El blog d’en SiG

Avui m’ha fet entre pena i gràcia una anècdota que he viscut al Raval. Al carrer Joaquim Costa. He anat a l’estanc que hi ha en aquest carrer, a comprar una caixeta de cigarrets. Aquest establiment el porta una dona ja gran, malcarada, amb aspecte xulesc i maleducat. Estava escoltada per una amiga seva, encara més gran que ella. I encara més xula…la xuleria no sé d’on li podia venir per això. En fi, prosseguim. Per variar, hi havia cua i he hagut de posicionar-me com a ciutadà cívic que sóc en última posició. Davant meu, però, només hi havia dues persones. La d’immediatament darrere meu era d’origen asiàtic. Deuria ser xinès o vietnamita o ves a saber, no se perquè intento endivinar la nacionalitat del xaval aquell. En fi, que estava davant meu i li ha tocat el seu torn. Aquest noi deuria fer pocs dies que estava en aquest país perquè no xerrava ni el català ni el castellà. I ell senyalava insistenment la marca de tabac que volia. La dona ja li donava un paquet que no era. I he viscut i participat en la següent conversa:

xinès: cigarrette (senyalant)
dependenta: esta quieres?
xinès: no no, cigarrete (senyalant altre cop)
dependenta: cuales?
amiga: es que no habla no?
dependenta: dime cuales quieres, es que no dices nada hijo!
jo: quiere el paquete azul!!
dependenta: este? el azul?
xinès: jeje
dependenta: pero di algo!
jo: si si
xinès: si
dependenta: oix…es que habla tan flojito…2,50€
xinès: (dona les monedes…tot xavalla)
dependenta: Des de luego no tendrías más monedas no??? buff…..
xinès: (paral·lelament a les paraules de la dependenta, el xinès mostra un somriure mig d’agraïment mig de timidesa, com si li diguessin maco i en realitat li estan dient el nom del porc)

Ja veieu, estic per deixar de fumar per evitar-me aquestes estúpides situacions. El que he vist és que aquella dependenta i la seva amiga són unes autèntiques maleducades. Si tracten amb aquesta falta de respecte a tothom qui entra que no sap parlar van apanyades.

Continuo lluitant contra les petites injustícies que em depara el dia a dia als carrers de Barcelona. Aquesta queixa que publico no farà que res millori. Si avui era un món de roses, demà ho continuarà sent. Si avui era una merda, també ho serà demà. Però com a mínim tinc l’esperança d’evitar que jo com a persona torni a viure aquestes llastimoses situacions. El món de tots no l’arreglarem, però el meu món potser si. Me’n vaig a dormir després de meditar sobre aquesta anècdota xenòfoba de les dues àvies del Raval. Segur que elles deuen estar roncant ara. Igual comparteixen llit i tot. Sigui com sigui, jo encara estic pensant en elles i sóm vora la 1h de la matinada. Maleïdes sien….!  Au, bona nit…

És un malrollo i si ho pots evitar millor que millor. No t’aporta absolutament res, coquetejar amb aquest tipus de coses no et portaran a cap lloc. Només a ser cada minut que passa més petit, estar més cansat de tot i de marxar del lloc on siguis. Ho pots trobar a tot arreu avui en dia. A les places, a les terrasses dels bars, a les discoteques, a la biblioteca o als parcs amb gespa on pots estirar-te. La veritat és que jo ho he provat i passo d’aquesta merda ja. Evidentment, no estic parlant de les drogues. estic parlant dels matats que et cacen pel carrer o en una terrasseta d’un bar i et claven un rollo que ja es poden morir tranquils de lo descansats que queden un cop t’han inflat el cap. Jo quan era un xinorri me’n trobava d’aquests ploms i em clavaven un rollo de cal deu. Però he canviat…

A aquesta gent jo la odio. Per concepte. Ja podrien portar posat un punt a la boca, són més pesats que els pol·lítics.  L’altre dia vaig veure un escena que m’ha impulsat a escriure aquestes línies. Estava fotent un kebab amb l’Adela al costat de casa, en una terrasseta. Al meu costat hi havia un paio amb un colega seu que portava 3 birres i ja parlava cridant. Ja el vai veure que nava tocat, i no crec que portés 3 cervesetes…anava massa embalat. Aquest personatge per tal com parlava es pensa que és la rehòstia. Que si nen per qui, que si nen per allà. Oye donde esta tu colega!? Era un Oye nen soy guay. Bueno doncs el colega, no sé perquè fot el camp i el deixa sol. Igual estava fart d’escoltar-lo. Llavors apareix una parella, un poc atípica, que s’asseu a la taula del costat del nen guay i demana un kebab. Doncs el nen guay va començar a pegar-lis un rollo que jo em feia creus de lo que va aguantar aquella parella. Clar, aquí qui el que realment és patètic és la parella no? Per tenir la poca personalitat al cul. La noia no va dir ni mu, i el noi parlava a monosíl·labs i es notava que n’estava fins els ous. No van xerrar en tot el sopar. A mi un pesat em fa això i li acabo dient directa o indirectament que em deixi sopar en pau. Ja veieu: per burros la parella es va cascar el kebab xerrant amb un borratxo. Un dijous, amb lo cars que van els dijous, que només hi ha un a la setmana i són tan desitjats. Des d’aquí, demano que no se m’acostessin aquests tipos de pesats i també afirmo que el qui es deixa fotre aquests rollos és més burro que fet d’encarrec.

Digueu no a aquesta colla de matats, que no us amarguin el dia o l’activitat que estigueu fent!

El títol d’aquest post significa Partit dels ciutadans, com els hi agrada a ells. En tres idiomes, toma cacau: anglès, francès i alemany i a més a més, combinades les tres paraules com fan les llengües romàniques. Us imagineu que Ciutadans, partido de la ciudadania vol aspirar a més i decideix expandir-se per tota europa? Però clar, com que no són nacionalistes no focalitzarien la seva política dins cada estat europeu. Serien un sol partit, i es definirien com a ciutadans europeus. Lluitarien per una Europa gran i lliure. Clar no em vull imaginar com serien els spots publicitaris que passarien a la Telepiú italiana, al Canal 5 francès o a la BBC anglesa. Ara, els spots que passen aquí parlen en català i en castellà. Que per cert, conec anglesos que viuen a Catalunya i que encara no parlen ninguna de les dues llengües. Punt negatiu a Ciutadans, ja que haurien de representar a tots els ciutadans de Catalunya. Doncs bé suposo que els spots de tota Europa serien un cacau. Parlarien tots els idiomes possibles. Imagineu-vos un panflet publicitari del partit:

Guten Morning cittadani! Voulez ein change??? We somms le tuo partei! ВЫСТУПЛЕНИЕ per un continent más free ПРЕЗИДЕНТА !! na cada vez nebu ñao sja, you regardez hej arbeite volim Rostov i bin ja forever. Gràcies, Gracias, Grazie, Danke, Thank you, Merci, Ezkerrik asko, …..

Oi que és un catxondeo? No hi ha futur oi?

Per fi hem començat a veure les 250 pel·lícules que en Joan parlava de veure. Vam començar amb una mítica. El padrino. Em va agradar molt i sembla mentida que sent del 1972, encara no l’haguès vist ningú dels quatre participants. Però gràcies això la vam poder veure. A la peli es pot apreciar l’entramat que hi ha entre les famílies mafioses que governen Estats Units. Venjança, tradicions i unió familiar es poden apreciar en aquest film.

De fet també volia comentar que algun fenòmen paranormal se m’està apareixen dia a dia. No paro d’escoltar la cançó del Padrino. Ahir estava xerrant precisament amb el Joan pel Messenger i comença a sonar el Padrino en una melodia de mòbil d’un paio que rondava per aquí a la feina. Avui anava mig sobat pel tranbord de la Plaça Espanya i un home també estava al mig del passadís tocant la cançó del Padrino amb l’organillo. Que passa? Algú m’ho pot explicar? Que significa aquesta senyal? No sé…tinc por jo ja, perquè rebre senyals del Padrino tant pot ser un gran èxit com un gran fracàs.

Per acabar, frases mítiques de la peli:

1. Como buen americano acudí a la policia: Como buen americano?¿? …. Dit per Buonasera….acaba acudint a la màfia enlloc d’anar a veure als Mossos nortamericans.
2. Estos del FBI no respetan nada!: Ho diu en Sonny al casament, quan veu que es planta la poli a casa de la família Corleone. En Sonny és un mafiós maníac histèric i té collons que precisament ell, digui que l’FBI no respecta res…jaja.
3. Algunas personas pagarían mucho dinero por esa información, pero entonces su hija perdería un padre, en lugar de ganar un esposo: Molt amablement en Michael va demanar la mà a Vitelli, el pare d’una paia que la veu pel camp passejant, li pilla un fletxazo d’en Cupido, s’enamora i amenaça de mort al pare per poder-se casar amb la filla. I a sobre, la família li fa bona cara!
4. Novieta: Que paso Michael? Explicamelo!
   Michael: Lo quieres saber? Vale, mi padre fue con Luca Pacci i en una hora consiguio sacar un contrato para mi hermano. Le apunto con un pistola en la cabeza y acabo sacando lo que queria. Pero yo no soy asi, soy diferente. Jaja més clar que l’aigua, en Michael és un tipo sincer

Ostres…la cançó que estic escoltant ara em fa escriure aquestes línies. Escolto cada nota mirant amunt i la combinació dels instruments i és perfecte. No existeix altre rumor que el de la cançó, tot i estar en un lloc sorollós. Melancòlica i amb un toc indefinible que et fa mirar cap a endevant i pensar en el que passarà aviat. Amb aquesta cançó podria agafar un cotxe i anar cap endevant, sense parar. Sempre endevant, cap amunt. Només m’aturaria per obligació. O sigui, quan el cotxe tingués pana o se’m quedés sense benzina. Amb pocs minuts, m’he imaginat que sortiria per la Jonquera, i entraria a la França. Tot seguit, tindria un gran dilema: no sabria si anar cap a Lyon, Dijon, Belfort i així cap a Strasbourg, o tirar cap a Bèziers, Orange, Marseille i Niza. Poder triaria la primera opció perquè tinc ganés d’anar a Strasbourg. Un cop arribés a la capital de l’Alsàcia suposo que m’internaria cap a Alemanya. Entraria per Baden Baden, i passaria prop de la seva capital: Karlsruhe. Fins aquí portaria 12 hores amb aquesta cançó sense parar. 12 hores escoltant Charlotte Sometimes. Potser hauria parat a una gasolinera BP perquè sinó m’hagués quedat sense benzina a Dijon i jo voldria continuar endevant. Igual la meva aventura finalitzaria a Nürnberg, però no ho sé ben bé això.

Vet aquí el poder de la imaginativa. Tot aquest viatge paranoic me l’ha provocat Charlotte Sometimes. Quin viatge que m’ha pegat. Una cançó. Gran cançó de The Cure…per mi una de les seves millors cançons. Vull compartir la cançó amb vosaltres, espero que us toqui per algun lloc. Sinó us quedareu on esteu. Charlotte Sometimes: http://www.youtube.com/watch?v=l-7X22yNGWY

No parlaré de bombes, encara que per l’entrenador del Morecambe potser és pitjor el que li va passar ahir i hauria preferit que li fotessin una bomba dins el seu cotxe. Ahir es va disputar els play-offs d’ascens a la Second Division d’Anglaterra. Per a que ho entenguem, la tercera divisió d’aquí. Jugaven el Morecambe contra l’Exeter al nou estadi de Wembley. Partidàs per tot lo alt. I va guanyar el Morecambe 2-1. Però això és lo de menys perquè ja’m direu aquí l’interessa aquest partit. Lo que va ser genial va ser que l’entrenador del Morecambe, va sortir de la banqueta per celebrar dins el terreny de joc el gol o la victòria del seu equip. Amb l’euforia, en primer moment fot una patinada que no se com no es va deixar el colze. Però el tio, content com un gínjol s’alça altre cop i en aquesta ocasió apareix un jugador del seu equip per compartir l’alegria. Quina és la meva sorpresa quan veig que el jugador agafa de la cintura a l’entrenador i li fot un viatge que el torna a tirar pel terra. Jaja va ser la millor celebració que he vist. Quan ho vam veure va ser apoteòsic. A sobre el tio, que anava tot enjaquetat, torna a alçar-se i aquest cop es comença a mirar el colze…però és que ja no se si era per mirar si s’havia trencat les mànigues de la jeca o perquè li feia mal el colze. És genial perquè se’n va atrotinat a la banda, amb un mal estat total, i rient. I amb una mà a les lumbars. A més, si us fixeu bé, a la banda hi ha el massatgista de l’equip i li demana amb les mans tranquilitat a l’entrenador i li pregunta si s’ha fet mal! Aquest gest és genial. Segur que l’entrenador pensava qui collons l’enviava a dins el terreny de joc. El jugador per cert, crec que tindrà difícil la titularitat la pròxima temporada, no crec que deixi passar això per alt. De totes maneres amb lo que va aguantar i tal i com es va comportar va demostrar ser tot un senyor. Tot un Sir. Pregunteu a la Nakis més detalls, ho certificarà. Ella va ser la que es va donar compte del detall jaja.

Si teniu paciència veureu la celebració bèstia aquí. Està al minut 4 i 15 segons. Jaja val la peníssima:

http://www.youtube.com/watch?v=MQfkgYgU-_Y&mode=related&search=

Literalment. Collons no se si s’ha fet més notòria per mi aquesta sensació perquè m’he tornat un finolis o perquè realment fa més pudor que altres cops. Ja fa uns dies que vaig pel carrer fent males cares degut a la pudor que desprenen els carrers de la meva ciutat natal. Per exemple, a dalt de tot del carrer Vilamarí creuava un pas de zebra i em va venir un flaire de deixalles increible. Una mica més amunt, per la plaça de Rocafort no sé perquè fa una olor a fems que tomba a qualsevol. Per què tenen un femer allà? Ara no recordo quin altre dia anava pel carrer i també quasi em desmaio de la pudor que va començar a endinsar-se pels meus orificis nassals. I avui ha estat la gota que ha fet vessar el got. Estava fent un gelat a la Portaferrissa amb l’Adela i ens venia una pudor insoportable. No parava, anava i venia….collons com pot ser que faci tanta peste aquesta ciutat dels ous? Ara que són dies d’eleccions prego als candidats que fotin fil a l’agulla, perquè haurem d’emigrar d’aquí per poder passar les tardes sense males olors. Una cosa que a simple vista no sembla massa complicat d’assolir però vist lo vist, sembla cosa difícil poder aconseguir-ho. Haurem de preguntar a la nostra gran Imma Mayol, gran protectora del medi ambient que en pensa de la condició de femer que està adoptant la nostra ciutat i que si té alguna solució per solventar-ho. Si la gran Imma no la té, no la tindrà ningú….bé Ciutadans quizas si, com que cada uno de nosotros sóm un candidato, nos interessa els tuyos problemes, las necessitats de la gente doncs potser si que tenen l’antídot a aquesta pudor indiscriminada que ens assetja ja fa dies la ciutat.

Quan una moneda es converteix en el teu millor aliat per decidir qué fer, malament. Anem molt malament. Jo pobre abans que tenir monedes per fer això. Lo trist és que hi ha gent que deambula així. Des d’aquí em compadeixo d’ells i els hi foto una palmadeta a l’esquena, perquè suficienment tenen com perquè a sobre me’n rigui d’ells a la seva santa cara. Tot i que s’ho mereixen indiscutiblement.

Das ist mein erster deutscher Text. Ich bin sehr Glücklich für dies. Heute habe Ich bis um 18:30 gearbeitet. Und dann habe ich mit meiner Freundin zu trinken zwei bier gegangen. Wir haben über alles in generel gesprechet. Morgen gehen wir zum Theater. Ich will nicht diesen letze text sein. Ich lerne Deutsch jeden Montag und Mittwoch um 21. Ich sage eine letze Ding: Ich mag meinen Zukunft. Bis bald!

pd: Perdó per les faltes Germans. No he usat diccionari, he utilitzat un traductor gratis per alguna paraula determinada perquè no em volia rallar massa. Espero millorar aviat ja que ara no dic massa cosa, però això és el futur. Accepto crítica pels pocs germanoparlants que visitin el meu blog. Però n’hi ha com uns Neun (9), que jo ho sé . És una bona oportunitat pel qui encara no hagi deixa’t cap missatget al meu blog….

Avui estava fent un pitislav al carrer, davant la porta del lloc on treballo a Glòries aquests dies. Ara no sé si pensava en les meves cavòries o simplement si estava mirant com es consumia el “pitillu”. Però en definitiva, a la meva bola. I de sobte se’m creua un paio d’una cinquantena d’anys, mig ben vestit. Jo l’he mirat i tan bon punt l’he vist, he girat el cap en sentit contrari al que venia ell perquè si algo m’ha despertat al veure al paio ha estat, sent respectós, una supina indiferència. La meva sorpresa sorgeix quan el paio es gira i em diu:adeu, bona tarda…i mig escanyant-me amb el fum li he dit: adeu adeu! I m’he preguntat amb qui m’haurà confós. Que haurà pensat quan m’ha vist? Igual ha pensat: mira aquell és el que ens porta el programa informàtic X. O… mira, el meu veí. O… mira, l’amic del meu fill. O …. mira, el tenista aquell. O… mira, el bon jan aquell. Algo positiu segur, perquè sinó hagués passat de saludar-me. Clar que potser simplement és un tio educat i prou. Però si fos així encara deu rondar pel carrer saludant a tot ser viu que es va creuant pel carrer. Per tant, puc afirmar que avui m’han confós positivament. Ara caldria esbrinar si m’han confós més positivament del que sóc o menys, però això si que ja no ho sabrem mai.