El blog d’en SiG

Avui m’ha fet entre pena i gràcia una anècdota que he viscut al Raval. Al carrer Joaquim Costa. He anat a l’estanc que hi ha en aquest carrer, a comprar una caixeta de cigarrets. Aquest establiment el porta una dona ja gran, malcarada, amb aspecte xulesc i maleducat. Estava escoltada per una amiga seva, encara més gran que ella. I encara més xula…la xuleria no sé d’on li podia venir per això. En fi, prosseguim. Per variar, hi havia cua i he hagut de posicionar-me com a ciutadà cívic que sóc en última posició. Davant meu, però, només hi havia dues persones. La d’immediatament darrere meu era d’origen asiàtic. Deuria ser xinès o vietnamita o ves a saber, no se perquè intento endivinar la nacionalitat del xaval aquell. En fi, que estava davant meu i li ha tocat el seu torn. Aquest noi deuria fer pocs dies que estava en aquest país perquè no xerrava ni el català ni el castellà. I ell senyalava insistenment la marca de tabac que volia. La dona ja li donava un paquet que no era. I he viscut i participat en la següent conversa:

xinès: cigarrette (senyalant)
dependenta: esta quieres?
xinès: no no, cigarrete (senyalant altre cop)
dependenta: cuales?
amiga: es que no habla no?
dependenta: dime cuales quieres, es que no dices nada hijo!
jo: quiere el paquete azul!!
dependenta: este? el azul?
xinès: jeje
dependenta: pero di algo!
jo: si si
xinès: si
dependenta: oix…es que habla tan flojito…2,50€
xinès: (dona les monedes…tot xavalla)
dependenta: Des de luego no tendrías más monedas no??? buff…..
xinès: (paral·lelament a les paraules de la dependenta, el xinès mostra un somriure mig d’agraïment mig de timidesa, com si li diguessin maco i en realitat li estan dient el nom del porc)

Ja veieu, estic per deixar de fumar per evitar-me aquestes estúpides situacions. El que he vist és que aquella dependenta i la seva amiga són unes autèntiques maleducades. Si tracten amb aquesta falta de respecte a tothom qui entra que no sap parlar van apanyades.

Continuo lluitant contra les petites injustícies que em depara el dia a dia als carrers de Barcelona. Aquesta queixa que publico no farà que res millori. Si avui era un món de roses, demà ho continuarà sent. Si avui era una merda, també ho serà demà. Però com a mínim tinc l’esperança d’evitar que jo com a persona torni a viure aquestes llastimoses situacions. El món de tots no l’arreglarem, però el meu món potser si. Me’n vaig a dormir després de meditar sobre aquesta anècdota xenòfoba de les dues àvies del Raval. Segur que elles deuen estar roncant ara. Igual comparteixen llit i tot. Sigui com sigui, jo encara estic pensant en elles i sóm vora la 1h de la matinada. Maleïdes sien….!  Au, bona nit…

Aquesta entrada fou escrita el dijous 31 maig 2007 a les 00:52 i desada a queixa social. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.