El blog d’en SiG

Me’n vaig uns dies per la Costa Brava. Concretament quatre dies, fins el dijous. Es rumoreja que tocarem indrets com Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Begur, S’Agaró i Cadaqués. S’intentarà anar a algunes cales d’aquests llocs. Aquest cap de setmana he gaudit de l’Akelarre de Cervera, que per cert, m’ha encantat. Poso una foto però ja faré un post narrant la jugada si tinc temps, ganes i/o alguna condició més.

Vinga, un petó a tots.

Sempre m’ha agradat escoltar els batejos que la gent fa als noms de les coses. Poder perquè amb el meu nom se n’han fet tants (Sinsfris, Xisfri, Sisfrid, Sixfrix,…) que disfruto veient com es bateja a les altres coses. Només diré dos batejos que han fet davant meu fa pocs dies. El primer a Igualada, quan estava esperant l’autobús directe per tornar a Barcelona. Em vaig trobar una dona esverada que es pensava que se li havia escapat. Jo tranquil·lament li vaig dir que a les 16:15 passava el directe. I em diu: claro, es que creia que el que iba a Jolí o Yolí o no se como lo dicen ya había pasado y si llego tarde al trabajo ya tendré que llamar al compañero para que me haga media hora de más. Bé aquí vull destacar Jolí o Yolí de la dona. Primer em pensava que xerrava de Jorba, suposo per que comença per J i perquè és bastant similar en brevetat a Jolí i Yolí. La meva sorpresa va sé quan pel context vaig deduir que estava xerrant de Castellolí. O sigui, li té tanta confiança que es pren les confiances de ja abreujar el nom. Tota una lloba de carretera.

Segon bateig. Avui quan he comprat la maleta. Demano si coneixen una copisteria a prop, que la de Viladomat està tancada. La dona comença a pensar i em diu: ah si! la del carrer de dalt, Avinguda Ministral. Ves tot recte per l’Avinguda Ministral i allà en trobaràs una. Jo li feia que si amb el cap, però pel meu cap passaven altres coses. Que tremendo, Avinguda Ministral. Mai se m’havia passat pel cap batejar Mistral com a Ministral. L’avinguda dels nostres estimats ministres oi? Ministral…En fi, que m’agraden els batejos, em fan somriure quan la conversa que estic tenint s’acaba.

Actualització: Actualitzo el post perquè no puc deixar de citar els batejos que li he escoltat a una persona fer. Tremendos batejos per cert…(els meus per certs si que són contundentillos). Batejos com Lazarri quan es vol dir Lizarran, o Gemaister quan vols referir-te a la beguda alemanya Jägermeister o fins i tot a l’actor català Masotkleiner. I l’últim va ser bàrbar: WonderPark per parlar del Vondelpark d’Amsterdam…són genials aquests cures que bategen a les paraules!

Avui el tema és sèrio. He vist per les notícies que Nicolas Sarkozy ha tornat de les seves vacancetes i el primer dia de curro es trobarà amb diversos temes candents. L’economia del país no rutlla massa bé, i s’ha d’intentar trobar una solució eficient lo més ràpid possible. Però un altre tema amb el que es trobarà és amb el d’un pederasta que va violar a un nen aquest mes de juny passat, un mes i mig després de complir una llarga condemna per delictes sexuals contra menors. Per més inri, un metge li va receptar una viagra després de sortir de la presó. O sigui, jo flipo una mica. De veritat que ni en les meves conyes àcides em passa pel cap aquest fet. És d’acudit…a un violador li dones viagra…increible. La meva queixa és que per aquesta mena de persones, és inútil fotre-les a la presó. Ja n’hi ha prou de fer el gilipolles posant a la presó gent que mai es recuperarà. No es recuperen, i lo fort és que no sóc metge per saber-ho. Perquè ho sé. Que s’abstinguin els defensors dels drets humans en aquesta mena de casos. Només em baso en els fets, perquè ja n’estic fart d’escoltar de les putes reincidències. Jo alucino com algú no fot fil a l’agulla immediatament. Sarkozy, que tots sabem que és un pèl exagerat amb les seves mesures, ha dit una cosa que degut a estar en una democràcia em convenç. Més que convèncer és que m’ha agradat. Ha dit que un cop cumpleixin condemna aquesta penya, passaran per un especialista i si aquest diagnostica que encara no s’ha recuperat es quedarà tancat amb tractament. I també ha dit que no descarta el tractament químic per aquests casos. Home unes injeccions per intentar canviar el comportament humà tampoc ho veig malament. Aquesta increïble impunitat em fa ràbia.

No sé, ara la gent es pensarà que sóc votant d’algun sistema polític totalitari…no, no és així…però també dic no als regals de nadal.

Encaro la corva i giro a la dreta. Començo a pujar, no m’aturo per res. Miro les cares de la gent que em vaig creuant. Unes em fan gràcia, unes altres pena. Tota cara té un comentari intern en mi. Tota cara em suposa una reflexió d’aquesta persona. Les cares, les nostres representants….les que donen la cara per naltros. Arribo al semàfor de la cruïlla. Però no m’aturo tampoc, la música em fa passar. És estiu i no hi ha ningú en la ciutat pudenta en la que visc. Tothom està fent el simple a la seva segona residència que més endevant serà per especular. Continuo caminant, arribo al parquet. Veig dos nanos fumant un cigarro com si fos un porro. Estan trencant el seu primer plat. Em fa reflexionar també. Ric. Continuo pujant. Veig cares que em miren….les nostres cares es miren. Ens hem dit algo potser? Jo si que t’ho he dit, però no he escoltat res. Em planto a la Diagonal. Passo el primer carril lateral. El tram no vé, creuo la part dels trams. M’aturo. Vénen pocs cotxes però vénen. Ja puc passar i continuo…sense apartar-me, s’aparten els altres. I pujo Numància amunt per rematar la cosa pendent que ja fa temps que dura. Tot això gràcies a una genial cançó.