Per què molts cops ens posem un mur virtual o semitransparent davant els nostres ulls per a que sembli que tot lo de darrere d’ell és maco i que tot va bé? Acàs sóm uns covards i no volem a frontar la realitat i/o els problemes? O potser és que realment ens conformem en veure les coses que volem amb aquesta paret al davant i ja ens va bé així? Són moltes preguntes que acabo responent que si, que ens creem la paret perquè sóm uns autèntics covards. Per això i perquè sempre és maco el que veiem a través d’aquest mur semitransparent i ens conformem amb la percepció dels ulls. Però aquesta no és la real. A més és massa volàtil…sempre desapareix aquest mur semitransparent. Sort que falta poc per tornar-nos-el a montar. Sóm arquitectes de mons virtuals efímers. I el dia que acabem de montar l’últim món ens adonarem del problema real. Que no ens passi res humanitat.
No veig bé que és la foto que has posat.
Estic massa cansada ara per pensar una bona resposta a tot això que dius del mur, et quedes amb un comentari curt i insípid.
Per cert, com va anar per plataforma al final? us vau quedar fins que van tancar?
Es veu una tia darrera un cubata? la tia va alcoholitzada? o ets tu el que te l’has begut i la teva prespectiva és aquesta?
He d’interpretar que el mur transparent és l’alcohol i que quan beus tot ho veus maco però després desapareix el mur i tot segueix igual o pitjor?
Si és així jajaja és cert, jo tb ho vec així…
si, sense calers no es pot viure…