El blog d’en SiG

Heu parat mai a pensar en la vida d’un bitllet? Dels bitllets que utilitzem per comprar alló que volem. Jo si, l’altre dia, quan pagava una cerveseta al Manchester. Mentre esperava el canvi, vaig pensar en això, van ser uns 10 segons de meditació. Tot venia perquè abans d’això, una noia en una biblioteca m’havia demanat canvi de cinc euros. Miraculosament aquell dia en duia. Dic miraculosament perquè mai duc masses diners a sobre i menys monedes. No m’agrada dur-ne. Doncs bé, li vaig donar cinc monedes d’un euro i ella em va donar un bitllet de cinc euros atrotinat. Ens vam brindar un somriure mutu a l’intercanviar-nos els diners, però jo pensant: collons quin bitllet més atrotinadet que em dones, maca. Poc després, en menys d’una hora, el bitllet d’aquesta noia acabaria a les mans del cambrer del Manchester i em vindria al cap recapacitar sobre la vida dels bitllets. Molt possiblement amb els The Cure sonant de fons.

La vida dels bitllets la considero trista i alhora emocionant. Trista perquè sempre et canvien per una altra cosa. La gent t’utilitza per aconseguir una altra cosa. Tu com a tal, no ets res, ets valuós pel que puc treure de tu. Tenir bitllets per no ser usats és una de les més grans estupideses que es poden fer avui en dia. Ara bé, també la considero emocionant ja que mai saben on acabaran. Van donant voltes com si de nòmades es tractessin. Avui estic amb una noia rossa de la UB que em dóna al Sig, demà estaré amb el cambrer del Manchester, passat demà me’n vaig amb una guiri de Bremen. Però atenció, la guiri es fot una caipirinha pel Born abans de tornar a la seva ciutat natal a les 23h i paga amb aquell bitllet. El cambrer del local del Born, més tard, li cedeix aquell bitllet de 5 euros que fa dos dies jo tenia en possessió a una franceseta de 23 anys de Nantes. Ella demà tornarà a la bretanya francesa. Us adoneu? Quan semblava que el bitllet es quedaria en mans de la guiri de Bremen o del cambrer del Born va i canvia tot. L’endemà, la jove de Nantes queda amb les amigues per explicar com s’ho ha passat de bé anant de festa per Barcelona i com va anar amb el noi català que es va embolicar en aquell antro de mala mort, però que, com que el paio era simpàtic i guapot, va acabar liant-se’l sense pietat. Demana un cafè amb gel (el canvi climàtic també ataca al nord de França) per explicar-ho. Paga amb el famós bitllet de cinc euros i ja portem quatre dies. En quatre dies, el bitllet ha anat de Barcelona a Nantes. El bitllet de cinc euros no volia anar-se’n de les butxaques d’en Sig….potser ni de la noia que me’l va cedir a mi. I d’aquí quatre dies més a on estarà? A Amsterdam? A Düsseldorf? A Kiel? A Copenhagen? A Essen? A Malmo? A Poznan? Prop de Treblinka? A Vilnius? A Riga? No ho sabrem mai….però el destí sembla que ja estigui escrit i no ho podrem impedir.

No dubto en que algunes vegades ens haguem sentit com un bitllet, però segur que encerto en dir que quasi sempre en la part trista de la seva vida. En la que se’ns han aprofitat vilment. Però no en la vida nòmada, que és la part emocionant de la vida d’un bitllet.

Aquesta entrada fou escrita el dimarts 17 juliol 2007 a les 18:49 i desada a anades de bola. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web.