Avui xerraré de les obligacions que tenim a diari. Esteu farts de fer les coses pel simple motiu de fer-ho perquè toca? Això a la llarga ens pot suposar per nosaltres un problema i un mal de cap. Però si ho penseu fredament, és tan fàcil com plantar-se i canviar l’estratègia de veure les coses. Per exemple, hem d’estudiar perquè s’ha de tenir carrera si o si? Home si mira, preferiblement si tens una carrera tens menys probabilitats de menjar-te els mocs en el futur. Això no significa que tinguis carrera i en certa manera te’ls menjaràs igual. Home segur que te’n menjaràs menys, però posa’t el pitet perquè en menjaràs. Però i si no tens una carrera que passa? Que acàs posem una estrella de David de braçalet a qui no en té cap? Potser molts de vosaltres si, però jo no. I la resta de societat carca també. És una cosa que em fot. La majoria de la gent treu pit dient que és d’esquerres, perquè quedes de puta mare. La majoria diu que no menysprea a ningú pel color de la pell, pel seu status social, bla bla bla. Una merda, si que ho fa. Tot és palla dialèctica. Una tremenda hipocresia.
Està clar que si la corrent natural és estudiar i treure’t el batxillerat i ràpidament apuntar-te a una carrera i quan acabes aquesta carrera, ràpidament et fots a treballar, sense deixar passar 2 setmanes, doncs serà per algo i en certa manera no ho trobo malament pel qui ho vulgui fer. Però hi haurà gent que potser quan acaba la carrera es vol picar 1 any sabàtic perquè vol degustar una mica la vida. Doncs donc suport a aquesta persona. Clar que si. Crec que hauria de ser obligatori. Per primer cop crec que tinc les idees molt clares. Abans anava d’un costat a l’altre fent les coses perquè s’havien de fer i ara ja m’he plantat. Reaccionaré al present si veig que és necessari. Ara veig que si em ve de gust fer una altra cosa que no està dins de la normalitat doncs ho faig i punt. La vida és més que seguir la normalitat. Quan obrim els ulls ha passat temps i quina putada dir: m’ha passat el temps i no he fet tal cosa i ara ja és massa tard. Al cap i a la fi, al final arribarem al mateix lloc un tio que curri des dels 18 anys, un altre que curri des dels 22 i un altre des dels 27. Siguem una mica més egoistes amb nosaltres mateixos perquè si no ho és un mateix qui ho serà? Per definició, la gent és fastigosament egoista, només pensa en ella mateixa. La putada és per les poques excepcions que hi pugui haver que no ho siguin. Doncs només els hi dic que ho siguin. Si una cosa t’amarga i la fas per oblgació i no estàs en una situació caòtica que et demani haver-la de fer, deixa d’actuar per obligació, ja encaràs aquesta cosa un altre moment que estiguis més preparat. Animo a tothom a saltar-se a la torera lo establert, sempre i quan l’acció no t’envii a la forca.
Ei quanta raó tens!! Excepte en ser egoïstes, ja que jo penso que es pot pensar en un mateix sense haver de trepitjar els altres!
Però és una veritat com un temple que la vida ens porta per on vol, sempre rutinària i dins dels camins que ha establert la societat. I si no ho fas, ets raro o rebel i sembles un fracassat.
El pitjor de tot és que seguim aquest camí pq sóm burros, ja que a la resta d’Europa és la cosa més normal del món agafar-se un any sabàtic en acabar els estudis, per viatjar o pel que sigui…
Ja, és això a lo que em vull referir…que aquí tenim una mentalitat una mica matada. Però sé que si vaig en contra de la mentalitat que tenim aquí no m’equivoco pas. Sóm capdavanters en un aspecte només en el món: sóm el país amb més cocaïnomans del món o sigui que ja veus, penso agafar lo bo dels països capdavanters en altres aspectes. Espero doncs que ho apliquis quan faci falta i passa de lo que hagis de fer….ara per ara no has de fer res, respirar i passar-t’ho bé, ja arribaran els mal de caps més endevant.
Ostres quanta raó que teniu!!!
El món és una merda! És cert. Però no és novetat, ho ha estat sempre i abans més que ara.
Remuntem-nos al passat quan la gent no arribava ni als 50 anys i pelava. Les dones perdien les dents en tenir el seu primer fill per falta de calç, altres inclús morien. Les famílies vivien a la misèria. La majoria de famílies necessitaven dels jornalets dels seus fills per subsistir. No estem parlant del Paleolític Inferior, això ho han vist molt d’aprop els nostres avis sinó ho han patit. Només els més rics estudiaven.
Els joves actuals hem nascut immersos en la societat del benestar. Mai hem passat gana. L’home és un animal insatisfet per natura. Quan no pot menjar es queixa que té gana i quan va fart es queixa d’altres coses, el cas és queixar-se.
Però quina putada!!! Resulta que la societat està estructurada perquè no s’aturi.
Què passaria si tothom s’agafés un any sabàtic? Se’ns menjaria la merda perquè no passarien els escombriaires. No es podria viatjar perquè tothom estaria fent el sabàtic. Quan anéssim a la nevera a omplir el pap estaria buida perquè qui l’omple estaria de sabàtic.
Potser la solució és fer un sabàtic per torns?
O potser un és tan egoista que només vol fer el sabàtic ell sol?
Llavors sí que seria de conya, uns pocs fan el sabàtic i els altres que facin rodar la roda. Aquesta idea, però, és poc d’esquerres, em recorda a quan fa anys només podien estudiar uns poquets (els que ara es plantegen de fer sabàtics) i els altres no podien (els que han de tirar del carro sense parar perquè altres depenen d’ells).
Quina seguretat dóna saber que quan acabi de fer el sabàtic tot seguirà igual i continuaré vivint de conya igual que sempre perquè altres no han fet el sabàtic.
Si no fos així m’ho hauria de replantejar.
Ufff no vull ni pensar-ho!!!
Hombre Cuní, tu sempre donant lliçons eh. Ni els diumenges t’agafes com a sabàtics tu. Entenc que hagis viscut una altra època i que et costi entendre que els temps hagin canviat. Conec gent com tu que tinc més a prop del que et penses que és com tu, sempre compara els seus temps amb els actuals. No sé quin factor comú deu trobar entre la seva època i la meva, però suposo que ben poques coses. Com tu bé dius els nostres avis perdien les dents per falta de calç, però a l’edat mitjana, algun dels nostres parents segur que va morir per culpa del tifus i la peste, per falta d’higiene. Aquesta causa de mort, per sort, fa molt de temps que ha desaparescut. Algo com poder-nos dutxar està a l’abast i abans no. Vull dir que val, quina pena lo de les dents dels nostres avis, però ja no és el cas. I en aquesta època on tenim l’opció de tirar per moltes més vies, és quan em plantejo fer un paron sabàtic. Però és més, jo no només parlo d’any sabàtic, jo dic de sortir de la normalitat. Si vull dedicar-me a una cosa que m’agrada, als 28 anys per exemple, doncs que sigui normal fer-ho i no rebre comentaris de: aquest tiu està boig, aquest tiu no sap el que es pesca, o aquest tiu no té les idees clares. I tant que les tinc hi ves a saber si decideixo fer una cosa que se surt dels cànons de la normalitat. Jo només defenso que s’ha de fer el que un vulgui i que si les hem de passar canutes més endevants per haver fet algo que volia però que potser no era adequat fer-ho és igual. Si algo he anat veient, és que sempre te n’acabes ensortint. es patirà més o menys, o les passaràs més o menys canutes, però te n’acabes ensortint. Per això, no ens privem de res, fem tot lo que haguem de fer i després quan faci falta, afrontem els problemes que vagin sortint. Però ser tan tan previsor i tan correcte crec que treus ben poc en comparació, per exemple, a un cara dura. No se si m’explico, però tampoc tinc intenció de fer-me entendre’t a tu Cuní. Sé que les persones d’una altra època ja estan ensenyades i no podem canviar la manera de pensar d’ells. Ens veiem Cuní.
Amic Cuní, segur que no ho fas de mala fe però els teus arguments no s’agafen per enlloc. Jo tinc 39 anys i he decidit agafar-me un any d’excedència (digues-li sabàtic) per fer una cosa que el cos em demana: pirar i provar coses noves en una ciutat que m’agrada. Em sembla que valorar si això és “correcte” o no és completament improcedent: només faltaria que un no pugués fer el que li sortís dels pebrots, si no fa mal a ningú altre!
Que què passaria si tothom fes un any sabàtic? Perdó, eh?, però quina tonteria d’argument és aquesta?? Això no passarà mai, perquè de 6.500.000.000 habitants que té el planeta, les necessitats de cadascú són això, individuals. No pateixis per la brutícia dels carrers, els aeroports col·lapsats i la teva nevera: no passarà mai que tothom coincideixi en un any sabàtic, perquè igual que jo el necessito, un altre necessitarà l’estabilitat d’una feina, un altre l’estabilitat de la seva parella, un altre… Veus què vull dir?
PS: Si el teu post era irònic i de conyeta, llavors té molta gràcia
jajaja m’han agradat molt aquestes respostes ben crítiques… Aquest misteriós sobrenom neguitejaria a més d’un…
Realment la teoria de l’egoisme, la reafirmo, hem de ser egoistes, hem de lluitar pel que volem encara que no sigui “normal” i et pengin el paper de “rebel”… Jo ho estic fent i no em considero pas “rebel”. Com diria algú… “ja tindràs temps de fer-te gran i treballar, disfruta! jajaja
Ja no es porta el paper del “bo de la classe”, a mi personalment em faria por tenir aquest paper, perquè això significaria que no visc per mi mateix, sinó que visc per fer el be, pels altres vaja!
A part, la frase de “és la millor persona que he conegut mai” o “és que és tan boooo…” o “hauria d’assemblar-se a ell”, “és que ni punt de comparació…”, bufff val! es poden apropar a la certesa, però ja cansa sentir això, a mi si em diguessin això no em posaria vermella no!, directament pensaria que no tenen arguments per dir com soc, que amb una simple frase em resumeixen, que trist i simple… Cadascú és com és o com ha volgut ser, s’ha d’assumir i divertir-se sent així…
Hola a tots:
M’encanta veure que els meus comentaris us han esperonat. El Cuní sempre suscita polèmica.
Amic Sigfrid, no et pensis que els temps hagin canviat tant, en el fons tot segueix igual, això sí, ara tenim mòbil i 300 xuminades més que ens fan més consum-dependents. Gent eternament desencisada sempre n’hi ha hagut. Abans se’ls deia inconformistes i molt sovint acabaven caient en les drogues perquè era la forma de sortir de la realitat. Però aquest no és el teu cas.
Amic Ferran, tens raó, mai actuo de mala fe. Et felicito perquè pots als 39 anys fer el que et surti dels teus sants pebrots. Vol dir que has estat un tipus intel·ligent i que ningú depèn de tu. No baixis la guàrdia i continua tant jove i independent com ara. Tu mateix ho has dit, segur que ho fas perquè no fas mal a ningú. Respecte al que deia del sabàtic és que, igual que fas tu, tots tenim dret a canviar en qualsevol moment i se suposa que vosaltres que sou tant oberts ho entendríeu.
Amiga Marianakis, que no et neguitegi el meu sobrenom, sóc una persona normal que, com veus, m’interessa el que opinen els que us creieu joves, al cap i a la fi visc rodejat d’altres que es creuen joves. Això de fer-te gran és molt relatiu. No ve donat per l’edat. Ja sé que pels joves un paio de 40 anys és un vell, però mira el Ferran. Si la salut acompanya, ets jove si te’n sents i tens ganes de començar coses, independentment de l’any de naixença, el que passa és que ets menys impulsiu i més reflexiu. Això és el que jo penso però us asseguro que un xaval que fa ESO trobaria al Ferran un iaio per molt que ell s’esforci en no semblar-ho i no sentir-se’n. Penseu que hi ha encara més joves que vosaltres. El concepte de divertir-se que també és molt relatiu, no depén de l’edat. El final de la teva intervenció m’ha agradat molt, el que passa és que hi ha gent que no aconsegueix mai divertir-se sent com és i per això necessita canviar contínuament de realitat.
Per acabar la meva intervenció sobre aquest tema us diré que ha estat un plaer intercanviar idees amb vosaltres tres i no descarto intervenir alguna altra vegada quan el tema que es tracti m’interessi i vulgui conèixer les opinions dels qui us considereu joves. Us desitjo que trobeu el que busqueu en els vostres sabàtics. Aprofiteu-los.
Gràcies per desitjar-nos que ens vagi bé Cuní, ho intentaré aprofitar tant com pugui. N’espero bastant,però sé que pot ser una altra batacada…una altra realitat no trobada com tu bé dius. I llavors que faré? Provaré un altra cosa? Emoció emoció…que passarà… De totes maneres, tinc ganes de descobrir-ho, de fotrem la santa òstia si fa falta per canviar el xip. Perquè puc, ja que la meva cara de moment és de formigó i no li passarà res per uns copets. I res més, que espero despertar-te més l’interés amb els posts que vagi fent…estic segur que faré un del teu interés ben aviat i encara estic més segur que tindràs una opinió contraria a la meva. No ho se, intuició……? Vagi bé.