És un malrollo i si ho pots evitar millor que millor. No t’aporta absolutament res, coquetejar amb aquest tipus de coses no et portaran a cap lloc. Només a ser cada minut que passa més petit, estar més cansat de tot i de marxar del lloc on siguis. Ho pots trobar a tot arreu avui en dia. A les places, a les terrasses dels bars, a les discoteques, a la biblioteca o als parcs amb gespa on pots estirar-te. La veritat és que jo ho he provat i passo d’aquesta merda ja. Evidentment, no estic parlant de les drogues. estic parlant dels matats que et cacen pel carrer o en una terrasseta d’un bar i et claven un rollo que ja es poden morir tranquils de lo descansats que queden un cop t’han inflat el cap. Jo quan era un xinorri me’n trobava d’aquests ploms i em clavaven un rollo de cal deu. Però he canviat…
A aquesta gent jo la odio. Per concepte. Ja podrien portar posat un punt a la boca, són més pesats que els pol·lítics. L’altre dia vaig veure un escena que m’ha impulsat a escriure aquestes línies. Estava fotent un kebab amb l’Adela al costat de casa, en una terrasseta. Al meu costat hi havia un paio amb un colega seu que portava 3 birres i ja parlava cridant. Ja el vai veure que nava tocat, i no crec que portés 3 cervesetes…anava massa embalat. Aquest personatge per tal com parlava es pensa que és la rehòstia. Que si nen per qui, que si nen per allà. Oye donde esta tu colega!? Era un Oye nen soy guay. Bueno doncs el colega, no sé perquè fot el camp i el deixa sol. Igual estava fart d’escoltar-lo. Llavors apareix una parella, un poc atípica, que s’asseu a la taula del costat del nen guay i demana un kebab. Doncs el nen guay va començar a pegar-lis un rollo que jo em feia creus de lo que va aguantar aquella parella. Clar, aquí qui el que realment és patètic és la parella no? Per tenir la poca personalitat al cul. La noia no va dir ni mu, i el noi parlava a monosíl·labs i es notava que n’estava fins els ous. No van xerrar en tot el sopar. A mi un pesat em fa això i li acabo dient directa o indirectament que em deixi sopar en pau. Ja veieu: per burros la parella es va cascar el kebab xerrant amb un borratxo. Un dijous, amb lo cars que van els dijous, que només hi ha un a la setmana i són tan desitjats. Des d’aquí, demano que no se m’acostessin aquests tipos de pesats i també afirmo que el qui es deixa fotre aquests rollos és més burro que fet d’encarrec.
Digueu no a aquesta colla de matats, que no us amarguin el dia o l’activitat que estigueu fent!
jajaja sig!!! Començaré dient que estic d’acord en que no els pots agunatr sempre, perquè els dijous són lo millor! Però a vegades és genial escoltar-los i seguir-los el rollo, no dir sisi sinó questionar-los el que diuen i que es fotin la pixa un lio amb el que han dit, a vegades així callen! Prove-ho i no digueu sempre NO!