El blog d’en SiG

Ostres…la cançó que estic escoltant ara em fa escriure aquestes línies. Escolto cada nota mirant amunt i la combinació dels instruments i és perfecte. No existeix altre rumor que el de la cançó, tot i estar en un lloc sorollós. Melancòlica i amb un toc indefinible que et fa mirar cap a endevant i pensar en el que passarà aviat. Amb aquesta cançó podria agafar un cotxe i anar cap endevant, sense parar. Sempre endevant, cap amunt. Només m’aturaria per obligació. O sigui, quan el cotxe tingués pana o se’m quedés sense benzina. Amb pocs minuts, m’he imaginat que sortiria per la Jonquera, i entraria a la França. Tot seguit, tindria un gran dilema: no sabria si anar cap a Lyon, Dijon, Belfort i així cap a Strasbourg, o tirar cap a Bèziers, Orange, Marseille i Niza. Poder triaria la primera opció perquè tinc ganés d’anar a Strasbourg. Un cop arribés a la capital de l’Alsàcia suposo que m’internaria cap a Alemanya. Entraria per Baden Baden, i passaria prop de la seva capital: Karlsruhe. Fins aquí portaria 12 hores amb aquesta cançó sense parar. 12 hores escoltant Charlotte Sometimes. Potser hauria parat a una gasolinera BP perquè sinó m’hagués quedat sense benzina a Dijon i jo voldria continuar endevant. Igual la meva aventura finalitzaria a Nürnberg, però no ho sé ben bé això.

Vet aquí el poder de la imaginativa. Tot aquest viatge paranoic me l’ha provocat Charlotte Sometimes. Quin viatge que m’ha pegat. Una cançó. Gran cançó de The Cure…per mi una de les seves millors cançons. Vull compartir la cançó amb vosaltres, espero que us toqui per algun lloc. Sinó us quedareu on esteu. Charlotte Sometimes: http://www.youtube.com/watch?v=l-7X22yNGWY

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 22 maig 2007 a les 12:22 i desada a Viatges, musica. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.