que no són més que les que estaven a l’est. Tot seguit deixo tres fotos que representen l’inici de la construcció del mur, el dia de la seva caiguda i de les conseqüències que ha tingut al llarg de la seva vida.
La veritat és que és tot un símbol i per això, des del meu blog felicito a tot aquest senyor símbol de la guerra freda. Bis Dezember, Mauer!
Berlín, quins records! Aviat aneu allà no? Em va dir l’Albert que et va tocar dos nits al nh hotel. Jo ho vaig intentar però em van tocar preguntes xungues i quan ho buscava amb el google era massa lenta…Però hi tornarem un altre cop!
m’estic tornant imbècil.
DDR: Double Data rate