Avui he viscut una anècdota que m’ha fet plantejar-me si realment m’he equivocat de professió. He vist sobradament que tinc altres qualitats, i potser les faig millor que picar tecles. Estava a Avinguda Sarrià plantat com un estaquirot en un xamfrà i de sobte m’ha vingut per la meva dreta una dona a preguntar quin era el millor carrer per demanar un taxi per a que la portés al Poble Sec. Jo li he indicat la direcció d’on es trobava el Poble Sec senyalant amb el braç i ella ja s’haurà espavilat. Quan se’n va, per l’esquerra em vé un transportista sudamericà amb una guia preguntant on està Francesc Macià. Doncs li he indicat dos maneres d’accedir a la Plaça. I se n’ha anat. Quan m’he quedat sol he pensat que potser se’m dona massa bé lo de ser guardià urbà. Potser el futur està en ser un simple urbano eficient i no en picar tecles eficientment.
Jo t’hi veig, tito, fotent multes a la penya que priva al carrer a Marina i deixant anar “perles” com
“enseñame lo que llevas en los bolsillos” o bé
“¿sabes con quién estás hablando? Estás hablando con la ley!”
i “mira, llevo coca en el coche patrulla y perfectamente podría decir que es tuya…”, en fi, grans frases que hem escoltat en boca d’algun urbanu durant els anys del Triangle Golfu, jaja…
jaja que mític si…vaya persons! Quins records. Estas jugando con la ley és la gran frase. Titularia la nostra etapa juvenil dels 17-20 com “Jugando con la ley” o “Coqueteando con la ley”. Escolta la teoria la tinc, només em falta la pràctica. T’enrecordes que al Carles amic del Joan Pantera el van confondre amb una tia pels cabells llargs i se’n van anar dient perdó? Li van dir: “escucha chica…ostia perdón”. Genial!! jaja!
jajaja sou la ostia! querida juventud…