Avui ha acabat una etapa. La de currante barceloní. Ja no treballo, demà m’aixecaré a la hora que em desperti, sense despertador. Però m’agrada aprofitar el temps que tinc mentres sigui jove. Quan sigui un vell ja serà una altra cosa. Per tant, aprofitaré per fer coses, ni que sigui tan sols percebre sensacions. La sensació de no treballar. Un café pel Raval, pel Centre o per on sigui amb pantalons curts, espardenyes atrotinadilles i una samarra lleugera. I igual sense dutxar-me. Mirar l’hora, mirar el cel i el sol, la gent que passa estressada i dir: jo estava treballant a aquestes hores. En definitiva, coses que et facin sentir diferent que els demés. I ja que estem, afortunat. Fer coses que surtin de la normalitat que tots nosaltres hem establert i que ja fa un bon temps amb la que hi jugo. Pensaré en l’agost, en Berlin i en res més. I segurament que acompanyat d’un gran somriure.
Home, per fer ràbia de veritat això ho hauries de fer al maig o al juny i no ara a finals-de-juliol-quasi-agost. Que ara ja hi ha molta gent que es passa els matins sense fotre ni brot…
Ja veig que hi haurà un clot a la sorra de la barceloneta que portarà el teu nom, jeje.
Home Sig!!! Ara ja podràs fer tot lo que tenguis pendent d’aqui a final de mes que crec que en tens unes quantes abans d’anar cap a Berlín i abans d’anar a Amsterdam.
Salut i aprofita es dies aquests de descans!!!
Petons des de Mallorca
Merci! Si si, a vere si faig moltes coses aquest agost….Se m’acut alguna…faré les coses sense pietat i sense pensar. Avui començaré per fer alguna compra i a lo millor un parell d’hores de platja si es destapa el cel. Petons des de l’eixample esquerre!
M’ha agradat veure’t pensar amb un somriure i això de fer les coses sense pietat i sense pensar. Sembla contradictori, però no ho és. És genial!