Increïble el lligam que es forma entre els records i la música. Ara estic escoltant Low, de Coldplay. Estic recordant el viatge de tornada de Praha a Catalunya. El vaig fer en autobús i vaig trigar 25h. Si, tot un dia viatjant. No recordo les piles que vaig acabar usant però se’m van acabar. I aquell viatge recordo que el vaig fer escoltant Coldplay. La cançó que s’emportava la palma era Low, i quan escolto la cançó em ve a la ment el record de Praha, les autobahns alemanyes, les fronteres alemanyes i franceses, el cementiri d’Strasbourg, la birra i les pinedes de Nürnberg, l’indicació a Flossenburg, el dormir malament i veure Perpinyà a les 6 del matí. Quan escolto la cançó sembla que agafi l’autobús en aquella penosa estació de busos del costat de l’estació central de trens de Praha, veig als dos conductors: el vell i el coix. Un gran duet per conduir 25 hores. El conductor coix, paradoxalment, tenia una brillant conducció, però quan el vam agafar ningú ho sabia. Considero aquell viatge com un intent de suicidi errat. En resum, que m’estic enrecordant de tot aquell viatge de tornada.