Continuo la meva feina de plasmar figures llegendàries al meu blog. Llegendàries en el meu món. Perquè vull immortalitzar el passat al meu blog. Difícil fer-ho, però ho lograré amb temps i moments d’aburriment. Avui toca parlar del futbolista italià Fabrizio Ravanelli. del capocanonieri Ravanelli. Ravanelli va néixer a Perusa (Peruggia, Itàlia) l’11 de desembre de 1968. Una quantitat de sobrenoms l’identifiquen: Ravagol, Ufogol, Penna Bianca. Aquest últim significa pluma blanca, i és que la caracterítica principal d’aquest jugador és que amb vint anys ja tenia el cabell blanc. Esquerrà i hàbil de cap. La seva època més dolça fou amb la Juventus de Torí. Va començar a fer-se un nom en un partit que va destacar brillantment i el va catapultar a la titularitat amb la Juve. Va ser en un partit de la Copa de la UEFA on s’enfrontava la Juve i el Lokomotiv de Moscow a Delle Alpi. L’italià va marcar 5 gols ell solet. Va ser el punt d’inflexió de Fab. Al 1996 va aconseguir la Copa d?Europa amb els juventins i ell va marcar l’unic gol contra l’Ajax d’Amsterdam. El partit va acabar amb empat a 1 i a la tanda de penalts va guanyar la Juve. Posteriorment va fitxer pel Middlesbrough, on era l’estrella indiscutible de l’equip. Però segons el meu criteri, crec que hauria pogut fr més del que va fer. A la lliga anglesa va coincidir amb el seva amic Gianluca Vialli, on aquella temporada també va fitxar pel Chelsea, junt amb un altre italià. L’ex de la lazio, Di Matteo. On també va brillar per la seva efectivitat va ser a L’OM, l’Olympique de Marseille. Era la insignia marsellesa, es va guanyar a tota l’afició en 3 temporades.
Ravagol és d’aquelles persones que ha donat moments de glòria a ciutats i equips sencers d’arreu d’Itàlia i del món sencer. I només per això, mereix un respecte. Proposo a Ravanelli ministre d’Educació, Cultura i Esport d’Itàlia però ja!