El blog d’en SiG

Avui exposaré una rallada que fa alguns dies que hi penso. Val la pena fer esforços o la teva vida ja està escrita? Potser la teva vida ja està escrita i tot el que fas a tu et sembla que ho pots encarrilar cap a una banda o cap a una altra. Però en definitiva l’acció que triis a fer, ja està escrita des de que vàrem nèixer. Clar si fos així aniria amb els ulls tancats per la vida, clar que si hi anés, seria també pq està escrit que ho fes. Hi ha coses que no les pots canviar per més que vulguis perquè no pots anar en contra de lo establert. Clar, si partim d’aquesta premisa, ens facilita la vida bastant perquè només hauràs de respirar per continuar el dia a dia. Tot lo que facis serà perquè està programat.

I com que està escrit, doncs no podem enganyar-nos en aquesta vida. De vegades, et sembla que podries canviar el teu rumb a la vida. Te la podries jugar. Però no t’enganyis. Hi ha coses que són impossibles. Potser si que no està escrita la teva trajectòria fil per randa. Però lo que si que està escrit potser és el que mai podràs assolir, la qual cosa, et dona una major flexibilitat, perquè tens un ventall de possibilitats per triar. Però això no és suficient perquè igual dins de la llista d’aquestes coses que no podràs assolir hi ha algun somni que t’agradaria fer realitat. I ja te l’han fotut.

Collons quines rallades que tinc….haig d’aconseguir el reproductor d’mp3 aviat sinó acabaré boig .

A partir d’avui les garjoles seran un símbol més on es respirarà folklore espanyol. Han detingut a la Pantoja, per llesta. Quina desgràcia!! Ara qui anirà a Moscow a representar aquest país amb superpoblació de caradures?? Es pensava que podia campar lliurement sortint amb un macarra camuflat a la poltrona de l’administració marbellenca. Li van trobar no se quants euros al piset i ella deia que els tenia per pagar les necessitats que a una persona d’status econòmic mitjà li sorgeixen dia a dia: comprar el pà, la llet nostra, pà de pagès, paté, dixan megaperls, els packs de cervesa negra i rossa, vinet de taula Rucio o Conde Noble, el Jäggermesiter i més necessitats d’un obrer de classe mitja tirant a baixa. Ara tindrà l’oportunitat d’amenitzar l’estada dels funcionaris de presó i dels presos amb tots els seus temazos que ha anat cantat durant els més de 40 anys de professió. Ara més que mai la Pantoja és una gran representació d’aquest país. La viva imatge d’aquest país. Canta Pantoja, canta. No paris!

I ja ho vaticino ara mateix: el pròxim que caurà serà el Del Nido, el president del Sevilla. Si guanyem la lliga, no serà pels arbitres.