El blog d’en SiG

…si el barça guanya. Hi haurà diverses conseqüències. Això és obvi. Però també una de molt personal. Ahir vaig estar xerrant sobre promeses si el Barça guanya la lliga. Si la guanya, he fet una promesa. Molt típica si, però i que? Em raparé a l’1. A diferència del meu contertulià, jo deixo sobre la taula la meva promesa i la faig pública perquè em vingueu a marejar si no la cumpleixo. El meu contertulià és va rajar per complet i no em va dir el que farà. Això no val, s’ha de dir per a que després puguem certificar els demés de que realment ha complert la promesa. Li donaré una oportunitat a través d’aquest post. Jo ho faré sense pensar, no tindré miraments. Pillaré la meva maquineta de 7 euros comprada als xinos farà ja 6 mesos i eliminaré tota llargada de cabell que sobrepassi de l’1. Us demanaré dues coses:

1. Algú s’ofereix per eliminar la poca mata de cabells que ara duc? El primer que em digui que vol tallar-me el cabell és tot seu. Si no hi ha ningú ho faré jo. No hi ha truc que valga, si guanyem la lliga el cabell a pendre pel sac.
2. Proposo que tots fem algo si succeeix el miracle, així hi haurà una tensió afegida si ja és no poca la que hi haurà. Poseu-me les promeses que fareu si guanyem la lliga. I no em digueu que cap o sueu del post. Poseu-me una, no us rajeu. A veure si teniu lo que s’ha de tenir. Riurem una mica.

Falta menys pel desenllaç de la lliga. Avui mentres em dutxava estava pensant en el Barça. Em fotia el gel de color blau a la pell i el sabó de color taronja vermellós al cap. I pensava en el Barça. No se si per la combinació de colors del gel i del xampú o perquè estic obsessionat amb aquest desastre d’equip. I bé, la veritat és que hi ha dies que estàs més optimista que d’altres. Avui estava optimista. Bé avui no, ja venia d’ahir vora les 20h. Quan pensava que aquest diumenge, si el barça comença marcant, estarem guanyant la lliga. Serà una pressió pel Madrid. El Madrid ja ha celebrat la lliga, només cal fer el primer gol naltros i poden posar-se nerviosos. El Mallorca anirà primadíssim i poden fer callar moltes boques, inclusive la meva. Una altra coincidència a favor. Tenerife era una illa, Mallorca també ho és. Les illes al Madrid se li ennueguen i aquesta dada també va a favor del Barça. Res, només volia plasmar la rallada que porto a sobre quan estic sol i em ve al cap el tema Barça.

Per cert, estic a la feina i aquí parlen del Barça. Tothom xerra del Barça, del Madrid i del Mallorca. Diuen que Robinho no va a jugar, Robinho no va a jugar. Ara és el moment on tot afeccionat és entrenador i entén més que el seu company. Ja veieu, l’optimisme i el pessimisme van i vénen. Igual demà esborro aquest post perquè no em crec ni una línia de lo que he escrit però avui estic optimista.

Ahir vam perdre definitivament les poques opcions que teníem de guanyar la lliga. No fa falta ser un profeta per dir que està perduda. Ahir era la jornada decisiva. Era la millor ocasió per passar al Madrid. Jo creia en que el Madrid punxaria. N’estava totalment segur. I de fet, el Madrid no va passar de l’empat. Però si els jugadors del Barça són subnormals i no saben guanyar a un equipet de pa sucat amb oli com és l’Espanyol, doncs és obvi que tenim el que ens mereixem. Aquest Barça depén de Messi. Messidependent. Si Messi està apagat el Barça està apagat. Si Messi està elèctric, el Barça també ho està. Ahir Gudjohnsen semblava una cabra boja al davant i no s’empanava de res. No va caçar una pilota. El gran Eto’o…el crack Eto’o. Va fallar un 1 contra 1 quan anàvem guanyant 2-1. L’Eto’o no pot anar parlant de cojones i de mancança de tensió i després fallar el que va fallar. Espero no escoltar-lo més fins al setembre. Que es foti un bon punt a la boca. Que es toqui els seus collons però no els dels demés. I a mi ahir me’ls va tocar.

Per mi ahir la jornada té tres noms propis. El de dos argentins i el d’un porter. Diego Milito i Leo Messi per una banda, i Cesar per l’altra banda. Messi confirma que definitivament és la reencarnació de Diego Armando emulant al pive altre cop. Ahir va fer una mano de dios. A Saragossa, Milito feia els gols dels aragonesos. Jo tenia plena confiança en Diego i era vital la seva efectivitat de cara el gol per doblegar al Madrid. I el porter Cesar, ex-madridista, supermotivadíssim va aturar no sé quantes ocasions dels blancs.

Una altra cosa. Recordar només que molts que ahir es van arrossegar pel terra i es van cagar amb l’Espanyol, van anar a favor dels pericos el dia de la final de la Copa de la Uefa. N’estic segur. Espero que no cometin un altre cop aquest greu error.I per acabar, he decobert una altra cosa. Sóc un autèntic gafe. La qual cosa em preocupa per una banda, però per una altra veig que tinc un do diví. Sempre passa lo contrari del que dic. A falta de 5 minuts estava vaticinant que la lliga estava guanyada i recordava el meu gafe. Vaig dir:

• Jo sóc un poc gafe però profetitzaré un fet. Hem guanyat la lliga perquè depenem de naltros i guanyar o empatar al Nàstic està fet.

Va marcar l’Espanyol. Encara no era un mal resultat. El Madrid perdia i nosaltres trèiem un puntet més que ells. Si guanyàvem al Nàstic continuava sent nostra la lliga. Jo, encara sense adonar-me que el meu gafisme estava fent de les seves, vaig dir:

• Bueno tranquils, guanyarem al nàstic segur.

Va ser dir això, i el Madrid va empatar el partit. La cara de capullo que se’m va quedar no us la podeu imaginar. Ahir el Madrid va tenir el seu Tenerife. El seu Tenerife és l’Espanyol.

En fi, aquest diumenge veurem que passa. Igual hi ha un miracle. I si tinc una esperança en guanyar la lliga és gràcies al meu gafe, ja que penso que és totalment impossible guanyar-la ja. Però com que passa tot a l’inrevès de com ho dic, ja no sé que passarà. Acabaré boig.

Actualització: Acabo de veure la celebració de la victòria del Madrid tant dels jugadors merengues com del president i els afeccionats. Increible, tothom dona per fet que han guanyat la lliga. Ramon Calderon va baixar ahir al terreny de joc de la Romareda a celebrar-ho amb l’afecció madridista (m’ha recordat al nefast Joan Gaspart quan feia el numeret davant de tothom per demostrar lo culé que era). Home jo mateix dic que hem perdut la lliga, però acabo de veure un excès de confiança enorme per part del Madrid. I aquest excès de confiança fa que ara em contradigui…aquest excès de confiança pot fer molt mal als merengues. Tres hores després d’haver escrit aquest text, acabo de veure una escletxeta de llum. Clar que continuo sent gafe però espero que aquestes celebracions a deshora també ho siguin. Ja veurem qui riu últim.