Com criareu als vostres fills? Quines joguines li comprareu? Doncs lo típic, no? Que si la col·lecció de Panini de futbol, o la de dibuixos animats que té més èxit en aquell moment. Que si la Barbie i els playmobils. Us faig aquesta pregunta perquè ahir vaig viure una situació que em va fer gràcia. Em vaig creuar amb un pare i el seu fill i em van fer pensar. El pare surt d’un portal de casa i rient amb el seu fill. El nen se’l veu amb una gran rialla i …. amb una ametralladora de joguina. Clar, cóm volem que al món deixi d’haver guerres en un temps immediat si als nens li anem comprant ametralladores perquè passin l’estona. Aquest paio va sortir al carrer el dia que es va fer la manifestació de No a la Guerra? Va ser tan cínic de fer-ho? Si ho va fer, pel matí li deuria estar comprant una pistola de Sheriff de joguina perquè el fill pugui anar a matar indios al parc del costat de ca seva? No a la guerra…ni als pares flipats que vesteixen als seus fills com Rambos!
Ja pensant en fills Sig? jajaja
Crec que quan tens fills, és molt dificil manar. Et pots imposar, però no sempre…i ves a saber qui li va comprar la pistola…però bueno que se li hauria d’explicar al nen que això no és una joguina, que els grans l’utilitzen i això si que no es fa! A veure que jo no li compraria una metralleta a un crio, però si tenim memòria tothom a jugat a matar, amb la pilota, amb el dit…
Això si, vestir els nens de Rambos és molt greu…pq o els pares son pro-guerra, quillos, seguidors d’una moda horrorosa o directament guerrilleros i és normal llavors que comprin metralletes als seus fills.
jaja no no, jo només pregunto com els educarieu. Una resposta possible és: no m’ho he plantejat. Però bueno, si, jo també he jugat a matar…però si ho has fet amb una pilota, o amb els dits no és tan greu que si el teu pare et treu a passejar armat fins les dents. És que enten-me, la situació que vai veure és la d’un pare i fill rient i miro mes aball i li penja una andromina en forma d’ametralladora…no se em va fer pensar en: collons, aquest nen de petit ja surt a comprar el pa armat. Però si jo també he jugat a matar…però amb lo que tu dius, amb pilotes
Jo penso que hi ha un fet molt important, i és que era el seu propi pare el que li va comprar l’arma i el que reia quan el nen la utilitzava, ni que fos per jugar!! Tots els nens han jugat a matar, i també juguen a ficar els dits a l’endoll, i oi que tots li diriem que no ho fes? Doncs trobo que amb tot el que ens envolta s’ha de tenir aquest sentit comú, que en definitiva se’n diu “educar”.
Si heu vist les notícies veureu que s’han tornat a carregar 30 persones en una universitat d’Estats Units…doncs estic segura que el que ho hagi fet, de petit jugava amb metralletes i el seu pare el portava a matar “indios” mentre reien plegats com si allò fos una cosa cotidiana…
Si si, vaya nano aquest. Sudcoreà. La veritat que el tema d’USA va més enllà. Allà una arma està a l’abast de tothom. I clar, que estigui a l’abast d’un xaval trastocat amb tendències assessines ho trobo extremadament perillós. Però alla estan sonats, ja s’ho faran. Vaig veuer al Bush consternat interpretant l’obra de teatre “Simulació de tristesa”. En definitiva, que trobo un poc de mal gust veure un nen armat ni que sigui amb armes de joguina.
solució:
No tenir fills
menys problemes i més econòmic, si