Festival amb Obrint Pas el divendres. Dels valencians Obrint Pas. M’atreviria dir que són una de les poques coses de València que val la pena. Vam ballar i cantar a sac. Bueno un típic concert d’O.P. Van posar les cançons més típiques, les que volia que posessin, per fer un poc l’indio. Vaig quedar-me afònic en qüestió de minuts. Però després, amb l’ajut de dos amics que he fet nous (un d’ells a Berlin i l’altre a les planes del Maresme, diversitat geogràfica de coleguilles si), em vaig rebifar de l’afonia i ens vam pegar un altre minifestival. Dos festivals en poques hores. Es pot aspirar a algo més?
ostres perquè jo se de què parles, sino…
Festival del humor!jajaja
jajajajaja, me’le he hagut de pensar un rato, pensava en el tiu de la birra que sens va acoplar