Continuem amb la idolatració de tot lo que l’envolta l’Indian Lounge (aka Marsella 2). Avui li toca al cambrer. Una persona que s’alegra quan ens veu. No se si perquè mos deixem los quartos allà o perquè realment li agrada veure’ns. Però jo li fai un homenatge igualment, perquè a mi de sempre m’agrada que em brindin rialles. I ell ho fa.
Per fi vam descobrir com es diu: Saar. Ja era hora que ens ho digués perquè últimament freqüentem aquest local d’intelectuals i no saps com referir-te a les persones que et fan l’estància més cómoda. Lleig. Encara que ara per ara només sabem el nom. Diria que és indú o pakistaní. Dona gust que et tractin tan be com o fa ell. Sempre de bon rotllo i et contàgia les ganes de tornar-hi. Escolta’m Saar, des d’aquí t’envío un petó molt fort i ves a saber quan ens tornarem a veure. Lo que has de tenir present és que sempre que passo per aquells carrers penso en anar a l’Indian Lounge. Tot gràcies a tu…Bueno i a alguna coseta més també, però això ja serà un altre homenatge.
Si sort d’ell, perke el colega dj…
jaja si, i el colega cambrer seu tb em mola pq és un empanat de l’òstia
jaja el Saar és veu bon tio!però em va fallar amb les entrades d’enfants, encara que no depenia d’ell pobre…el que passa és que s’emociona de tal manera que dp no sap sortir-se’n!Però alegra aquell local, això si!
Ja veus, ens fot la mel als llabis per després dir-nos que no en té. Això va ser molt lleig. Però és això, no ho va fer amb mala fe. Ja aniré narrant les peripècies de’n Saar I, rei de Bollywood