Avui he viscut una odissea per poder recuperar l’operativitat del meu mòbil. Movistar m’ha tallat la línia de sortida momentàniament perquè no he pagat una factura. Podia rebre trucades però en podia fer. Ja no és la primera vegada que em passa, per tant quan em tallen la línia, l’endemà vaig a pagar i au, tot arreglat. Bé, doncs avui he anat a pagar la factura a algun banc dels disponibles per pagar la factura. Inicialment he anat al Banesto. Ja m’ha tocat els ous haver de passar el control de les dues portes de seguretat. Collons tinc pressa i vinc a pagar, no em feu martiritzar davant d’unes portes que s’obren i es tanquen a la velocitat de les formigues. En fi, parlo amb una formosa caixera que em diu que avui no em poden atendre perquè el servei es dona els dimarts i dijous. M’envia a la Caixa Laietana, que segons ella “esta bajando muntaner pero no está muy abajo”. Doncs bé, me’n vaig a Muntaner i començo a baixar des de la Plaça Bonanova (on neix Muntaner). Abans em trobo una Caixa Girona. I clar, doncs posats a pagar preferia donar els calers a Caixa Girona. Sé que Caixa Girona no és una caixa internacional. Però quan arribo miro a través dels vidres del carrer i sabeu que vol dir que no hi havia una ànima? Com que estava fent un piti m’he quedat com 30 segons mirant una sala amb taules i cadires buides. Llavors he pensat que si Caixa Girona no és internacional ara, demà tampoc ho serà. Continuo baixant Muntaner i ja estava arribant a General Mitre. No veig un pijo de cap cartell que hi posi Caixa Laietana i ja m’estava cagant amb la formosa caixera que amb un somriure m’havia aixecat la camisa. I de sobte veig un altre banc que em va bé. L’SCH. Primer pensament? No vull deixar calers a l’Emilio Botín perquè em cau malament. Però com que ja estava fins el barret, he entrat. I au, el mateix ritual que el Banesto. Però aquest més torracollons. Ha detectat que portava les claus i una veu robotitzada d’una dona em diu que posi en una caixa forta les claus. Logro entrar i al davant tinc un nano que diu que se’n va al Japó. Doncs bé, he acabat descollonant-me perquè el caixer era tot un campetxano. Amb el seu bigotet i el seu traje de ves a saer quina marca, però un campetxano. Comencen parlant de targetes de crèdit i dèbit i ha acabat el caixer dient-li: pero tu tienes novia allà o que? Jaja genial! La guinda de l’odissea ha estat que al tornar he pujat 5 pisos a peu i estava morint-me. Tot per pagar una factura.
Ves Sig, les coses si es prenen amb “tranquilitat” i bon humor va be. Jo avui ha estat un dia estrasadíssim, no he tengut ni temps per anar al lavabo i quan hi més anar a berenar, però m’ho he pres amb calma pq sabia que era divendres….
Venga vagi, be i recorda que les amb una mica de catxondeo son millor.
Bon cap de setmana!!