Una forma de viure

Avui he estat pensant en la tan típica imatge d’un home gras, amb un puro a la boca, envoltat d’un fotimé de noies amb unes corbes d’escàndol. O si més no, dones amb un 1% del cos, tapat per roba. Amb elles, es passarà més de la meitat de la setmana tumbat en una piscineta d’esglaons petitona, o un jacuzzi ple d’escuma. A més, aquest home està forrat. Ple d’anells d’or als dits i cadenes al pit. L’home és de raça blanca. Les dones, un poti poti racial, demostrant així, la superioritat de la raça blanca-llatina vers les altres. Aquest home, per definció és del sur. Llatí i del sur. Ja sigui italià, espanyol, portugués o grec. Ha estudiat ciències de la vida al carrer. Els amics, són menys espavilats, però per a que ho entengueu, diríem que ells no tenen el doctorat i ell si. El de la ciència de la vida. Per definició, aquesta gent és amant dels toros, del futbol, de la caspa televisiva i de la més cutresa patriotica. Sempre relacionat amb el món de la prostitució de luxe i de les drogues, toves i dures, ningú li tanca el negoci. Cansat de viure bé. És una altra forma de viure. La dels estafadors. La dels dèspotes que tenen agafat pels collons a decenes de persones. Gent com, per exemple, Jesús Gil, va optar per aquesta vida. Actualment, Gil està mort.

3 Respostes a “Una forma de viure”

  1. Joan escrigué:

    jejej, amb les tres primeres frases sabia ke parlaves d’ell.

    pot star mort, però se l’hauria d’haver castigat en vida…

    ara nomes ens queda l’imperioso….

  2. sigfrid escrigué:

    fotemli poloni a la palla de l’imperioso, que pagui ell pel jesús gil…i també ens queda la seva viuda

  3. marianakis;) escrigué:

    si que coneixes be la vida dels vividors…jajaja

Fer un comentari