Vacil·lar contra l’amargura

Tinc una altra denúncia que vull expressar en veu alta. Vull enviar una gran botifarra de pagès a la gent que no sap escoltar. Que es treguin d’una vegada la cera que acumula des del 1988. A la gent que només pot parlar ella. Que només és bona per explicar els problemes que ella té o els triunfos estúpids que recolecta de tant en quant. Però quan t’han d’escoltar s’aïllen o simplement, pensen en una altra cosa quan tu els hi pegues el rotllo. Que tu et tires una mitja hora explicant el problema i com a resposta reps un A val, o un Bueno, ja passarà o Deu ni do. Són d’aquelles persones que competeixen amb tu a veure qui té una vida més apassionant o més divertida i variada. Jo crec que qui fa això és perquè realment sap que no val un duro el camí que porta i ha de fer-se notar i de competir contra algú altre que si que la porta com a ella voldria. Però pel motiu que sigui, aquesta persona que vacila als demés per no sentir-se tan amargada com realment ho està, ha quedat relegada a una vida monótona. Au des d’aquí on estic, botifarra per vosaltres.

2 Respostes a “Vacil·lar contra l’amargura”

  1. marianakis;) escrigué:

    UiUiUi… que xerres molt indignat!
    Això és que aquesta persona o persones les tens aprop.
    Tu tranquil, sempre queda gent que no té res més a fer que escoltar la vida dels altres o telèfons que diuen que ells sols et comprenen jeje
    O sempre queden els amics:)

  2. joan escrigué:

    bueno…

    m’has pillat, però de vegades passen coses d’aquestes quan xerres amb algu ke t’explica algo que bueno, el tema t’importa un pito(futbol, politica…) o t’explica algo que stas d’acord i penses no hi ha res més a dir.

    s’han de contextualitzar els buenos i els deu ni dos

    i bueno, deu ni do el comentari, jat passarà

Fer un comentari