Quan vaig amb els ferrocarrils, tinc com una mitja horeta per pensar. De vegades penso en el present, altres cops en el futur, unes altres amb el passat i tota la resta amb gilipollades. Avui m’he imaginat el món al revés. I perquè us preguntareu, no? A la parada de Sarrià han pujat un grupet de nens que van a escoles pijes. Eren totes nenes d’uns 10 anys o poc més, i anaven amb el típic uniforme de les escoles de pagament. Clar, és de suposar que aquestes noies són de família bona. Bé doncs on s’han assegut? Al terra del vagó. Jo he al·lucinat una mica perquè clar, portant roba cara, reben uns modals pagant una barbaritat a l’escola i tal i qual i que acabin com podria acabar jo assegut al terra d’un vagó de tren, doncs m’ha sobtat. I s’han posat a jugar als cromos de picar. Llavors ha estat quan he començat a pensar en un món on tot sigui al revés: hotels de cinc estrelles inundat de captaires fotent-se tiberis d’escàndol, nens de casa bona remenant els contenidors, premis nobel de la Pau detinguts per involucrar-se en temes que no els demanen, ultrafeixistes espanyols amb la senyera i la ikurriña, gent superdotada netejant els videts dels lavabos públics, militars tancats a les tavernes fent d’intelectuals, pel·lícules pornogràfiques a la secció del club super3, integristes islàmics resant dins esglèsies catòliques, el Duque de Fèria i Michael Jackson fent de professors de parvulari, aiiiii tremendo….jaja. Tot a l’inrevés. Estaria bé provar aquesta vida…. Tot seguit, m’ha sortit una rialla sense obrir la boca i he tornat a mirar per la finestreta del ferrocarril, a pensar un xic més. Ja no recordo si era una gilipollada o no…
Jolin Sig, ja veig que els matins estas inspirat, però si això fos així segur que a tu t’agradarien els homes, ja qua ara no t’agraden!!! :P. També tu duries falda i “calces” (mitjes), aniries amb jerseis estrets, amb tacons,… Be un munt de coses que ni me les imagin, perque així tant “machomen” ets tu això es una fantasia irreal, però be, a vegades gira la truita no sabem do’n provenenl es coses.
Au! que vagi be i records!!!
Clar que estic inspirat! Si tens raó, seria la Sigrid amb faldilletes, una fleuma pija insoportable si visquèssim al món a l’inrevés. Realment algunes coses farien por. Tota una monja de clausura. I mira, tu series català, et diries Antoni i no t’agradaria Mallorca. Hauries estudiat gimnàssia i t’agradaria conduïr per la nit. Viatjaries cada dos per tres i haguessis fet un erasmus fa dos anys. Tot i així, provm de viure un dia al món a l’inrevés?
Ja, ja ja, jo no seria catlà, crec que seria castellà, ja que català, no es el contrari de mallorqui, ja que gairebé som germans. I això de viatgar no tens raó, i lo que no m’agradaria mallorca tampoc, ja que a tot el món li agrada mallorca…. ja ja.
Au, segueix……
en Tomeu Penya deia que erem germans. I realment ho sóm. I com que ho sóm, al món en que parlem no ho seríem. Els nostres veritables germans serien els castellans. Franco seria el nostre patró
realment els ferrocates fan pensar molt, dilluns jo ja els tornare a agafar…bufff no vull pensar!!!! però crec que si nessim a l’inreves no tocariem de peus a terra jaja
Tu tens dos parades més que jo…o sigui que pots pensar en alguna paranoia més o allargar-la. Jaja el món a l’inrevés seria increible…ves a saber si no hi arribarem algun dia a estar-hi. El dia que hi estem ens truquem i ens hem d’avisar i dir: sig, enderrepente estic al món a l’inrevés