En aquests moments estic a l’aire, miro el cel i no el veig. No el veig perquè enlloc d’ell hi ha moments que he viscut passant fugaçment. Mil moments passen un darrere l’altre com si fossin diapositives de la meva vida. Sens dubte, un dels millors directors el que va fer la meva vida. Jo li donaré un Òscar. Els moments que apareixen sobre el cel són de Barcelona, o de viatges, uns altres de quan tenia 17 anys, altres dels 25 o 26. D’etapes bones i d’etapes dolentes. Moments que et fan riure i que et fan plorar. De gent amb la que he compartit grans moments i que continuo veient o que he deixat de veure. En definitiva, són moments viscuts. M’encanta ser coleccionista de moments i d’experiències. M’encantaria viure dels moments. Que puguès anar al supermercat i puguès pagar amb només explicar una vivència. Doncs miri senyor, aquest bacallà costa 2 anècdotes bones o 3 mediocres.
Jo continuo mirant el cel, perquè no me’n cansaria mai. Si tinguès paciència i la capacitat de poder-ho fer, m’estaria 26 anys recordant els 26 anys que he viscut fins el moment i apartaria la vista del cel quan tingués 52 anys. Podeu pensar que només aspiro a perdre el temps, però això per mi seria com assegurar 26 anys amb una rialla permanent….fins a tenir els 52. Sens dubte una gran jugada 
Si, és molt bonic, però dels records no es pot viure, sino el que has de fer és que els 26 anys següents siguin com els anteriors.
Molts cops sento: “ai quan jo era jove”, i sembla com si un quan es fa gran entri en el més pur aborriment. És una obligació? és el que dirien alguns com a madurar, encasillar-te i tornar-te un rutinari?
Ei molt bo el post! No és gaire típica de tu aquesta faceta tan trascendental!
Està bé parar-se a pensar en les vivències passades. De tant en tant s’ha de recordar el que a un li ha passat, i intentar reviure els millors moments i aprendre dels dolents…
És cert com diu el Joan que dels records no es pot viure, però és molt bonic recordar, les coses bones i dolentes. Mirar cap al passat forma part de la nostra conducta, jo ho faig sovint i m’agrada molt pensar i recordar els moments, bons i dolents, d’èpoques passades.
Normalment, al final del dia intento recordar el que he fet, o sigui els moments. I m’ho passo pipa.
A vegades costa mirar enrera, i costa mirar endavant i el que més és mirar l’ara mateix. Però jo si ara mateix penso o faig una cosa per mi productiva després miraré al passat i em diré coi! que bé! encara que no es pot controlar tot és clar…
Però en fi, jo també miro al meu cel ple de records.
Els records…sisi són el millor que tenim, procura que la memòria no falli…