El blog d’en SiG

Hem tornat vius de Madriz. No hi havia per tant. El viatge ha estat molt bé. Sobretot hem menjat molt (i bé) i hem caminat força. Faré cinc cèntims del viatge. Primer de tot dir que els participants d’aquest tour patriòtic han estat, per ordre amb cap mena d’importància: Fede, Joan, Jaume i jo. Tots amants de la bandera espanyola, simpatitzants del PP i apunt d’ingressar (i mai millor ben dit) a l’exèrcit espanyol. Començo:

Dimecres 6 desembre: L’arribada

Vam arribar ben ràpid a la capital. Vam haver d’aguantar uns pesats al darrere que no paraven de fer el subnormal amb els seus comentaris amb poca gràcia. Gràcies als seus crits, Madrid sabia que alguna cosa anava a passar aquell dia. Vam arribar i després de recollir la maleta, vam anar a buscar el metro. Trajecte: Aeropuerto - Nuevos Ministerios - Alonso Martinez - Gran Via. Teniem l’allotjament a l’Hostal Miralva, situat al carrer Valverde. Estavem ben situats per fer les copes per la nit. L’hostal el portava un home molt catxondo. Era una mezcla d’andalús sevillà-gadità amb argentí. Mescla estrambòtica però no vam saber d’on podia ser. Un cop assignats els llits, ens aixequem i anem a donar voltes per la ciutat. Passem per la Gran Via i els edificis són bastant enormes, i vivim un autèntic caos pq la guàrdia urbana dallà havia tallat un carrer. Passejant per carrers del costat de l’hostal vivim un enfrotament de gitanes que criden: me cago en tu raza (si, les dues eren gitanes) i una altra dona parlant pel mòbil, suposadament amb el seu marit que li tirava en cara que li fotés les banyes. Jo vaig pensar això. Després de caminar i de intentar situar-nos una mica sobre el plànol, vam anar a petar al restaurant Ojalà.

Un restaurant fashion, on els més arreplegats erem naltros. Però vam menjar prou bé. Ens vam quedar amb les ganes de fotre’ns pollastre al curri servit com un megapinxo però ja havíem endrapat massa. Després vam buscar un lloc per fer copetes i cap a casa. Vam estar en un bar que posaven música bastant bona. No recordo el nom, en Joan ja ens ho recordarà en algun post. I després d’alló, a clapar!

Dijous 7 desembre: Descobrim Malasaña

Ens vam llevar i vam anar a moure el bigoti. Uns entrepans immensos ens van servir al Bar Dulcinea. El meu de tonyina amb olives. No m’entenien al dir Olivas. Es veu qeu si no els hi dius Aceitunas no saben de què els hi parles. El cambrer una mica cansat de la seva vida monòtona perquè el vaig veure ratllat. Després de jalar, anem al congrés i la primera bandera espanyola ens fa posar firmes. Noto com una sensació de nerviosisme s’apodera del meu cos i corro a que algú ens faci una foto. M’emociono més quan veig un policia amb una ametralladora està fastiguejat a la porta.

Després arribem a Neptuno, plaça que se celebren les victòries de l’Atlètic. Teniem intenció d’entrar al Prado però veiem que hi ha una cua increible i acabem al Thyssen. Quan sortim, estem rebentats i com no, a dinar! Fotem tres birres mentres esperem que ens atenguin i cada birra amb la seva tapeta. Entre la caloreta, la panxa plena i cansats, sortim d’allà bastant endormiscats i anem cap al retiro a estirar les cames. allà veiem el Palau de Vidre i sortim per la Porta d’Alcalà.

S’estava aproximant el moment de més extasis del viatge. la bandera de la Plaça Colon. Veiem la Cibeles, el Palau de la Comunicació i pugem per Recoletos fins arribar al destí anhelat. Després de moltes llàgrimes li diem a una dona que ens faci dos fotos amb la bandera ben desplegada de fons. I de postres, ens anem al carrer Gènova per fotre’ns una foto davant la seu del PP. El meu pensament quan vaig veure una agència de viatges Ecuador va ser: no tenen por de que un dia els hi fotin una bomba?

Si ja havíem sortit rebentats del dinar imagineu com estàvem. Doncs ens anem a descansar a un bar, a fer uns sudokus, mots encreuats i cerveseta amb la corresponen tapeta. I d’allí a sopar. Ja us dic que no vam parar d’endrapar. Al restaurant Lorena, prometia però al final molt fluixet. Destacar el roquefort de canapé. No m’he equivocat: roquefort de canapé he dit. Tenia més roquefort que una altra cosa, semblava un mur de la vergonya d’alguna ciutat. A la nit, anem a l’Almudena on feien una missa i ja havia acabat. Un colló de cries li estaven rient les gràcies al capellà. Ja podeu pensar que va caure molta mofa àcida sobre aquest tema. Però ens va impresionar que hi hagués tants joves assistents en aquella missa. Creia que ja s’acabava i haurem d’esperar un segle més a que desaparegui aquest càncer de la societat. I després de fer la nostra missa ens anem a fotre la òstia i el vinet a un bar. Sorprenent que els bars on vam anar pensàvem que seriend e l’estil de Barna, tothom cridant i fent el boig i entrem a dos i ens trobem que tothom està jugant al monopoli, a cartes al trivial…va ser curiós. Vam acabar jugant al cinquillo, on un camarada va destapar una trampa d’un altre camarada. No diré noms, és llei militar no desvetllar noms. Només dir que jugant a cartes ens vam fotre uns tallets de manchego sec amb un Ribera del duero. Com senyors, yeah! I a clapar.

Divendres 8 desembre: Bernabeu i empalmada 

Ens llevem sobre la mateixa hora de sempre i deixem l’hostal i la nit del divendres no tindrem hostal per dormir degut a que volem sortir de festa i a l’aeroport hem de ser-hi a les 6 i poc. Esmorzem en un lloc del mateix carrer Valverde on no fan els entrepans tant bons com el Dulcinea. Dins el bar hi ha unes catalanes amb un català. Ens mirem perquè tots xerrem català però fem com si res i no ens diem res. Quan tornem a tenir la panxa tipa ens anem a l’aeroport a deixar les motxiles i una maleta a consigna en una guixeta. Així podem despreocupar-nos d’elles. I després de l’aeroport, un altre acte patriotic. Fer un piti davant el Santiago Bernabeu. Vaig intentar volar una gasolinera que hi havia just al costat de l’estadi com a mostra de la meva emoció. Després de babejar amb aquest estadi que hauria de ser Patrimoni Mundial de la Unesco ens anem al museu reina Sofia. Veiem el Guernica de Pablo Picasso i quadres sorprenents del Salvador Dalí com El Enigma de Hitler i alguns altres que ara no recordo el seu nom.

Que toca després del museu? Papejar, molt bé. Penúltim atracon del viatge. Després de menjar decidim separar-nos, els camarades Fede i Jaume se’n van a gaudir del Prado de les obres que el nostre Imperi ha pogut saquejar als altres i el camarada Joan i un servidor ens anem a patrullar por la ciudad. Acabem a Malassanya fent inspecció de bars, i si fa falta tancant-los. Al final, al Rincón, uns companys ens ajuden a trobar un lloc per sopar: pizza aquest cop, i amb vi, de la casa. Al final tornem al bar dels jocs i allí mentres fotem uns cinquillos, on guanyo la primera i última partida, també fem algun cubatilla. Quan ens foten fora del bareto, anem a la Sala Sol. fem una mica el boig i riem. La música bastant ronyosa, però l’ambient està bé. Finalment quan són les 6 ens anem cap a l’aeroport on ens espera un avió que viatjarà amb 20 persones. Mític com vam trobar la parada de metro de gran Via per anar a l’aeroport. Li demanem a dues paies que passaven per allà i les indicacions són les següents: están en donde las putas!!! Visca la finura de les noies. 

I aquí acaba el viatge, ens fem una foto a l’estació de sants i recordem aquest dia com el que quatre catalans es van enriure de tota una capital d’un país que és potència mundial. Olé!

Aquesta entrada fou escrita el divendres 15 desembre 2006 a les 00:37 i desada a Cultural, Festa, Humor, Viatges. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.