Festival amb Obrint Pas el divendres. Dels valencians Obrint Pas. M’atreviria dir que són una de les poques coses de València que val la pena. Vam ballar i cantar a sac. Bueno un tÃpic concert d’O.P. Van posar les cançons més tÃpiques, les que volia que posessin, per fer un poc l’indio. Vaig quedar-me afònic en qüestió de minuts. Però després, amb l’ajut de dos amics que he fet nous (un d’ells a Berlin i l’altre a les planes del Maresme, diversitat geogrà fica de coleguilles si), em vaig rebifar de l’afonia i ens vam pegar un altre minifestival. Dos festivals en poques hores. Es pot aspirar a algo més?Â