Avui exposaré una rallada que fa alguns dies que hi penso. Val la pena fer esforços o la teva vida ja està escrita? Potser la teva vida ja està escrita i tot el que fas a tu et sembla que ho pots encarrilar cap a una banda o cap a una altra. Però en definitiva l’acció que triis a fer, ja està escrita des de que vàrem nèixer. Clar si fos així aniria amb els ulls tancats per la vida, clar que si hi anés, seria també pq està escrit que ho fes. Hi ha coses que no les pots canviar per més que vulguis perquè no pots anar en contra de lo establert. Clar, si partim d’aquesta premisa, ens facilita la vida bastant perquè només hauràs de respirar per continuar el dia a dia. Tot lo que facis serà perquè està programat.
I com que està escrit, doncs no podem enganyar-nos en aquesta vida. De vegades, et sembla que podries canviar el teu rumb a la vida. Te la podries jugar. Però no t’enganyis. Hi ha coses que són impossibles. Potser si que no està escrita la teva trajectòria fil per randa. Però lo que si que està escrit potser és el que mai podràs assolir, la qual cosa, et dona una major flexibilitat, perquè tens un ventall de possibilitats per triar. Però això no és suficient perquè igual dins de la llista d’aquestes coses que no podràs assolir hi ha algun somni que t’agradaria fer realitat. I ja te l’han fotut.
Collons quines rallades que tinc….haig d’aconseguir el reproductor d’mp3 aviat sinó acabaré boig 
.
No et ratllis Sig, jo sempre he cregut en el destí, hi ha gent que et dirà que son paranoies però està escrit, sinó com t’expliques les casualitats o les coses que passen pq si, que no tenen explicació vaja…ahh ahhh
Te’n diria mil exemples, però alguns son heavys jajaja
També penso que nosaltres podem montar-nos el nostre propi destí, pq no sabem quin és…osigui que podem tenir somnis, pq no? i el destí o la dedicació que nosaltres hi posem donarà o no els seus fruits.
Quina parrafada que té fotut, però és que aquesta postura jo sempre l’he defensat…es nota no?
Jo sempre he preferit creure en la sort. Lo de creure en un destí escrit només et farà deixar de provar coses. Prefereixo que la gent s’arrisqui i, que si té sort, aconsegueixi. Perquè amb un futur ja escrit quina mena de gràcia tindria viure? Reproduir fidelment el guió d’una pel·lícula, interpretant el paper que algú altre ha triat per nosaltres… quin avorriment, no?
Prefereixo la sort. Bona o dolenta. La casualitat com a casualitat… sense explicació. No m’agrada la idea de tenir algun padrí a sobre movent els fils que em fan moure
a veure kuan reconstrueixen els documents de l’stasi i descobirm el nostre escrit
http://www.microsiervos.com/archivo/puzzles-y-rubik/puzzle-triturado.html
en definitiva, mentres no existeixi el control mental, no tenim el futur escrit…
sino “que me parta un rayo”