Arxiu per a juliol 2007

Festival Totalitarismus

dissabte 7 juliol 2007

Més imperialista i més germanitzat que mai, ahir es va celebrar un altre festival que va sortir de sota de les pedres.  Improvització a càrrec de ments privilegiades. Hi van haver sessions de música on vam poder descobrir i tornar a escoltar grans cançons. Res, que ahir vam agafar un tren en destinació a la ciutat francesa de Papillon. Molta maca però vam arribar molt tard per culpa de que les vies estaven en mal estat ;)

Sóc un cabró?

divendres 6 juliol 2007

Tinc mal de cap ara mateix …. i a més aquests dies estic actuant com un putes. He de continuar així? Se m’ha dit que si i que no. Crec que continuaré actuant com un putes…a vere fins on puc arribar. Vull veure del que sóc capaç, de la meva sang freda, de veure si la sang freda més freda que tinc està a 70º o realment està on ha d’estar que és a -10º. També vull veure de la botifarra de pagès que sóc capaç de fer. Botifarra del porc per porcs. Se’n diu canibalisme d’això no? No he tingut un despertar massa brillant avui i a més a més les coses que m’estan succeïnt durant el dia em fan plantejar que sóc un cabró. Però pots ser cabró amb algú que és cabró? El concepte cabró es pot aplicar si puteges a un cabró? O perd el sentit pejoratiu i llavors passes a dir que actues amb legalitat? Ja responc la pregunta i no us animeu a dir que si que sóc un cabró: de moment encara no he apretat el gatell per a que se’m tildi de cabronàs, però crec que és qüestió de dies. I vosaltres ho sou?

Terrorisme infantil

dijous 5 juliol 2007

Ara escolto una cançó d’Astrud genial. Com totes les seves lletres, sempre parlen d’alguna cosa que et sents identificat. De vegades, la lletra serà més estrambòtica o no. Seran temes on la majoria de sers vius amb més de dos neurones ens sentirem plasmats en la cançó. D’altres, només uns pocs ho farem. Però la cançó de la que vull parlar és un clar exemple on tots ens sentim reflexats. Es diu Son los padres i tracta sobre la gran injustícia quan els nostres pares ens diuen que els reis són ells. Jo aquesta notícia la comparo com sobreviure a una bomba islamista saccejant una ambaixada d’occident. Més o menys així ho veig, partint en cada cas dels binomis adult-notícia i nen-notícia. És molt fort, jo ho catalogo com la primera gran putada si has tingut sort de tenir una infància sense masses turbulències. Una il·lusió a fer gàrgares. Els nadals prenen un altre color. Un to més grisenc. 

282423-51-40_n.jpg  

  Us enrecordeu de com va anar quan els vostres pares van atemptar contra valtros amb un cotxe bomba ple de goma 2? Jo si, sortia de classe i ja feia dies que anava escoltant la bestiesa que els reis eren els pares. Tot i escoltar-ho creia que eren txitxarel·los que volien destacar a tota costa i per això es dedicaven a fer calumnies contra els grans Reis Mags d’Orient. I comentant a ma mare que es deia això per classe va agafar, sense inspirar massa aire pels pulmons, i m’ho va dir, sense massa tacte. Aquella explosió em va amputar, metafòricament parlant, el meu braç dret, per exemple.

Astrud en la cançó cataloga aquest fet com la primera mentida, desconec si s’ho planteja a mode general de la vida o la primera dels pares. Suposo que a mode general. No és ni una il·lusió ni un joc diuen, sinó una simple mentida. Si a sobre ho acompanyen amb la melodia que hi ha, acaba sent una gran cançó. Escolteu-la!

I us animo a tots que afegiu com va anar l’atemptat sofert pels vostres pares. Com us ho van dir, com us ho vau pendre, a quina edat va ser, i a on va ser. Removem una mica de merda, va!

1980

dimecres 4 juliol 2007

L’any del meu neixament i de molta gent collonuda. També d’altres que no són tan collonuts. El començament d’una gloriosa dècada. Un número rodó, múltiple de 10. És exacte. D’aquest any farà ja 27 anys. Ja ha passat molt de temps. Han passat coses, rodones i no tan rodones. Va ser:

L’any de la Eurocopa d’Itàlia en que, ves per on, va guanyar Alemanya Federal. L’any del Jocs Olímpics de, ves per on, Moscou. L’any en que Joy Division treu a la llum el seu disc Closer, AC/DC Back in Black, The Cure Seventeen Seconds. L’any en que la prestigiosa revista France Football proclama a, ves per on, Karl-Heinz Rummenigge millor jugador d’Europa. L’any en que l’Oleguer, en Xavi, en Ronaldinho, en Pau Gasol i el bomba Navarro van nèixer. L’any en que maten a John Lenon. L’any en que ens deixen en Fèlix Rodríguez de la Fuente, Jesse Owens, Ian Curtis, Bon Scott, Alfred Hitchcock i Peter Sellers.

Avui volia fer homenatge a aquest any.

Front Line Assembly

dilluns 2 juliol 2007

La settimana scorsa, sono stato con Joan nel concerto de Front Line Assembly. Lo spettacolo sono stato veramente geniale. Non conosceva troppe canzone. Infatti, solamente conosceva Plasticity, ma quando noi abbiamo ascoltati le note di questa, siamo cominciato a urlare verso al gruppo! Prima, siamo andati in un bar vicino alla Bikini e dopo abbiamo guardati maglie del gruppo. Davvero mi ha piaciuto il concerto e spero ritornare in un nuovo concerto qualche altra volta subito…forse la settimana prossima. Non so perchè ho fatto questo post in italiano, potrebbe essere perche ora sto ascoltando Modena City Ramblers. Saluti!

Kaliningrad (Königsberg pels amics)

dilluns 2 juliol 2007

Ara escolto Let there be rock de Tocotronic i he pensat en Kaliningrad. Deu ni do el meu cap no? Però aquest és un objectiu que serà assolit d’aquí bastant poc temps ;). En rus es diu Калининград i en alemany Königsberg. Interpreto que el seu nom significa Ciutat dels reis en alemany, i tot deu que sigui rei d’algo crec que l’hauria de visitar per definició. En Rus, porta el nom en honor a Mijaíl Kalinin, un revolucionari rus i polític soviètic. Actualment la ciutat és diu Kaliningrad, però al passat portava el nom de Königsberg. Té bastanta història aquesta ciutat amb moltes confrontacions. Va pertànyer als alemanys a partir de la unificació alemanya (abans a Prússia Oriental … tot i que al meu entendre, Prússia Oriental és purament alemanya), i després de la Segona Guerra Mundial, va passar a mans de la Unió Soviètica. Els alemanys que hi vivien allà van ser expulsats. Tocant al mar bàltic, aquesta ciutat pertany a Rússia i fa frontera amb Lituania i Polonia i està bastant separat de Rússia. És una illa dins de la Unió Europea i situada a 660km de Berlin, aproximadament com de Barcelona a Madrid o a Pamplona. És el punt d’entrada immediat a la Federació Russa. Ara bé, hi ha unes 9 hores de camí, ja que les carreteres són penoses. Polònia no crec que destini els seus diners per millorar aquelles vies, ja que per allà dalt, no hi ha cap ciutat polonesa de les importants. 

kaliningrad.jpg

Quan visiti Kaliningrad, i hagi de preguntar com s’hi arriba per carretera, preguntaré a la gent com s’hi va a Königsberg. Perquè no hem d’oblidar el passat, de res, i el d’aquesta gran ciutat tampoc. Igual no hi arribo mai, perquè igual ho prenen com una provocació i m’indiquen malament. Però bé, tot està per fer encara.