Si si, toca homenatge avui. A mi m’agrada fer homentages a les coses grans de tant en quant. A les coses que realment importen en aquesta vida i han estat importants per molta gent. Vull fer un homenatge a les patilles avui. A les barretes que baixen del cabell fins la mandíbula, o un poc per sota de l’orella o fins i tot per sobre. Jo aviat farà 10 anys aproximàdament que porto patilles, i crec que moriré amb elles posades. Jo les he portat de diferents mides, algun cop roçant la mandíbula, altres cops ben curetets i actualment em baixen un poc més de la orella. Però sempre les he duut gruixudetes. El món ha donat vida a grans patilleros. Exemples clars han estat Curro Jiménez, tot un referent en aquesta estètica. Luís Aragonés quan estava a l’Atlètic de Madrid de Jugador, durant l’època hippie es van posar de moda també les patilles. Sempre m’enrecordaré d’unes patilles úniques. Les de l’Ally McCoist jugador del Glasgow Rangers que a la temporada 95/96 se les va deixar crèixer i anava passejant les seves curres pels camps de tota Europa. No eren res de l’altre món, però recordo que em van agradar. L’expresident d’Argentina Carlos Menem també era un exemple a seguir. Antonio Guerra també en duia. Alfons Arús el va catapultar a la fama amb la seva frase: te vas a comer la patilla.
En fi, les patilles són un concepte que sempre estarà al carrer. El Sól s’apagarà i hi haurà patilleros que correran pels carrers espantats. Hi haurà una Tercera Guerra Mundial, i alguns alts càrrecs i els soldats portaran patilles. Detindran a Bin Laden, i el militar que el detingui portarà curres. La única pena en tot aquest món patiller és que les dones no els hi agradi duur-ne. Us imagineu un món on les dones en duguessin? Se que ara per ara és una utopia, però jo no perdo l’esperança i sempre lluitaré per un món millor i equitatiu.
Vaja homenatge, ja se veu que els temes típics per fer homenatges ja s’han acabat, a mi mai se m’hagués ocorregut fer un homenatge a les patilles!!!, però be,jo sempre t’he conegut amb patilles i no te sabria veure fora patilles, fins i tot he tengut l’oportunitat de retallar-te les patilles,:p cosa que poca gent ha fet.
Vagi be i que durin les patilles!!!!
jaja tens raó, has estat una afortunada. És que ahir vaig tenir una conversa sobre les patilles, i precisament vam dir que jo sense les patilles no seria qui sóc. I precisament venia la conversa perquè tinc pensat fer alguns canvis grans d’aquí poc temps de look de coll en amunt i abans d’un canvi gran sempre penses que no quedarà bé, però si t’acostumes no pots viure sense alló.
Patilleruuuu! Jo no crec que me’n deixi ehh
Ja en vaig tenir prou quan de peke et tallaven els cabells i et deixaven una mica de patilleta, argumentant que amb el cabell llarg per sobre no es veia… jajaja com veus ja vaig tenir la meva època patillera, encara que en mini nakis!
jaja doncs si la vas tenir ja mola, encara que jo busco llarga vida a la patilla..bueno diuen que quan sóm vells tornem a la infantesa, per tant no descarto veure’t als 80 anys amb patilles.
vigila no te les tallin mai!!
samso va perdre la seva força quan li van tallar la cua
Ma mare, el barber José i Mario, l’Adela i la MA ja ho han fet…i al gimnàs ja no aixeco peses
Ala!! jo no les te vaig llevar del tot a ses patilles, només les vaig ratallar…. i no donis les culpes als altres si ja no aixeques peses….
Ei!! Ara entenc pq em dius que tinc patilles quan em vols fer emprenyar… en el fons és la teva fantasia personal!! Somies amb un mon ple de dones patilleres!!
Espero que el següent post no vagi d’alguna admiració amagada que sentis cap a les dones barbudes, o les que no es depilen les aixelles… a veure si començarem a sospitar…
jaja ostia m’he delatat! Coneixia una argentina que no es depilava ni les cames ni les aixelles ja farà uns 8 anys. Merodejava okupilles. No, pots estar tranquil·la que no, pensa que patilles en duuc però barba no..ostia però pels al pit si. Només m’agraden les patilles, les arrecades de fusta i cresteta per la part de darrere. Ja estàs bé com estàs tu, no t’animis en voler canviar de look
Molt bo l’homenatge a les patilles!
També podries haver posat una foto del Gilbert, no? Ja fa temps que està fet un bon “patillero” ;D
jaja ostia ja veus…fa dies que no el veig al Gilbert, però em jugaria els pebrots a que encara les duu llargues. De fet, ell les duia més llargues que jo.
Les patilles moleeeeeeeeeen! xDDDD
jaja hombre Marc, veig que has afegit un comentari jaja. Si si, tu també ets digne de sortir en aquest tema. I tant. És més, crec que et faré una foto i la penjaré aquí, perquè deu ni do. Per cert, estic a la teva màquina ara, quina odissea amb l’entorn….ens veiem demà per aquí!