El blog d’en SiG

Avui m’ha fet gràcia una imatge que he vist al Montseny. Hi he anat amb l’Adela i hem fet una excursioneta que tenia la categoria de passejada. Res, volíem veure el paisatge que hi ha per la zona de Santa Fe del Montseny i la presa que hi ha allà i per dinar fer un picnic improvitzant el lloc on fer-l’ho. Ja sabeu, entrepanet, cerveseta i aigua. Bé doncs resulta que hi havia una parella d’uns 30 anys amb una criatura que en deuria tenir uns 3 o 4 per allà prop nostre campant. Clar a l’anar amb una criatura tant petita no crec que hagin fet una caminata molt llarga. Doncs haurieu d’haver vist com anaven d’equipats. Semblava que anaven a fer el Kilimanjaro. I el que vull destacar és que la majoria de gent de Barcelona quan surt per la Meridiana o per la Diagonal, de seguida ja es calça les xiruques i agafa un impermeable, fent un sol que espetega. El típic barceloní és així, no ens enganyem.

• Anem al Baix Llobregat, agafa la cantimplora.
• Vigila que no hi hagi serps a Vallvidrera.
•  Era Tossa de Mar o la Collada de Toses on hi ha muntanya?
• Vaig a Manresa a comprar xiruques.
• A Igualada hi ha cabres, oi?

Jo sóc de Barcelona però home, dos dits de front encara els tinc. Anava amb la samarreta vermella que tinc d’Aeroflot (línies aèrees russes) i uns texans i les bambes de sempre. Lo mateix que em poso si haig d’anar a veure el Barça, si haig d’anar a treballar o sortir a fer un beure.

Mireu, jo odio moltes coses. Odio els falsos, els xulos, els mentiders, els fanàtics del rol, els latin kings, la mortadela, la pinya, els cacahuets, el silenci o monosíl·labs i als anglesos. Però me n’he deixat una a fora d’aquesta putrefacta llista d’elements odiosos. L’Starbucks Coffee. Avui he passat per davant d’aquest antro que està situat al Carrer Entença amb Diagonal. És lamentable aquesta cadena sectària que farolegen de tenir tots els cafés del planeta terra. Però són uns prepotents rematats. La mugre de l’Starbucks és la gent que hi va, i possiblement, sigui la mugre (en el meu cas) barcelonina. Tots posadets allà amb el seu cafetó i ensenyant la rialla profident que tenen els seus jetos. I una dada curiosa, amb la que treuen pitet dient que tenen una política d’empresa collonuda: ningú fumant. Perquè són així de guays que abans que sortís la llei antitabac aquests santuaris de la puresa i la sanitat no permetien fumar. Diguem que l’Starbucks Coffee és una reunió de puretes maquejats que treuen pit per poder-se fotre cafés sofisticats en aquelles butaquetes que tenen exposades amb ànim de provocació, donan-te així un cachè mai somiat. Des d’aquí els engego a tots. Als empleats, als directius, als clients i a tothom que tingui una relació directa o indirecta amb l’StarBucks Coffee. Fora tanta hipocresia, home!

L’In Utero és la òstia, matxaqueu-vos si us plau amb ell fins la sacietat. Tinc un tall a la mà i canto com un cabró de la manera que em surt. També tinc un cop al peu i al cap. No se si algú m’ha apallissat mentre dormia. Fins i tot, els ulls em fan pessigolles. Pessigolles pessigolletes. Quina gran invenció les pessigolles, oi? Si estàs trist i te’n fan rius. Si plores, te’n fan i rius. Si ets un cabronàs, te’n fan i rius. I si un tio amb sang d’orxata, te’n fan i rius. Si ets un imbècil, te’n fan i rius, Si ets intel·ligent, te’n fan i rius. Si ets subnormal, te’n fan i rius. Si ets gitano, te’n fan i rius. Si ets europeu, te’n fan i rius. Si ets mexicà te’n fan i rius. Si ets africà, te’n fan i rius. És un estri genial per riure. Les pessigolles. Qui era en Da Vinci? Que va fer en Einstein? I en Pascal? El millor, l’inventor de la rialla i les pessigolles. Premi nobel per a ell. Al cap i a la fi, en aquest món estem creats per patir. La nostra arma contra això, la rialla. Uneix-te a la resistència amb mi, tu que pots. Em faràs feliç. Rape me europa, bon dia europa!