Ahir vam perdre definitivament les poques opcions que teníem de guanyar la lliga. No fa falta ser un profeta per dir que està perduda. Ahir era la jornada decisiva. Era la millor ocasió per passar al Madrid. Jo creia en que el Madrid punxaria. N’estava totalment segur. I de fet, el Madrid no va passar de l’empat. Però si els jugadors del Barça són subnormals i no saben guanyar a un equipet de pa sucat amb oli com és l’Espanyol, doncs és obvi que tenim el que ens mereixem. Aquest Barça depén de Messi. Messidependent. Si Messi està apagat el Barça està apagat. Si Messi està elèctric, el Barça també ho està. Ahir Gudjohnsen semblava una cabra boja al davant i no s’empanava de res. No va caçar una pilota. El gran Eto’o…el crack Eto’o. Va fallar un 1 contra 1 quan anàvem guanyant 2-1. L’Eto’o no pot anar parlant de cojones i de mancança de tensió i després fallar el que va fallar. Espero no escoltar-lo més fins al setembre. Que es foti un bon punt a la boca. Que es toqui els seus collons però no els dels demés. I a mi ahir me’ls va tocar.
Per mi ahir la jornada té tres noms propis. El de dos argentins i el d’un porter. Diego Milito i Leo Messi per una banda, i Cesar per l’altra banda. Messi confirma que definitivament és la reencarnació de Diego Armando emulant al pive altre cop. Ahir va fer una mano de dios. A Saragossa, Milito feia els gols dels aragonesos. Jo tenia plena confiança en Diego i era vital la seva efectivitat de cara el gol per doblegar al Madrid. I el porter Cesar, ex-madridista, supermotivadíssim va aturar no sé quantes ocasions dels blancs.
Una altra cosa. Recordar només que molts que ahir es van arrossegar pel terra i es van cagar amb l’Espanyol, van anar a favor dels pericos el dia de la final de la Copa de la Uefa. N’estic segur. Espero que no cometin un altre cop aquest greu error.I per acabar, he decobert una altra cosa. Sóc un autèntic gafe. La qual cosa em preocupa per una banda, però per una altra veig que tinc un do diví. Sempre passa lo contrari del que dic. A falta de 5 minuts estava vaticinant que la lliga estava guanyada i recordava el meu gafe. Vaig dir:
- Jo sóc un poc gafe però profetitzaré un fet. Hem guanyat la lliga perquè depenem de naltros i guanyar o empatar al Nàstic està fet.
Va marcar l’Espanyol. Encara no era un mal resultat. El Madrid perdia i nosaltres trèiem un puntet més que ells. Si guanyàvem al Nàstic continuava sent nostra la lliga. Jo, encara sense adonar-me que el meu gafisme estava fent de les seves, vaig dir:
- Bueno tranquils, guanyarem al nàstic segur.
Va ser dir això, i el Madrid va empatar el partit. La cara de capullo que se’m va quedar no us la podeu imaginar. Ahir el Madrid va tenir el seu Tenerife. El seu Tenerife és l’Espanyol.
En fi, aquest diumenge veurem que passa. Igual hi ha un miracle. I si tinc una esperança en guanyar la lliga és gràcies al meu gafe, ja que penso que és totalment impossible guanyar-la ja. Però com que passa tot a l’inrevès de com ho dic, ja no sé que passarà. Acabaré boig.
Actualització: Acabo de veure la celebració de la victòria del Madrid tant dels jugadors merengues com del president i els afeccionats. Increible, tothom dona per fet que han guanyat la lliga. Ramon Calderon va baixar ahir al terreny de joc de la Romareda a celebrar-ho amb l’afecció madridista (m’ha recordat al nefast Joan Gaspart quan feia el numeret davant de tothom per demostrar lo culé que era). Home jo mateix dic que hem perdut la lliga, però acabo de veure un excès de confiança enorme per part del Madrid. I aquest excès de confiança fa que ara em contradigui…aquest excès de confiança pot fer molt mal als merengues. Tres hores després d’haver escrit aquest text, acabo de veure una escletxeta de llum. Clar que continuo sent gafe però espero que aquestes celebracions a deshora també ho siguin. Ja veurem qui riu últim.
Sig… jo crec en un miracle, tu segueix pensant que no la podem guanyar, no em fotis el somni enlaire jeje
Val…acabes de sortir de la línia del misteri. Jaja si la veritat és que acaba passant lo contrari a lo que penso. Tant al curs de la vida com els consells que pugui donar, tothom va a l’inrevès! Perdrem la lliga doncs, ho veig claríssim.
si el barça no pot guanyar prefereixo que guanyi el sevilla que el madrid, que em fan tirria!
benu, si jo fos de mallorca em sentiria una miqueta ofès…
d’altra banda podria demostrar l’intens vincle entre el govern mallorquí i el real madrí
la veritat és que si necessiten una ajudeta, de ses illes caurà sense cap problema…realment està perduda, però resarem en que la gallineta Maxi vagi a la seva puta bola i marqui golets al Casilles. Com que no s’empana de res crec en Maxi, igual surt motivadíssim quan li hauran dit des de la banqueta i des de els despatxos del Mallorca que surtin a mig gas al Bernabeu.
Us imagineu que guanya el Mallorca i el Nàstic? Us imagineu que guanya al final el Sevilla? Home encara és més impossible però ja seria el colofon a una lliga que s’han regalat més coses dels últims 10 anys.
http://www.infoesports.com :
a Mallorca no han caigut gaire bé els gestos de prepotència del Real Madrid, que sobre la gespa de La Romareda poc menys va celebrar el títol de Lliga quan encara ha de derrotar als mallorquins per ser campió. “El partit s’ha de jugar”, ha dit el preparador andalús del Mallorca. Altres jugadors, com Ballesteros i Arango, han expressat la seva estranyesa per les celebracions blanques quan encara la Lliga no ha acabat. Aquesta prepotència blanca pot ser el millor aliat del Barça el proper cap de setmana.