Avui estava fent un pitislav al carrer, davant la porta del lloc on treballo a Glòries aquests dies. Ara no sé si pensava en les meves cavòries o simplement si estava mirant com es consumia el “pitillu”. Però en definitiva, a la meva bola. I de sobte se’m creua un paio d’una cinquantena d’anys, mig ben vestit. Jo l’he mirat i tan bon punt l’he vist, he girat el cap en sentit contrari al que venia ell perquè si algo m’ha despertat al veure al paio ha estat, sent respectós, una supina indiferència. La meva sorpresa sorgeix quan el paio es gira i em diu:adeu, bona tarda…i mig escanyant-me amb el fum li he dit: adeu adeu! I m’he preguntat amb qui m’haurà confós. Que haurà pensat quan m’ha vist? Igual ha pensat: mira aquell és el que ens porta el programa informàtic X. O… mira, el meu veí. O… mira, l’amic del meu fill. O …. mira, el tenista aquell. O… mira, el bon jan aquell. Algo positiu segur, perquè sinó hagués passat de saludar-me. Clar que potser simplement és un tio educat i prou. Però si fos així encara deu rondar pel carrer saludant a tot ser viu que es va creuant pel carrer. Per tant, puc afirmar que avui m’han confós positivament. Ara caldria esbrinar si m’han confós més positivament del que sóc o menys, però això si que ja no ho sabrem mai.
Misteris de la vida, que no m’agraden xq jo voldria saber al raó sempre i no es pot.
Si el tornes a veure algun dia intenta resoldre el misteri d’alguna forma.
Ens veiem ara a lemany!
jajaja ai sig… et faig memòria? 9h del matí al forn de mallorca-muntaner… molta xerrera, el tema un de concret i una parella al costat…
- Hola…
Amb això vull dir que tothom és educat o no, però saludar-se és com dir… eiii soc aquí, existeixo…