El blog d’en SiG

Al final m’he pogut apanyar una sortideta com deu mana aquesta setmana santa. Una setmana santa que apuntava de les més insignificants dels últims cinc anys, per dir una xifra ara a la babalà. L’escapadeta l’he fet amb l’Adela i hem anat a Vallcebre, un poblet de l’Alt Berguedà prop del Pedraforca.

Per mi, l’Alt Berguedà és un recurs de Catalunya que sempre pots contar amb ell per anar a retirar-te per descansar i relaxar-te. Com he dit, vàrem anar a Vallcebre, prop de saldes i de Gósol, pobles que abracen el Pedraforca. Des de la pensió que teníem feta la reserva hi havia unes vistes fantàstiques i uns jardins de lo més relaxants.

 

Al poble es feia l’aplec de caramellaires de Vallcebre. Anaven casa per casa a cantar una de les dues cançons que tenien apreses. Tant grans com joves com criatures estaven allà cantant. Ens va agradar tant una cançó que vàrem fer un video i tot.

A la tarda excursió d’unes 4 hores, fer una volta per la zona pels cingles de Vallcebre, atravessar La Foradada i arribar per l’altra banda al poble. L’excursió bé, vistes que a qui li faci por les alçades a vegades patiria. És conegut per alguns la meva angoixa per les alçades, però també és conegut per molts altres la meva inconsciència supina vers les coses. A la foto, darrere meu uns kilòmetres d’alçada.

Vam acabar rebentats i després vàrem anar a descansar a l’habitació. Al vespre, unes birres al poble i a sopar. I a la matinada detallàs de l’amo de la pensió. En aquesta pensió hi ha un observatori degut a la gran afecció de l’home que té per les estrelles i l’espai. Vam veure Saturn i dues estrelles més que ara no recordo el nom i dos cúmuls a milers d’anys lluny de nosaltres. Us ben juro que no ens va deixar indiferents aquesta sessió d’observar les estrelles. Vam filosofar tant de lo qué hi ha realment a l’espai i de les diferents teories que sobrevolen aquest tema, com tot l’àfer del canvi climàtic. És imminent, la desinformació de la televisió és escandalosa degut a interessos polítics i, òbviament, ecònomics. Es veu que d’aquí 10 anys començarem a veure els efectes devastadors d’aquest caos que s’aproxima. Disfrutem tant com puguem ara. Però en fi, lo d’observar les estrelles va ser la millor manera d’acabar un dia que ja havia estat genial.

L’undemà comença amb un atracon de formatge. Collons que bó que estava. No se quants talls me’n foto i suc de taronja també. Butifarra i llonganissa. Visca l’embotit de bon de matí, per agafar forces i anar a veure poblets. Després d’estudiar si anem a Rasos de Peguera, decidim anar cap al Pedraforca i Gósol. Gósol és un poblet de l’Alt Berguedà que està dins la província de Lleida. Tinc tants bons records d’aquesta zona…. Sempre recordaré un entrepà de truita amb pà amb tomata que em vaig jalar a Gósol que em va causar un impacte fantàstic.

Després de veure el poble, ens dirigim a Tuixent, a l’Alt Urgell. En aquest poble hi té molta importància les herbes medicinals que hi ha per aquella zona. Donem una volta per allà i decidim anar a dinar a Solsona. A Solsona entrem al casc antic emmurallat i dinem fins a rebentar. El lloc es deia Cal Castell i vam menjar de conya. Ens va trionfar molt el bacallà amb una sanfaina boníssima.

Finalment, tirem cap a Manresa enlloc de cap a Calaf, per evitar carreteres secundàries. I de la capital del Bages cap a la capital de l’Anoia, Igualada, on acaba aquest viatget de dos dies.

PD: El títol de la cançó del viatge li adjudicaria a Xauen de Mesclat.

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 10 abril 2007 a les 01:02 i desada a Viatges. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.